LLIBRES

I malgrat tot, neixen noves llibreries

Una onada de nous locals aixeca la persiana i se sumen als nouvinguts al sector en el darrer any

La nova llibreria Byron, al barri de Sant Antoni de Barcelona / CÈLIA ATSET
NÚRIA JUANICO / JORDI NOPCA / SÍLVIA MARIMON

El degoteig de tancaments comercials derivat de la pandèmia pinta un escenari poc esperançador per a la cultura i el petit comerç. Però davant d’aquest panorama, una tongada de nous llibreters han decidit tirar endavant els seus projectes contra vent, marea i Amazon. En l’últim any, Catalunya ha vist créixer el seu ecosistema llibreter amb la nova llibreria Ona (al carrer Pau Claris, 94), La Piccola (a la plaça Sant Vicenç de Sarrià, 2) i la Restory de llibres reciclats (al carrer Borrell, 133) a Barcelona, la Vitel·la a Palafrugell, el Tinter a la Pobla de Segur, la Moral a Masquefa i la Cinta a Terrassa. L’allau de nous espais no s’acaba aquí: acaben d'aixecar la persiana o ho faran els propers mesos la Byron, la Fahrenheit 451 i la Finestres a Barcelona, i l'Espai Llavors a l'Hospitalet.

Un dels motius que expliquen el creixement de la xarxa llibretera catalana és, segons el secretari tècnic del Gremi de Llibreters, Marià Marín, el relleu generacional, que es fa més evident pel passat històric del país. "Al morir Franco, amb l'arribada de la democràcia, van obrir moltes llibreries. Ara aquesta gent s'està jubilant i al seu darrere venen els joves. És un fenomen que es nota molt a tot l'estat espanyol", subratlla Marín.

Entre els elements propulsors de la creació de noves llibreries també hi ha el postgrau de l'Escola de Llibreria associat a la Universitat de Barcelona, d'on cada any surten promocions preparades per engegar negocis en el sector. "Fins aleshores no s'ensenyava l'ofici. L'impacte de la formació ara es nota", afegeix Marín. Els últims quatre anys el Gremi de Llibreters ha registrat un creixement econòmic prolongat, fet que també ha propiciat el naixement de nous espais. Ara, però, aquest augment s'ha vist estroncat per la pandèmia.

El sorgiment encadenat de llibreries és, doncs, cíclic. Entre el 2013 i el 2014 van néixer, amb pocs mesos de diferència, la No Llegiu, la Memòria, l'Ona de Gràcia, La Impossible i La Calders. I, des d'aleshores, cada poc temps la xarxa de llibreries ha sumat nous projectes com La Temerària, l'Obaga, La Carbonera, El Gat Pelut, La Inexplicable, La Tribu i la Sendak, entre moltíssimes altres. Al llarg d'aquest temps també n'hi ha que han tancat –des de les històriques Catalonia i Canuda fins a la Negra i Criminal, la Carlemany de Girona o La Gavina de Palamós–, però segons el Gremi de Llibreters el balanç final és positiu. L'any passat, 12 llibreries es van donar d'alta al gremi i sis van donar-se de baixa, mentre que el 2018 se'n van sumar nou i en van marxar set.

Hereus dels llibreters "de tota la vida"

Catalunya no només experimenta una proliferació de llibreries, sinó que veu com aquesta va lligada a models de negoci i projectes molt diferents. Des de cooperatives que treballen directament amb les editorials –com l'Espai Llavors– fins a iniciatives amb grans inversions al darrere –com la nova Ona i la Finestres–, l'ecosistema llibreter català es diversifica a mesura que creix.

L'onada del 2013 va atraure "gent que no necessàriament venia del món del llibre però que arran de la crisi del 2008 buscava reinventar-se en un altre sector", destaca el llibreter de la No Llegiu, Xavier Vidal. Molts dels llibreters que han iniciat negocis els últims anys, diu, "són hereus del llegat de la gent dels anys 70, 80 i 90, les llibreries de tota la vida, que potenciaven la proximitat i la confiança amb els clients".

Vidal cita com a referents la Documenta, la Taifa i la Jaimes, i explica que aquell model s'ha fusionat, en moltes llibreries, amb la voluntat de ser també nuclis d'activitats culturals. La Central i la Laie van ser pioneres en organitzar actes i presentacions, però des de fa anys els llibreters han vist que aquesta pota és fonamental i l'han incorporat als seus negocis.

"Al final has de fer soroll perquè vegin que existeixes. Intensificar les activitats beneficia el mateix sistema, no només les llibreries", diu Vidal. Des del seu punt de vista, que no parin d'obrir-ne de noves és bo perquè ajudarà a generar més públic. "Les llibreries mai són excloents. Si la gent anava als bars quan estaven oberts és perquè n'hi havia molts. I si ara es troben llibreries a cada cantonada hi acabaran entrant", afirma el llibreter de la No Llegiu.

Nous lectors i més interès pels llibres

Per bé o per mal, la pandèmia marcarà les llibreries nascudes en època de coronavirus, que encara ho han tingut més difícil per tirar endavant. "És una cursa amb una incertesa contínua. Ho teníem tot per fer-nos enrere, però no ho hem fet", afirma la propietària de la Vitel·la de Palafrugell, Gemma García. El local, que és germà de la Vitel·la de l'Escala, havia d'inaugurar-se el 22 de març, però finalment va fer-ho el 25 d'agost.

I si bé les restriccions imposades per la situació sanitària han sigut un obstacle imprevist per a totes les botigues, els llibreters han notat com a contrapartida que l'interès per la lectura ha crescut amb el confinament. Ho constata Marià Marín i ho reafirma Gemma García, que s'ha trobat "amb lectors que fins ara no ho eren" i amb "una vivacitat en les converses literàries i una revalorització del llibre".

El temps dirà si les llibreries que maduraran amb el coronavirus seran diferents de la resta, però García espera que la pandèmia no els faci perdre l'essència del projecte. "M'agradaria pensar que hem sigut capaços d'aguantar tots els sotracs i de poder arribar al final amb el mateix esperit dels inicis –desitja la llibretera–. La situació actual és una prova de la qual aprendrem, però espero que serveixi per enriquir-nos i que no ens faci mal".

Fahrenheit 451: d’un ‘book truck’ a la Barceloneta

El maig de l’any passat Sergio Lledó i Azra Ibrahimovic van començar a recórrer Sitges amb un book truck (un remolc de cavalls adaptat) venent llibres. Al municipi no hi havia cap llibreria des que el 2016 va tancar la Malvasia, però els lloguers eren massa alts. Finalment, fa una setmana van obrir les portes d’una llibreria física i estable, la Fahrenheit 451, al carrer de la Sal de la Barceloneta, on abans hi havia la mítica Negra y Criminal (tancada el 2015). A prop hi ha la llibreria La Garba (reoberta el 2019 gràcies a l’acció veïnal), però Lledó creu que es complementen: “El nostre és un local molt petit i oferim llibres que normalment no pots trobar en altres llibreries, d’editorials i distribuïdores independents que encara no són gaire conegudes, tot i que les editorials més grans també tindran el seu espai”, diu Lledó. Així, a les prestatgeries del carrer de la Sal hi haurà editorials com ara Traficantes de Sueños, Tinta Limón, Las Afueras o Contraescrituras. També faran “des de les típiques presentacions fins a tallers més alternatius, com un que farem sobre adulteri i literatura o cinema i literatura”. Els caps de setmana tornaran a agafar la caravana per despatxar llibres a les poblacions òrfenes. Així es combat Amazon.

Fahrenheit 451, la llibreria mòbil que s'ha convertit en estable a la Barceloneta

La Byron, gran “pulmó cultural” a Sant Antoni

Si no hi ha cap restricció sanitària d’última hora, la llibreria Byron obrirà les portes “a finals d’octubre o a principis de novembre”. Mariana Sarrias dirigirà un equip de set persones, vinculades al sector editorial o llibreter, amb estudis literaris o filosòfics, en un espai de 400 m2 situat al número 32 del carrer Casanova. “Serem una llibreria independent, perquè no pertanyem a cap grup, generalista, és a dir, amb vocació d’arribar a tots els públics, i on els lectors trobaran una oferta filtrada i extensa de novetats i de llibres de fons”, avança. La Byron tindrà cafeteria i una sala al costat “on es faran presentacions, conferències, projeccions i activitats relacionades amb el barri”, comenta. “Sant Antoni és un lloc molt plural, i volem ajudar a recuperar els espais de vida comunitària”, explica Sarrias, que a més d’estar al capdavant de la llibreria dirigeix, juntament amb Víctor M. Sánchez, l’editorial Huygens. “Vam començar fa 14 anys, especialitzats en llibre acadèmic i divulgatiu –explica–. Ara que comença la Byron també posarem en marxa un segell literari”. Els primers títols de Byron Books, en català i castellà, arribaran a principis del 2021. A més de ser “pulmó cultural i social”, la nova llibreria de Sant Antoni –que se suma a La Calders, la Universal, La Llama i la Llibreria de la Imatge– vol ser també “un parèntesi, una pausa”: “Tenim la intenció de crear un entorn agradable on, a més de comprar llibres, es pugui passar una estona llegint o conversant”. Amb uns 700 metres de prestatgeries, calculen que hi cabran “entre 25.000 i 30.000 títols”, sobretot nous, però amb un petit racó de segona mà.

Espai Llavors, els hereus de Contrabandos

L’anhel d’obrir una llibreria perseguia la Noèlia Domínguez i el Daniel Garrido des de feia temps. Quan van saber que l’Espai Contrabandos tancava van veure que ells podien convertir-se en els seus hereus. De Contrabandos s’han quedat la filosofia i el model de funcionament, que consisteix en treballar en cooperativa, directament amb les editorials i donant visibilitat a segells petits. Com ells, també s’especialitzaran en els llibres polítics, de pensament crític i de ciències socials i, a banda de vendre’ls, oferiran activitats amb la idea d’exercir de centre cultural. L’Espai Llavors s’ubicarà a l’Hospitalet de Llobregat i també vol ser una llibreria de proximitat. “Combinarem la vessant de llibreria més crítica amb la de barri”, explica Domínguez. A l’Hospitalet “l’oferta de llibreries és molt escassa”, i ells hi aterren amb la intenció d’omplir el buit. El local també tindrà un espai de coworking amb les cooperatives Ekonomikon i Mujeres Unidas Entre Tierras. A més, treballarà amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet i la XES de L’H. “Volem crear una comunitat al voltant de la llibreria i que s'hi facin activitats”, diu Domínguez.

Finestres, un oasi per llegir en silenci al centre de Barcelona

“Sabem que hi ha moltes llibreries a la ciutat. Ens consta, però, que encara hi ha més lectors que llibreries”. Amb aquesta convicció com a manifest fundacional obrirà al febrer del 2021 la llibreria Finestres, dos grans espais que sumen 800m2 al centre de Barcelona, al carrer Diputació a tocar de rambla de Catalunya. Si al maig va obrir la llibreria Ona amb l’impuls de Tatxo Benet, aquí l’accionista és l’empresari Sergi Ferrer-Salat.
La nova llibreria impulsarà també quatre premis i beques literàries que repartiran anualment 90.000 euros a novel·listes i investigadors. Ferrer-Salat té les idees molt clares i quan parla de cultura, sobretot de música, s’entusiasma. La llibreria, explica, vol que sigui un espai per llegir: “Vull que puguis asseure’t en qualsevol racó i passar-te hores llegint, que es creï la simbiosi perfecta entre el lector i el comprador de llibres”. Els premis i beques que s’atorgaran volen “empoderar” els escriptors. Així, per exemple, el Premi Finestres de Narrativa donarà volada a obres que hagin pogut passar desapercebudes: “Volem donar una segona oportunitat a les obres ja publicades, que qui vulgui ser escriptor ho pugui ser més enllà dels interessos comercials”, diu Ferrer-Salat. L’equip que donarà la cara a Finestres són noms coneguts del sector: Àurea Juan Perelló, Mireya Valencia, Camila Enrich, Marina Espasa i Kiko Amat.

Sergi Ferrer-Salat, l'empresari que vol deslliurar del mercat la música i els llibres