Fa unes setmanes, un ja exdirectiu del Barça va dir que Messi no seria tan bo sense Iniesta o Neymar al seu costat. Aquest senyor va ser fulminat, ipso facto, del seu càrrec, però l'exemple serveix per parlar de Guided by Voices, una de les millors bandes d'indie rock de tots els temps. És evident que Robert Pollard és un artista privilegiat dotat amb un talent mastodòntic, però res hauria sigut el mateix sense l'associació amb el seu subaltern: Tobin Sprout. No és tan prolífic com Pollard, tot just presenta el seu sisè àlbum, el primer en set anys, però el de Michigan demostra per què la marca Guided by Voices és un valor segur. Només cal escoltar el primer tema -Future boy today / Man of tomorrow- per desxifrar que el que et trobaràs a The Universe and me és tan meravellós com qualsevol dels innumerables discos del seu grup. Aquesta vegada les balades fulminants, moltes a piano -The universe and me, Manifest street, When I was a boy-, predominen sobre els mitjos temps -I fall you fall- i els artefactes de detonació ràpida -Just one kid (takes on the world), A walk across the human bridge-. Brillant i emocionant de principi a fi.
