ART
Cultura 16/01/2018

Els nous relats nascuts al CCCB

Kubrick i el vincle entre art contemporani i esoterisme centraran les dues grans mostres de l’any

Antoni Ribas Tur
5 min
Els nous relats nascuts al CCCB

BarcelonaL’equip del CCCB porta la fusió de pensament, art, cinema i literatura que caracteritza les exposicions i les activitats de la casa fins al moll de l’os. Qualsevol activitat és susceptible d’obrir noves vies per explorar altres camps. Per exemple, es pot parlar de Frankenstein des de la perspectiva del canvi climàtic i dels mems des del punt de vista de l’activisme. “El CCCB ha de tractar els grans temes del present a la seva manera, com el canvi climàtic, els atemptats del 17 d’agost, el Procés i l’Europa del Brexit”, diu el director de la institució, Vicenç Villatoro. “S’han de pensar noves narratives, nous paradigmes i imaginaris”, subratlla. Repassem en quatre claus -i un apunt econòmic- la programació d’aquest any del centre.

Visionaris, místics i mags

Dues exposicions sobre Kubrick i l’art contemporani esotèric

Les dues exposicions d’aquest any s’inscriuen en la ja clàssica tradició del centre d’abordar l’art contemporani des de perspectives insòlites i de portar el cinema a les sales d’exposicions. En uns temps que demanen una “nova Il·lustració”, com diu Villatoro, La llum negra. Tradicions secretes en l’art des dels anys 50: ocultisme, màgia, esoterisme i misticisme revelarà a partir del 15 de maig com una vintena d’artistes van endinsar-se en terrenys misteriosos i ancestrals per desenvolupar a la seva obra. Entre els participants hi ha Barnett Newman, Agnes Martin, Ad Reinhardt, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Henri Michaux, Kenneth Anger, Alejandro Jodorowsky, William Burroughs i Joseph Beuys.

“No es pot parlar de l’audiovisual sense la literatura, i viceversa”, diu Villatoro, fent referència a l’altre gran protagonista de l’any: Stanley Kubrick. El crític Jordi Costa serà el comissari d’una nova versió d’una mostra produïda pel Deutsches Filminstitut que inclou materials com guions, objectes personals del cineasta i recreacions d’alguns espais dels seus films més emblemàtics. La cap d’exposicions del centre, Rosa Ferré, destaca l’“actualitat” de com Kubrick va abordar la qüestió de la intel·ligència artificial a 2001: una odissea de l’espai i diu que el cineasta va ser “un visionari” quan va tractar la Guerra Freda a Doctor Strangelove. La mostra s’obre el 19 d’octubre.

De feminisme i mems

Virginie Despentes al Primera Persona i un festival de mems

El CCCB és conegut tant per les grans exposicions com pels festivals que organitza. Aquest any la llista creix amb la primera edició del MemeFest. Humor i folklore digital en temps d’internet, que se celebrarà el 3 de març. Per a Rosa Ferré, els mems són una “celebració de l’humor col·lectiu”. Els atorga una càrrega social i política com a senyals de “resistència” perquè posen a prova “les implicacions de fins on arriba l’humor i fins on la censura”.

Pel que fa a un dels festivals més destacats dels últims anys, el Primera Persona, que se celebrarà l’11 i el 12 de maig, serà “femení i feminista”, diu Rosa Ferré. Hi participaran l’escriptora francesa Virginie Despentes, coneguda per obres com Teoria King Kong ; l’autora de Mala feminista, Roxane Gay, i una de les grans veus del feminisme, Vivian Gornick.

També hi haurà novetats en el terreny de l’audiovisual, com Alimentum, un cicle de documentals sobre ecologia i alimentació, i el Brain Film Fest, sorgit del premi Solé Tura i que té l’objectiu de donar visibilitat a treballs audiovisuals sobre l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.

Un Kosmopolis viatger

Torna Pamuk i es parlarà de Frankenstein i de còmic i viatges

El gran esdeveniment literari del centre abordarà una de les efemèrides d’aquest any, el segon centenari de la publicació de Frankenstein. Ho farà des d’una perspectiva tan actual com la de l’Antropocè: “La novel·la va ser escrita en un any de canvi climàtic: l’erupció del volcà Tambora va cobrir-ho tot, i els habitants de la Villa Diodati, entre els quals hi havia Mary Shelley, es van haver de tancar a escriure”, reflexiona el director del CCCB Lab, Juan Insua. A més, el Kosmopolis tornarà a comptar amb la presència del Nobel turc Orhan Pamuk i s’endinsarà en els còmics de viatges. Insua també destaca la instal·lació que va guanyar el premi a la innovació cultural del centre: The Newton machine és un projecte sobre les necessitats energètiques i la gravetat com a font d’energia.

Arrelar el pensament

18 conferències per analitzar el present i dissenyar futurs

Les conferències i debats del centre abordaran temes tan diversos com l’autoritarisme, el feminisme, la llibertat d’expressió, la idea de República i les tecnologies de gènere, amb l’objectiu que els discursos de les figures internacionals que vindran a Barcelona no siguin flor d’un dia. “Defugim la idea de circ global, volem que el seu pensament arreli a Barcelona i Catalunya”, diu Judit Carrera, la cap de debats del centre. Amb el mateix objectiu, un dels focus d’atenció de l’any serà la renovació pedagògica a Catalunya: “Treballar amb els infants i els adolescents és la millor manera d’estar arrelats i imaginar-nos el futur”, subratlla. Entre els participants en les divuit conferències de l’any hi haurà la científica i activista Vandana Shiva, el coreà Byung-Chul Han, que vindrà per primera vegada a Barcelona, les pensadores feministes Donna Haraway i Judith Butler, Michael Kimmelman, crític d’arquitectura del New York Times, i la reportera de guerra Carolin Emcke.

Fora de perill per l’IVA

El centre recorre de la demanda de l’IVA cultural

Per fer realitat la programació, el centre comptarà amb un pressupost en la línia dels 10,3 milions de l’any passat, tot i que Villatoro desitjaria que fos superior. “Sempre hem pensat que és insuficient pel que és el centre i pel que podria ser”, diu el director. Pel que fa al balanç de públic de l’any passat, treu importància a la davallada del 15% que el centre va experimentar respecte al 2016, que obtenir la millor xifra de públic de la seva història. Els visitants van baixar de 457.394 a 385.000. Tot i així, assegura que va ser un “molt bon any”. “La davallada de públic no ens fa feliços, però no és motiu d’inquietud, ho seria si pensem que es deu a factors estructurals”, diu el director. Entre els esdeveniments que van alterar el ritme habitual de les visites hi ha els atemptats del 17 d’agost i el Procés, i qüestions internes com el tancament del Mirador i les obres que s’estan fent al pati. El director també posa en valor el públic de les itineràncies de les exposicions, que suma prop de 200.0000 persones.

La programació d’aquest any estava amenaçada pel requeriment de l’Agència Tributària de tornar l’IVA cultural, però de moment el centre està fora de perill: la Diputació cobreix els 330.0000 euros que no els retornaran i han recorregut el requeriment dels 200.000 euros que els reclamen dels exercicis dels anys 2015 i 2016.

El concurs de la nova direcció arrenca aquesta setmana

La cúpula del CCCB canviarà de dalt a baix en els pròxims mesos: el director, Vicenç Villatoro, que va ser nomenat per substituir Marçal Sintes el 2014, ja va anunciar que no es presentaria al concurs per a la direcció del centre -el seu contracte està prorrogat fins que finalitzi el procés de selecció-, i la cap d’exposicions, Rosa Ferré, va guanyar el concurs per dirigir el Matadero, a Madrid, i s’incorporarà al seu nou càrrec l’1 de febrer. Està previst que el concurs per a la direcció es convoqui aquesta setmana, tot i que es va anunciar a l’octubre. Un cop s’hagi resolt, es convocarà el de cap d’exposicions. “Serà un any de canvis i d’impàs des del punt de vista de la programació”, diu Villatoro. “Els relleus es produiran d’una manera natural, sense que hi hagi buits i amb la cadència pròpia. Primer el de la direcció i després el del cap d’exposicions”, subratlla. És així perquè està previst que el nou responsable del centre formi part del jurat per seleccionar la persona que liderarà les tasques de programació. Pel que fa a la marxa de Ferré, Villatoro li agraeix la feina que ha fet durant més de cinc anys i es pren com un “afalac” el fet que marxi del centre per assumir la direcció d’un centre cultural amb la magnitud del Matadero.

stats