L'erupció que va arrasar Pompeia va ser a l'estiu? Un nou estudi reobre l'enigma

BarcelonaLa roba gruixuda de llana que duien les víctimes de Pompeia, quan la ciutat va ser sepultada per l'erupció del Vesuvi fa més de dos mil anys, suggereixen que el desastre podria haver ocorregut en un clima fred, segons un estudi de la Universitat de València presentat aquest dissabte a Itàlia. En un congrés que es duu a terme a Boscoreale, a prop de Pompeia, científics i historiadors s'han trobat per debatre aquest enigma de l'arqueologia: quan va ser la fi del món al golf de Nàpols?

Una de les novetats presentades al congrés són les anàlisis dels calcs dels cossos de les víctimes de la necròpolis, que indicarien que portaven roba de llana en el moment de l'erupció, ha exposat Llorenç Alapont, professor de la Universitat de València (UV) i responsable de l'estudi. "En principi, la llana era un tipus de teixit d'hivern o per al fred, encara que també pot ser que estiguessin destinats a protegir-se de l'ambient, dels gasos, de la cendra o de l'aire calent que hi havia en aquell moment", ha afegit.

El tema continua sent objecte de debat, tot i que fins ara la hipòtesi més acceptada és que la catàstrofe va ocórrer el 24 d'agost del 79 dC, basant-se en documentació com els escrits de Plini el Jove, un dels supervivents, que va descriure l'erupció anys després en unes cartes enviades a l'historiador Corneli Tàcit. Tanmateix, les llacunes en alguns textos –la mala cal·ligrafia de la carta de Plini ha donat peu a pensar que va ser el novembre–, la presència de fruits de tardor a les cases i els carrers sepultats per la lava i alguns grafits trobats en diversos grafitis datats a l'octubre d'aquell any –una pràctica habitual a l'època– han alimentat el dubte. Hi ha indicis que havia passat la verema i, per tant, hi ha hipòtesis que va ser a la tardor.

Alguns experts del congrés no troben prou indicis perquè les lectures alternatives a l'agost siguin "més fiables que els manuscrits", d'acord amb transcripcions fetes per historiadors del segle XV dels textos que llavors existien, segons el professor d'Estudis Clàssics de la Universitat de Greencastle, Pedar Foss: "Hauríem de ser reticents a alterar la data per pròpia conveniència". En canvi, hi ha altres historiadors que pensen que va ser més tard, pels indicis recollits sobre el terreny. La neerlandesa Nathalie de Hann i l'alemany Kurt Wallat, que han estat fent excavacions als banys centrals, es decanten per situar l'erupció entre "setembre, octubre i novembre". L'arqueòloga italiana Helga Di Giuseppe és més salomònica: "Tots podem coincidir que l'erupció va ser a la tardor", perquè el 79 dC la tardor era entre l'agost i el novembre.

La UV ha estudiat l'entrellaçat dels fils per determinar el material de la roba que duien els pompeians de l'Antiga Roma. A més, han comprovat que les persones trobades fora de les seves llars portaven roba més pesada que les que estaven a l'interior. Malgrat aquestes noves aproximacions, Llorenç Alapont pronostica que el debat a Itàlia acabarà amb l'establiment del 24 d'agost com a data oficial, "si no apareixen proves que ho desmenteixin", indica a Efe.