Arqueologia

Així era la vida al mur d'Adrià, el límit de l'Imperi Romà

Els arqueòlegs hi treballen des del segle XIX i han anat reconstruint l'activitat humana a l'entorn de la frontera

5 min
Mur d'Adrià

BarcelonaEl cinema, les sèries i la literatura han construït una imatge força mítica del mur d'Adrià. Des de Rudyard Kipling fins a George R.R. Martin han creat la idea d'una llarga frontera de pedra que separava la Britània romana de Caledònia, les terres on habitaven els pictes, i que mantenia allunyats els bàrbars. A una banda hi havia els soldats romans, a l'altra un món inhòspit, que més o menys coincideix amb l'actual Escòcia. Construït durant el govern de l'emperador Adrià (76-138), la realitat del mur era una mica diferent.

Òbviament, hi va haver força episodis de ràtzies: era un mur fronterer, el límit septentrional de l'imperi fins a la posterior construcció del mur d'Antoní l'any 140, una estructura menys sòlida i consolidada que el mur d'Adrià. Tanmateix, la societat que es va crear al seu voltant era força cosmopolita i el trànsit d'una banda a l'altra va ser prou freqüent. Al mur d'Adrià s'hi excava des de fa 200 anys i les últimes campanyes han revelat detalls, sobretot, de com s'hi vivia.

Per què es va construir el mur d'Adrià?

El mur es va començar a construir poc abans de la visita d'Adrià l'any 122 i es va acabar sis anys després. Anava de costa a costa (uns 117,5 quilòmetres) i era imponent: tenia 80 fortins i 300 torres de vigilància, carreteres i campaments militars. El van aixecar tres legions romanes (la II Augusta, la VI Victrix i la XX Valèria Victrix), sense oblidar les tropes auxiliars. "Hi ha debat i alguns col·legues discrepen, però hi ha moltes evidències sobre l'objectiu pel qual es va construir: el control", assegura Ian Haynes, professor d'arqueologia de la Universitat de Newcastle.

Haynes, que ha participat en moltes de les excavacions que s'han fet al mur d'Adrià, és expert en l'Antiga Roma i en l'impacte que van tenir les seves fronteres i fortificacions al llarg del seu imperi. "A vegades es pensa que el mur d'Adrià es va fer per repel·lir l'atac de forces armades aniquiladores, però un mur no pot aturar un exèrcit", detalla. De fet, hi havia parts fetes amb torba. "Servia més aviat per controlar el trànsit de persones, cobrar impostos... No hem d'oblidar que Adrià va ordenar construir el mur després d'una gran guerra a Britània i de la Segona Revolta Jueva (132-136)", assenyala Haynes. Els romans tenien a la retina les conseqüències devastadores de tots aquests conflictes, i eren més conscients de fins on podien arribar. Més que avançar eternament, Adrià va decidir mantenir les seves conquestes. A més, al mur d'Adrià els soldats tampoc esperaven a ser atacats; si hi havia conflictes, sortien a camp obert a enfrontar-se amb els enemics. Per això hi ha moltes més portes cap al nord que no pas cap al sud.

Va servir per al seu propòsit?

"El mur d'Adrià és molt més del que veiem a simple vista. Va molt més enllà del mur de 117,5 quilòmetres. Té tot un sistema de fortificacions i de torres de vigilància que s'allarguen per la costa de Cúmbria [al nord-oest d'Anglaterra]", destaca l'arqueòleg. Es va fer servir, amb algunes interrupcions, fins al segle V. "Si hi havia conflictes, era la base dels militars. Si no hagués estat útil no hi haurien enviat soldats durant tantes dècades", afirma Haynes. Es va abandonar, per molt poc temps, perquè entre els anys 140 i 142 es va construir un altre mur, uns 160 quilòmetres més al nord, el mur d'Antoní. Tanmateix, el mur d'Antoní va tenir una vida curta i l'epicentre fronterer va tornar a ser el mur d'Adrià.

El Mur d'Adrià,  a la província romana de Britannia,  dibuixat per l' artista Alan Ernest Sorrel

Qui hi vivia?

El mur i tot el seu entorn es va convertir en un espai on vivien persones de tot l'imperi. Hi havia legionaris, però també auxiliars arribats del nord d'Àfrica, Mesopotàmia, Síria, l'actual Romania i la península Ibèrica, com els asturs, que provenien de l'actual Astúries i formaven part de l'Ala I Asturum. Tot sense oblidar els autòctons. Fa 2.000 anys allà s'hi sentien desenes de llengües i s'hi olors de cuines ben diferents. "Era molt cosmopolita, ho podem veure als epitafis i als documents escrits, però també amb la recerca bioarqueològica quan analitzem les restes humanes", detalla Haynes, que destaca tota la investigació que s'ha fet al cementiri del fortí de Birdoswald. "El més interessant és observar com tot es transforma, com influeix Roma en totes aquestes cultures i com, a la vegada, s'adapten a Britània", diu Haynes. No només hi havia soldats, sinó que també hi havia civils, dones, infants...

Ara bé, es barrejaven? "En tenim alguns exemples –assenyala l'arqueòleg–. Hi havia una dona, que era filla d'un senador i, per tant, formava part de l'elit romana, casada amb un comandant d'origen vàrdul [un poble que vivia a l'actual Guipúscoa]", explica Haynes. Les excavacions al castell d'Arbeia van revelar la història de Regina, una esclava alliberada, d'origen britànic, que es va casar amb un mercader, Barathes, que provenia de Palmira (Síria). A la seva tomba s'hi llegeix: "Regina la lliberta de Barathes", escrit en llatí i arameu. Víctor era un esclau del nord d'Àfrica que va ser alliberat per un soldat d'origen hispà. Però no tot devien ser flors i violes. "Segur que hi havia conflictes entre les diferents unitats militars, i es devien barallar entre ells, sobretot quan no hi havia ningú més contra qui lluitar", reflexiona Haynes.

Com i de què vivien?

Hi havia esclaus amb vides terribles, i altres que formaven part de l'elit. Alguns fins i tot van obtenir la ciutadania romana, i hi havia la població autòctona, perquè el mur no va sorgir del no-res. "La construcció del mur va canviar radicalment la vida de moltes comunitats; va transformar el paisatge i la forma de subsistència", diu Haynes. El mur és llarg i els canvis van ser diferents segons el lloc. Ni tothom es relacionava de la mateixa manera ni les adaptacions van ser iguals. "Hi havia desplegat un exèrcit professional, que rebia el sou de Roma; per tant, allà hi havia una gran concentració de diners. Eren milers d'homes que tenien com a feina lluitar, però que no produïen menjar; per tant, algú havia de cultivar per a ells. Tot plegat va marcar molt el territori", destaca Haynes.

Al llarg del mur i a la rereguarda es van crear autèntiques ciutats, com Vindolanda (situada al centre, a l'actual comtat de Northumberland). El 1973 s'hi van trobar objectes perfectament conservats i sobretot centenars de petites tauletes de fusta amb missatges que donen moltes pistes sobre com era la vida quotidiana. Les cartes que Clàudia Severus va enviar a Lepidina parlen de la vida social: la primera la convida a una festa d'aniversari. S'han conservat també les cartes de Venialis, Cerialis, Lucius, Verecundis... que parlen d'afers domèstics i socials. Hi ha molta correspondència militar: des de peticions de subministrament fins a queixes sobre el maltractament rebut.

Haynes destaca que les últimes campanyes han posat al descobert, sobretot en una excavació a Mayport, a la costa de Cúmbria, la diversitat religiosa: "Hi ha deïtats diferents. Hem començat a veure l'impacte que va tenir el cristianisme cap al final de l'Imperi Romà a Britània, però el més fascinant és com tota la diversitat també es trasllada a les creences, com s'hibrida tot", destaca.

Els arqueòlegs estan força preocupats per com l'erosió del terreny pot afectar aquest ric patrimoni arqueològic. Amb diferents campanyes han anat intentant preservar-ne algunes restes. Ho van fer, per exemple, amb la captura en 3D dels grafits que s'han anat trobant en diferents parts del mur: des d'insults fins als noms de soldats que van ajudar a aixecar o van reparar el mur al llarg dels anys, i caricatures d'alts comandaments.

stats