La rumba catalana busca el reconeixement de la Unesco
Es presenta la campanya "La rumba és nostra!" per convertir-la en patrimoni cultural immaterial de la humanitat
BarcelonaArtistes, músics i la comunitat gitana de Catalunya s’uneixen en una plataforma per aconseguir que la rumba catalana sigui reconeguda per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La iniciativa s’ha presentat aquest dilluns a Barcelona sota el lema “La rumba és nostra!”. Segons ha avançat l’agència Efe, volen obtenir aquest reconeixement per “protegir i normalitzar” l’estil musical a tot el territori, fent promoció en pobles, festivals i escoles amb l'objectiu de "fer sonar la rumba catalana a tot el món".
Entre els promotors de la candidatura hi ha Rosa Pubill, filla de Peret, i el president de la Plataforma Nacional pels Drets Gitanos, Amadeu Valentí, que també és fill del Chacho, considerat per alguns el príncep de la rumba catalana. També hi participen Sicus Carbonell, del grup Sabor de Gràcia, i Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació i de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra.
Durant l’acte de presentació de la plataforma, Valentí ha assenyalat que per a ells, "la rumba catalana és una manera d’entendre la vida", i aconseguir que sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat significa “acostar la nostra cultura al món”. D’altra banda, la iniciativa vol “protegir el llegat de la rumba catalana i donar eines a les futures generacions perquè s’animin amb aquest gènere”, ha afegit Pubill.
Una altra proposta de la plataforma és convertir el 24 juliol en el Dia Internacional de la Rumba Catalana, i que se celebrin concerts, actes de divulgació i tallers arreu. Ja compten amb el suport de la conselleria de Cultura de la Generalitat, i treballen per aconseguir el suport del govern francès per fer-ne una candidatura conjunta.
La rumba de Gràcia, Hostafrancs i el Raval
La rumba catalana és un dels elements distintius de la cultura catalana. Va néixer a mitjans dels anys 50 a Barcelona, als barris de Gràcia i Hostafrancs i al carrer de la Cera del Raval. Gràcies a la comunitat gitana de Catalunya i artistes com Peret, Antonio González, el Pescaílla, i Josep Maria Valentí, el Chacho. Aviat es va estendre per tot Catalunya fins que l'any 2015, el Parlament va reconèixer la rumba catalana amb la distinció Patrimoni Cultural i Música Tradicional i Popular de Catalunya.
