Suu: “No sóc ‘influencer’, només faig música i la penjo a la xarxa”
La jove cantant, que s’ha fet popular penjant les seves cançons a Instagram, ha publicat el seu primer disc, ‘Natural’ (2018), i actua aquest estiu a festivals com el Clownia o l’Acampada Jove
REW
<<
La Suu sempre va sentir com li allargaven la vocal del nom. I ja li anava bé, perquè així es diferenciava del possessiu. Per això quan la Susana Ventura va haver de decidir un nom artístic va tenir-ho clar: seria el mateix que li havien dit a casa de petita, quan volia ser actriu i perruquera, totes dues coses alhora. “Em vaig quedar pel camí”, explica. Però tenint en compte com era la família en la qual havia nascut, la música acabaria sent una opció de futur, tot i que no exactament de la manera que havia planejat en un primer moment. “M’agrada molt portar el ritme i volia tocar la bateria, però la meva mare va dir que ni parlar-ne. Així que als 6 anys, a l’escola de música, vaig començar a tocar el baix”. A casa s’escoltava jazz, òpera i pop, el seu pare toca el saxofon i la seva mare vibrava amb cançons de La Oreja de Van Gogh i El Canto del Loco: “Sempre sonava música, i a més ballàvem molt”, recorda.
Però hi ha un moment en què ens independitzem del que ensenyen els grans. És aleshores quan comença la pròpia educació musical i reneguem, durant un bon temps, d’allò que ens posaven al cotxe quan estàvem de viatge amb la família. Dos van ser els grups que van provocar el click al seu cap, que va despertar-se amb el mestissatge català: La Pegatina i Txarango. “Llavors odiava el pop, però n’he acabat fent”, diu la Suu, que tot ho fa compartint filosofia: “Intento buscar sempre la part bona de les coses i no estancar-me, que l’únic que fa és que et mengis molt el coco ”, diu. Optimisme per sistema? “Vull projectar sempre que soc una persona molt positiva, tot i que no puc controlar la manera com la gent entendrà les meves cançons”.
PLAY
>
Com bona part d’adolescents del país, la Suu va obrir-se una xarxa social per compartir fotografies i vídeos amb els seus amics: “Als 13 o 14 anys vaig fer-me un compte a Instagram. Al principi hi posava fotos de menjar o a la platja... fins que un dia vaig penjar un clip de 15 segons cantant una cançó amb la guitarra”. Aquell primer tast seria, amb els anys, el primer senzill del seu disc de debut. Però no correm, que la cosa ha anat creixent a mesura que anava afegint-hi temes propis i versions d’altres grups: “Ha estat molt progressiu i alhora exponencial: com més seguidors tens, més fàcil és aconseguir-ne més. En un any he passat de vint mil a cinquanta mil fans sense fer res diferent”. Per la seva guitarra i canal d’Instagram hi han passat mirades a infinitat de grups, de Pirat’s Sound Sistema a Ketama, d’Amy Winehouse a Ovidi Montllor, alternades amb cançons pròpies que parlen de quotidianitat postadolescent i amor seminal.
Una fama forjada a internet té els seus riscos, com diu ella mateixa: hi ha gent que “no entén que no som amics encara que conegui part de la teva vida pel que ha vist la xarxa”. Reconeix no posar gaire filtre al que penja i, ara per ara, no ha tingut cap problema seriós, tot i que diu que no és conscient que hi ha “persones totalment desconegudes” que quan interactuen ho saben tot sobre ella. Una cosa que té ben clara és que vol fugir de qualsevol etiqueta -“sovint serveixen per ordenar”- i, encara que la seva discogràfica la promocioni com a instagramer, ella va per altres bandes: “No soc ni instragramer ni influencer ni cap d’aquestes coses, només faig música i la penjo a la xarxa”.
FF
>>
La Suu tot just comença la gira estiuenca de presentació del seu primer disc: Natural (2018), un treball que ha gravat amb el productor Carlos Manzanares (saxofonista de Pepet i Marieta i El Niño de la Hipoteca) i que està format per dotze cançons pròpies. “Em passo el dia escrivint, ho necessito, és la meva via d’escapament”, explica la cantant, que treballa amb els seus músics com si fossin una colla d’amics: “Potser per la diferència d’edat seríem més com uns cosins que queden per fer una cervesa”.
Amb la Suu parlem de la paradoxa del títol que ha escollit per al seu debut, i reconeix que pot ser “una mica hipòcrita” que es digui Natural el disc d’una persona que està abocada amb tanta intensitat a les xarxes socials. “Tenim diverses caretes i ens les anem canviant durant el dia”, explica. Abans de començar filosofia a la universitat (“m’encanta estudiar!”, exclama) la Suu afronta, amb 18 anys, l’estiu més excitant de la seva vida. L’esperen mesos plens de concerts, i un dels més immediats serà la setmana que ve al Clownia, el festival de Sant Joan de les Abadesses que organitzen els seus adorats Txarango. Tocar, tocar i tocar, com també ho farà en una nova edició de l’històrica Acampada Jove. I fer “un segon, un tercer i els discos que facin falta... soc realista i sé que és molt complicat, però és un somni, i de vegades els somnis es compleixen”.