El Parc Güell: un monument molt viu
Els efectes ambientals i el públic condicionen la conservació d’aquesta obra d’Antoni Gaudí
BarcelonaLes molses i els líquens són uns organismes extremadament vigorosos: quan s’instal·len entre la ceràmica d’una rajola i la capa de vidrat, tenen prou força per fer-la saltar. Si les rajoles són les del trencadís del banc del Parc Güell, la restauració es converteix en una operació molt delicada i complexa. En els últims 25 anys l’arquitectura del Parc Güell s’ha transformat com la natura que l’envolta. Però, a diferència dels arbres i els arbustos, l’obra ha canviat de manera molt calculada i curosa, com ha de ser en una obra reconeguda per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.
Després de culminar la restauració dels medallons de la sala hipòstila a mitjans d’octubre, entre les actuacions que l’Ajuntament de Barcelona té programades al parc enguany hi ha la reparació de les esquerdes que han sortit a les cúpules d’aquest mateix espai i la restauració del trencadís i de la part posterior del banc ondulat. “Som continuistes amb la restauració que José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres van fer al parc als primers anys 90”, afirma l’autor del projecte de restauració , Marc Casany, del despatx Caas Arquitectes. Mentre que les esquerdes de les cúpules són, com diu el mateix arquitecte, “mínimes”, la part posterior del banc, que és de difícil accés i que va ser restaurada per última vegada per Martínez Lapeña i Torres, està en una situació més delicada: “Està força malmesa: hi ha les molses i els líquens; brutícia acumulada i la provocada per la contaminació, i problemes estructurals”. El banc del Parc Güell és delicat pel seu revestiment -els fragments de trencadís tenen moltes més juntes vulnerables que una rajola convencional-, però l’estructura també és problemàtica. “Si no col·loques juntes verticals en un element de 160 metres de llarg i el fas d’un sol pany, els elements de ceràmica són molt rígids i qualsevol moviment es converteix en una esquerda”, explica Casany, que va guanyar el concurs que l’Ajuntament va convocar per aquest projecte i també el de millora de la zona de la font de Sant Salvador, a la part forestal del parc.
Obres delicades, i més llargues
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar al desembre un conjunt d’actuacions al parc que tenen un pressupost de gairebé 4,5 milions d’euros, dels 10,6 amb què compta tot el paquet d’actuacions al parc i el seu entorn. L’inici de les obres a la zona monumental està previst per al març, amb la reparació de la impermeabilització i la recollida d’aigües de la plaça que hi ha damunt la sala hipòstila, coneguda com a plaça de la Natura. La durada prevista és de mig any. Les obres de les cúpules i el banc arrencaran quan hagin acabat aquestes i tindran una durada d’un any i quatre mesos. Aquestes obres també inclouen el reforçament de les baranes de pedra del viaducte de Baix i la recuperació del seu estat original. Una de les dificultats afegides de la restauració és que s’ha de fer sense tancar el parc al públic. “El termini d’obres és molt més llarg del que és habitual, no ho podrem executar tot alhora i haurem d’aplicar uns paràmetres de seguretat espectaculars. Al parc hi ha molta gent constantment, i això fa que haguem de dividir l’obra en trams petits”, diu Casany. I una altra dificultat és el fet de treballar en un element patrimonial d’aquesta envergadura: “Desmuntar les baranes del viaducte de Baix pedra per pedra i tornar-les a muntar és una operació molt delicada, perquè has de ser molt respectuós amb Gaudí. Fer càlculs de temps d’aquestes obres és molt complex”, diu l’arquitecte. “Posarem tota la carn a la graella”, subratlla.
El Parc Güell té una extensió de més de 17 hectàrees, però la seva conservació passa per intervenir meticulosament en elements tan petits com la pedra d’una barana o un trosset de trencadís de només uns quants centímetres. “En totes les restauracions que es fan al parc es fa prèviament una recerca històrica i es busca tota la informació gràfica i escrita disponible. Tots els projectes són aprovats prèviament per la comissió territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat”, expliquen fonts de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, que es van defensar amb aquestes afirmacions de les crítiques que van rebre les restauracions del parc durant el Segon Congrés Mundial sobre Gaudí celebrat a l’octubre, on es va dir que la feina que s’havia fet era “grollera” i es va arribar a suggerir que el banc s’hauria d’acordonar.
Els treballs que es realitzen periòdicament al parc són de “manteniment”, com diuen les mateixes fonts. “Se substitueixen aquelles rajoles que no és possible restaurar -van afirmar també aleshores-, utilitzant sempre els mateixos models originals amb peces d’època recuperades. En els casos excepcionals en què no s’ha trobat la rajola original de l’època d’un model determinat, es fan reproduccions amb mètodes tradicionals”.
Marc Casany també ha redactat un últim projecte dins la part monumental del Parc Güell: l’obertura i la remodelació de la font de la Sarva, que està ubicada a la paret de tancament de la sala hipòstila i que actualment està tapiada.
