Nicolas Winding Refn: “Amazon va enterrar la meva sèrie al soterrani de l'algoritme”

S'estrena una pel·lícula clau de la carrera del director danès, la brutal 'Valhalla rising', inèdita en sales des del 2009

4 min
El director Nicolas Winding Refn

Barcelona“Això us ho deixo a vosaltres”. Tres vegades va arribar a dir Nicolas Winding Refn la frase durant una trobada virtual amb la premsa a l'últim BCN Film Fest. És la seva reacció a les preguntes que busquen claus per entendre el seu cinema de manera més concreta o per delimitar el seu discurs. Pot resultar frustrant, sobretot perquè ho diu esbossant un petit somriure burleta. Però és una actitud coherent en un director que fa anys que empeny les seves pel·lícules cap a un territori expressiu en què les imatges parlen per si mateixes. “Durant les primeres dècades del cinema no hi havia diàlegs i es van fer algunes de les millors pel·lícules de la història –diu el director–. Últimament el cinema s'ha tornat mandrós i tendeix a explicar-ho tot amb diàlegs, crec que per culpa de les sèries de televisió. Però si és diu movie [pel·lícula, en anglès] és perquè se suposa que t'ha de moure, no avorrir-te amb informació”.

En la seva carrera, això va quedar absolutament clar el 2009, quan immediatament després d'una pel·lícula molt dialogada i extremadament violenta sobre un boxejador anglès (Bronson, del 2008) el director va filmar una personalíssima incursió en el cinema de vikings, Valhalla rising, que arriba divendres als cinemes en una d'aquelles recuperacions inesperades que s'estan multiplicat durant la pandèmia. Durant els primers vint minuts gairebé no hi ha diàlegs, només un grup de vikings que arrosseguen de lluita en lluita un presoner borni (Mads Mikkelsen), tan enigmàtic com aparentment imbatible en combat.

Mads Mikkelsen a 'Valhalla rising'

La violència és descarnada, brutal, però el ritme de mutilacions decau quan el guerrer s'allibera dels captors i s'embarca amb un altre grup de vikings cristians rumb a Terra Santa, tot i que per culpa d'una boira espessa apareixen en una terra de criatures salvatges amb arcs i fletxes. L'època de l'acció (segle XI) coincideix amb la dels primers viatges documentats dels víkings a Amèrica del Nord, però Winding Refn no tenia cap intenció de fer una pel·lícula històrica. Tot i ser danès, el seu interès pel substrat real de l'aventura era escàs: “M'atreia el conflicte entre fe i evolució dels vikings que van anar a lluitar a les primeres guerres santes, però en última instància, per a mi Valhalla rising és una pel·lícula de ciència-ficció en què els protagonistes viatgen a l'espai, tot i que en un moment en què no hi havia la tecnologia adequada”.

A mesura que avança el viatge, la pel·lícula es va tornant menys física i més abstracta: una aventura lisèrgica i espiritual que va deixar els productors danesos bocabadats, i no en el bon sentit. “La seva primera reacció va ser dir: 'No és la pel·lícula que vam acceptar finançar' –recorda el director–. I jo els vaig dir: 'No, però ara en teniu una de millor'. La pel·lícula va anar canviant a mesura que la filmava i quan vaig entrar en postproducció es va transformar completament. Però de vegades és important deixar-se portar i veure fins on arribes”.

Massa rar per a un portal en 'streaming'

Una sensació semblant a la dels productors danesos de Valhalla rising devien tenir els executius d'Amazon quan van veure els deu episodis de la sèrie que els va lliurar Winding Refn el 2019, Demasiado viejo para morir joven, un thriller negríssim sobre un policia assassí (Miles Teller) amb una posada en escena radical i antitelevisiva de retaules hipnòtics, silencis eterns, atmosferes pesadíssimes i esclats de violència extrema. Una sèrie subversiva i a contracorrent estrenada amb tots els honors a Canes que Amazon no tan sols no va promocionar, sinó que la va amagar als racons més foscos del portal streaming de la companyia, com si Amazon no volgués que els usuaris la veiéssim. Sorprenentment, era així.

“A Amazon estaven tan contents amb The neon demon, que havien produït ells, que em van donar un xec en blanc perquè fes una sèrie i em van deixar al meu aire –explica el director–. Quan es van adonar del que havia fet ja era massa tard, ja havia acabat la sèrie, durava 13 hores i era molt difícil refer-la. Així que em van dir que enterrarien la sèrie al soterrani de l'algoritme. Jo no entenia per què. 'És molt perillosa per a nosaltres', em deien. Els feia molta por. Però els vaig advertir que si l'enterraven acabaria tornant com els zombis, perquè no pots enterrar una obra digital, sempre acabarà tornant. I òbviament així ha sigut, perquè continua devorant el cervell de la gent tot i els esforços de l'algoritme d'Amazon”.

Mads Mikkelsen a 'Valhalla rising'

La col·laboració interrompuda amb Mads Mikkelsen

Valhalla rising va ser l'última col·laboració de Winding Refn amb l'actor fetitxe de la seva etapa danesa, Mads Mikkelsen, ara tan de moda per Otra ronda. Havia treballat a la majoria de pel·lícules anteriors del director però no hi ha tornat a coincidir des de llavors. “Va ser el punt final del nostre primer acte –diu Winding Refn deixant la porta oberta a un futur retrobament–. El Mads i jo vam començar junts i vam treballar molt intensament durant un temps, però havia arribat el moment de separar-nos per no acabar repetint-nos. Soc un gran creient de no repetir-me, així que calia deixar passar uns anys perquè si ens tornem a trobar puguem fer una cosa realment nova”. La ironia és que el personatge que interpreta Mikkelsen a Valhalla rising, el guerrer solitari, invencible i silenciós, és el motlle dels protagonistes de les dues pel·lícules posteriors del director. “És cert, em va acompanyar des de llavors –admet–. És bàsicament el personatge que interpreta Ryan Gosling a Drive i Vithaya Pansringarm a Only God forgives, i fins i tot hi ha alguna cosa seva en el personatge d'Elle Fanning a The neon demon. Per què m'atrau tant aquest personatge? Això us ho deixo a vosaltres”.

stats