La rumba obrera de Kiko Veneno tanca el Grec

BarcelonaL'encarregat d'abaixar el teló del festival Grec 2013 en una jornada farcida d'activitats a la muntanya de Montjuïc va ser un vell amic de la ciutat de Barcelona, Kiko Veneno. El músic sevillà nascut a Figueres presentava en directe els temes de l'últim disc, Sensación térmica , pel qual ha comptat amb Refree (Raül Fernández) com a productor i arranjador, i que va definir com un "disc heterogeni", sorgit d'"històries subterrànies entre Sevilla i Barcelona, com entre Lorca i Dalí o quan els Smash venien a veure Pau Riba i Sisa". Ell i la banda ho van fer amb una picada d'ullet al món obrer vestits amb granotes de pintor, una mostra del particular sentit de l'humor del músic, que amaga, com sol ser habitual en les seves lletres, una segona lectura agredolça. I és que guanyar-se la vida amb la música és cada vegada més difícil.

La primera hora de concert va girar al voltant del nou treball: Babú , Namasté , No cal patir i Los Planetas van superar amb escreix el repte de traslladar els arranjaments del disc en directe. La banda semblava haver assimilat bé les novetats refreenianes. El mateix Refree se'ls va unir amb la guitarra elèctrica per tocar Sensación térmica , Mala suerte -una cançó protesta "poc diplomàtica"- i La vida es dulce conduint el so cap a una estètica propera al rock alternatiu que per moments va esborrar del mapa la guitarra acústica de Veneno. La rumbera Sabes o no va obrir la porta a una segona part farcida de rock atemporal, blues elèctric, rumba i flamenc heterodox. És a dir, d'infal·libles com Dime A , Coge la guitarra , Memphis Blues i Mercedes Blanco ... Les interessants novetats sonores de Sensación térmica no van poder evitar el que era d'esperar: tots els camins condueixen al " volando voy, volando vengo ". La joia de la corona que el 1979 va cantar Camarón de la Isla va posar punt final a un concert de comunió amb el públic, que va acabar envaint l'escenari.