Els onze espectacles més prometedors dels teatres independents

La dona trencada va ser l'última estrena que es va poder veure a Catalunya abans del confinament. El clàssic de Simone de Beauvoir, dirigit per Francesca Piñón i protagonitzat per Lluïsa Mallol, havia de fer temporada al TNC, però va quedar suspès per la situació sanitària. A partir del 13 d'octubre, la Sala Atrium recupera aquest monòleg que empeny la protagonista a qüestionar-se els rols de gènere i a ser conscient de la violència estructural que pateix. Després de La dona trencada, a l'Atrium tornarà M'hauríeu de pagar, l'espectacle de Jordi Prat i Coll, que va ser un dels hits de l'últim Festival Grec.

Els Pirates Teatre –la companyia que gestiona el Maldà– compleix vint anys amb una programació plena d'estrenes i de retorns. A finals de novembre acollirà Ballar (és l'únic que) ens salvarà, un espectacle de realisme màgic escrit per Marc Artigau, dirigit per ell mateix i Aleix Fauró i amb nou intèrprets, tot un repte per a les dimensions de la sala. Pel Maldà també passaran èxits de temporades anteriors com Alhayat, Robert i el popularíssim Les dones sàvies.

Dos anys enrere, Projecte Ingenu va viatjar fins a Santiago de Xile i va topar de ple amb els efectes de la producció massiva d'alvocats, coneguts al país llatinoamericà com a palta. La companyia va ser testimoni de l'especulació al voltant d'aquest producte, un aliment bàsic per als xilens, i d'aquella experiència n'ha fet un espectacle. La ruta de la palta viatjarà des d'un restaurant vegetarià per a turistes de Barcelona fins a indrets desertitzats pel conreu extensiu de l'alvocat a Xile. Serà a partir del 15 de desembre al Tantarantana.

Encara no té títol, però el nou espectacle de Carol López s'estrenarà a la Sala Flyhard el 16 de desembre i parlarà d'un dels prejudicis més arrelats avui a la nostra societat. Serà una comèdia incòmoda que buscarà sacsejar els espectadors, una mica com l'obra que la precedirà a la sala, La vida pornogràfica, que es va estrenar la temporada passada i hi tornarà a partir del 4 de novembre. Aquest text de Carles Mallol imagina una parella que s'ha bolcat en retratar tots els moments importants de la vida del seu fill des que va néixer.

El dramaturg Jordi Coca torna als escenaris amb un experiment que uneix Shakespeare i Beckett. Des del 22 de setembre, La Gleva acull Shakespeare i Beckett. Maleïts bessons..., una obra que reunirà les preocupacions i les veus dels dos grans mestres del teatre. A través de dos personatges que poden pertànyer a qualsevol dels dos autors i que interpreten Esther Bové i Vicky Sanz, l'espectacle vol fer aflorar les ambicions, les pors i els desitjos humans que es desprenen dels textos de Shakespeare i de Beckett.

Un home sol a l'escenari dona veu a totes aquelles persones que pateixen i, alhora, veuen com ningú s'atura a ajudar-los. Misèria és un monòleg demolidor escrit per Queralt Riera, que reflexiona sobre com vivim en una societat aliena al dolor dels altres. Ho fa a través del protagonista, un home de mitjana edat que ho ha perdut tot i que, en comptes de lluitar, decideix abandonar-se. L'obra, dirigida per Sergi Pompermayer i interpretada per Felipe Cabezas, serà a la Sala Fènix a partir del 20 d'octubre.

Després de presentar-lo al festival TNT, la companyia Las Huecas porta a Barcelona el seu últim espectacle. Aquellas que no deben morir és una peça sobre la mort, la vulnerabilitat i la histèria col·lectiva que farà temporada a l'Antic Teatre a partir del 14 d'octubre. L'Antic també ha programat Kultur d'El Conde de Torrefiel, una obra que transforma l'espectador en voyeur de la intimitat dels protagonistes, i Juana Dolores *massa diva per a un moviment assembleari*, de la poeta i actriu Juana Dolores Romero.

El dramaturg noruec Jon Fosse –un dels eterns candidats al Nobel de literatura– no necessita grans decorats per parlar de l'amistat i la vida. A Soc el vent, considerat un dels seus textos més brillants, dos homes seuen en una barca i parlen d'allò que els ve al cap. Minimalista i profunda, l'obra de teatre aborda situacions aparentment minúscules però que amaguen molta profunditat. Dirigit per Marc Chornet Artells i protagonitzat per Manel Barceló i Hans Richter, Soc el vent es veurà al Teatre Akadèmia a partir del 29 de setembre.

Des que la mare de la dramaturga i actriu Anna Gonzalvo va marxar de l'Argentina, no va tornar a parlar del seu país d'origen. A Memòria, Gonzalvo es pregunta per la seva identitat i les seves arrels a partir de la història d'Estela de Carlotto, la presidenta de l'associació Àvies de Plaza de Mayo. Aleix Fauró dirigeix el muntatge, que interpreta la mateixa Gonzalvo i que serà a la Badabadoc a partir del 22 d'octubre. Abans de Memòria, la sala acollirà Alone together, una peça de Joana Brabo sobre l'ansietat i el narcisisme que provoca la nostra societat.

Una de les conseqüències més silenciades de la riuada del 1962 al Vallès va ser el tràfic d'infants. La companyia Therkas Teatre en fa memòria amb Les traces del silenci, un muntatge que ficciona una investigació per part d'una historiadora i una arxivera. Dirigida per Alba Saura, l'obra vol obrir un debat sobre la memòria i la reparació dels crims del franquisme. Les traces del silenci serà al Teatre Eòlia a partir del 5 d'octubre.

El dramaturg Jan Vilanova imagina la fi del món en un poble petit i aïllat a Foscor. Un periodista, interpretat per Dafnis Balduz, s'hi ha desplaçat per informar sobre l'apocalipsi, però només es troba amb una funcionària de poques paraules encarnada per Agnès Busquets. A través de la trobada entre aquests dos personatges, Vilanova planteja una història sobre l'absurd de l'existència i l'estupidesa humana. Foscor s'estrenarà a la Sala Versus Glòries el 29 de setembre.