La novel·la de Blai Bonet que no va passar la censura catalana
Barcelona“A Mallorca només et pots alçar escriptor contra algú”, comenta el professor Nicolau Dols, que acaba de rescatar el text original de Judes i la primavera (Club Editor), novel·la que Blai Bonet va publicar després de “passar la censura”. Dols fa una petita pausa dramàtica i matisa les condicions en què el llibre va veure la llum el 1963 a Editorial Selecta: “Vaig consultar l’informe de la censura franquista per saber quins motius havien al·legat i em vaig emportar una sorpresa, perquè el llibre havia estat acceptat sense traves pel censor, Manuel Sancho Millán -explica-. A la pregunta: « ¿Ataca el dogma?», la resposta era « No ». A la pregunta sobre si atacava la moral la resposta era la mateixa: «No ». Tampoc s’especificava que el llibre atemptés contra el règim o les seves institucions. El censor la descrivia així: « Novela de caracteres y tipos humanos en la que se describen ciertos personajes. Su acción tiene lugar en Ibiza durante la guerra de liberación nacional ». I una mica més endavant deia que el protagonista era « un gigoló alcoholizado que acaba tuberculoso en un sanatorio» ”.
Ni en Salvador, el personatge principal, és un gigoló, ni l’acció transcorre a Eivissa -sinó a Hostili, un poble que ficciona Santanyí, la vila mallorquina on va néixer Bonet- i la cruesa i atrocitats comeses durant la guerra que s’hi expliquen són obra del bàndol nacional, és a dir, dels alliberadors que el censor creia que no sortien mal parats. “ Judes i la primavera va passar aquesta censura però, tanmateix, el llibre no es va publicar amb la seva forma inicial -recorda Dols-. Va ser Tomàs Tebé, de Selecta, qui li va demanar que alleugerís el text «d’algunes paraules, expressions i escenes massa crues» perquè el llibre es pogués «posar en totes les mans»”. Sorprenentment, les modificacions del primer Judes i la primavera -l’únic que s’havia pogut llegir fins ara- no es van basar en criteris “preferentment morals” sinó, sobretot, en qüestions estilístiques. Resumint-ho en paraules de Nicolau Dols: en comptes de trobar-hi la “mística exuberància del món” l’escriptura de Bonet s’havia revestit “dels hàbits d’una escriptura corsecadora”.
El ‘ladrillo’ de Blai Bonet
La primera novel·la de Blai Bonet, El mar, havia estat publicada el 1958, i només un any després va arribar Haceldama. La tercera ficció llarga de l’autor nascut a Santanyí el 1926 no va tenir gaire fortuna comercial al seu moment. Així i tot, va despertar recels entre dos autors de generacions diferents a la seva que s’havien fet molt amics, Llorenç Villalonga (1897-1980) i Baltasar Porcel (1937-2009). “Villalonga creia que Bonet podia fer-li ombra -explica Dols-, i escriu a Porcel que és una novel·la « más confusa que ‘ El Jarama’ » i que «no se ha vendido apenas »”. Una mica més tard, Porcel envia una carta a Villalonga en què, després de lloar els postulats de Teilhard de Chardin, un dels inspiradors de Bonet, qualifica Judes de “ ladrillo ”.
La certesa de les paraules inicials de Nicolau Dols, que deia que a “Mallorca només et pots alçar escriptor contra algú” és aplicable també a Blai Bonet, que amb el llibre va provocar un escàndol a Santanyí perquè es va llegir que el personatge del sastre Macià estava inspirat en l’apotecari i escriptor Bernat Vidal i Tomàs (1918-1971), que “havia educat literàriament Bonet fent-li llegir Lorca i Alberti”, diu el llibreter, traductor i poeta Xavier Lloveras, que destaca de Judes i la primavera “el llenguatge bellíssim” i el “tremendisme literari”. I afegeix: “Era normal que en un moment en què viure a Espanya era terrible no tota la literatura fos decorativa”.
Un Judes dialèctic i homoeròtic
La novel·la arrenca amb la tornada a Hostili d’en Salvador, jove fill d’un pastor assassinat i d’una mare que no ha tingut una vida fàcil. Després d’abandonar el seminari per estudiar dret, el Salvador passa la Setmana Santa al poble i, enmig de les suspicàcies dels vilatans -envoltat de cacics criminals, infants suïcides i adolescents- es deixarà guanyar per “la primavera”. El poeta i traductor Arnau Pons recorda que “el Judes de Bonet, més que un contramite, és una figura dialèctica”, i més enllà del “component homoeròtic” que trobem en la novel·la remarca que “és un autor que passa comptes amb la història”, i que, a diferència de la voluntat polemitzadora que s’hi ha volgut veure, la seva “és una actitud meditada”. Club Editor vol continuar recuperant les versions originals dels llibres de Bonet. Continuarà amb Haceldama.