Patrimoni

El jardí esclatant d'Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol a l'antic psiquiàtric de Sant Boi

El complex inclou una espectacular cova de rocalla i uns bancs que els pacients haurien ajudat a guarnir

7 min
La Cova-cascada del jardí modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de LlobregatRegna la calma al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, on s'ubicava l'antic psiquiàtric de Sant Boi. Tot el complex té un aire nòrdic, auster i al mateix temps amable. La poca alçada dels edificis que el formen i l'abundància de zones enjardinades en potencien la sensació de confort. Entre tant blanc, crida l'atenció l'antiga bugaderia feta amb maó, que encara segueix en funcionament, i la xemeneia de l'antiga bòbila en la línia de la laborteràpia, que estava en voga aleshores. I tot plegat esclata en arribar al conjunt modernista que es conserva al cor del complex, un jardí xinès que inclou un reguitzell d'estructures espectaculars, en el seu moment plenes d'aigua, que l'arquitecte David Agulló Galilea atribueix des de fa uns anys a Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol: la cova-cascada, és a dir, una gruta de rocalla amb forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí; una gruta també de rocalla que té forma de drac i que contenia una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes, i una plaça amb mitja dotzena de bancs guarnits amb trencadís.

La cova-cascada i la gruta de la Mare de Déu de Lourdes al complex del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Interior de la cova-cascada del jardí modernista de l'antic frenopàtic de Sant Boi de Llobregat.

"El jardí va quedar oblidat per la historiografia. Va estar ocult durant cent anys", afirma Agulló, per a qui aquest conjunt és un "banc de proves" d'algunes de les més agosarades grans obres de Gaudí, com la Pedrera, la Sagrada Família, la cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell. L'execució del jardí es va portar a terme entre el 1903 i el 1912. Va quedar documentada a la Revista Frenopática Española, però segons Agulló "deliberadament" no hi va quedar constància de l'autor. D'altra banda, durant la Guerra Civil milicians de la CNT van entrar al recinte i van destruir documentació com els llibres d'ordres, on es registrava la informació de les obres. Sí que es conserven unes cartes on es qüestionava la inversió en les obres en comptes de millorar la qualitat de l'alimentació dels malalts. "Fa cent anys la malaltia mental era terrible, les persones que patien problemes de salut mental no tenien ni condició humana. Que l'arquitecte més important del moment estigués aquí treballant amb aquestes persones i dins d'un psiquiàtric és molt excepcional", diu Agulló. D'altra banda, en paral·lel a aquestes obres, Josep Maria Jujol en va fer una altra de caràcter social, les intervencions a la casa de família del mossèn Josep Pedragosa a l'antic convent de les monges mínimes de Barcelona.

Secció longitudinal de les grutes del jardí modernista de l'antic frenopàtic de Sant Boi.
Esquema dels hiperboloides de la cova-cascada del jardí modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi, a partir d'una recerca conjunta amb Daniel Barbé Farré

La cova-cascada és tan excepcional que Agulló insisteix en el fet que només Gaudí era capaç de concebre-la. "Les estructures de Gaudí eren inèdites en la història de l'arquitectura, ningú les havia fet abans. L'estructura consisteix en set pilars que en el seu perímetre exterior són mitjos hiperboloides convexos, com trompetes obrint-se cap al cel, i a dins hi ha unes formes orgàniques que marquen un mig hiperboloide còncau, com mitja trompeta obrint-se cap a baix", explica Agulló. "M'he mirat tots els jardins de rocalla a Catalunya i els francesos –afegeix–, i aquest esquema només l'he trobat aquí i a la Sagrada Família. És un sistema arquitectònic inèdit en la història de l'arquitectura. Aquesta estructura es remunta al 1906, nou anys abans que la comencés a pensar per a la Sagrada Família".

Pel que fa als bancs, tenen una secció molt semblant a la del Parc Güell i en alguns dels seients hi ha els característics elements amb forma de closca de tortuga per no mullar-se amb l'aigua que passa pel canaló que hi ha entre el respatller i el seient. I en el trencadís es pot observar que hi ha una gradació, de peces petites cap a unes de més grans. També hi ha rajoles que es troben al Parc Güell, i unes pedres que podrien haver-les enganxat pacients o nens. "Lluís Parés, el primer constructor del Parc Güell, era de Sant Boi, i els seus paletes també ho eren. Hi ha la hipòtesi que alguns pacients haguessin treballat al Parc Güell, però de moment només és una hipòtesi", diu Agulló. També hi ha vincles entre el comte Güell i el psiquiàtric: quan va haver-hi una epidèmia de còlera el 1885 es va emportar els malalts on més endavant construiria la Colònia Güell.

Quatre dels bancs del jardí modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi
Detall del trencadís d'un dels bancs del jardí modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi.

Un tret característic d'aquests bancs és que els laterals estan tallats, i no tenen les jardineres que hi ha als extrems del banc del Parc Güell. I en aquestes zones hi conviuen trencadissos molt complexos amb altres de molt senzills. "Torna a haver-hi culs d'ampolla i ampolles, uns elements propis del discurs formal i estètic de Jujol", apunta Agulló. Una altra dada que reforça el vincle de Gaudí amb el psiquiàtric de Sant Boi és que per anar a la Colònia Güell agafava el ferrocarril de Barcelona fins a Cornellà de Llobregat i després una tartana que passava per la carretera que limita amb el mur del recinte del psiquiàtric. "Aquest jardí té moltes coses: una part geomètrica complexíssima, una altra simbòlica i una tercera formal. A més d'una altra d'històrica, perquè fa entendre un període de la història, quan a mitjans del segle XIX l'Església adopta una actitud de reafirmació religiosa en un moment que es va difuminant en un món modern, el de l'era del maquinisme; amb el Concili Vaticà I, el dogma de la Immaculada Concepció i l'encíclica Quanta cura", explica l'arquitecte.

L'arquitecte i investigador David Agulló.

Agulló va començar a investigar el conjunt fa més de vint anys amb l'artista Jordi Martí Aladern i el geòleg Daniel Barbé, i va continuar en solitari amb la tesi doctoral, dirigida primer per Manel Guàrdia i després per Juan José Lahuerta, considerat la màxima autoritat en Gaudí. El tribunal de la tesi, que va estar format per Robert Brufau, expert en càlcul d'estructures; Jordi Faulí, el director de les obres de la Sagrada Família, i la professora de la Universitat de Girona Marisa Garcia Vergara, la va valorar amb el cum laude. Altres arquitectes reconeguts com Oriol Bohigas i el japonès Toshiaki Tange van estar d'acord amb la seva atribució.

La relació d'Agulló amb el conjunt no és només acadèmica: el 2012 va fer una restauració arqueològica dels bancs. Va ser aleshores quan l'atribució a Gaudí i Jujol es va fer pública, i ara el conjunt torna a ser notícia perquè Agulló i els seus col·legues Vicenç Font, Anicet Matamala i Josep Pratdesaba han emprès la restauració de tot el conjunt. Es tracta d'unes obres dividides en vuit fases el cost total de les quals és de 2,5 milions d'euros. De moment han enllestit la consolidació dels pilars de la gruta amb una estructura d'acer inoxidable i un morter especial. La restauració l'han finançat a mitges el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu i la Generalitat. Està previst que continuï amb la restauració de la part superior del respatller dels bancs, amb forma de mitja canya, perquè puguin expulsar millor l'aigua de la pluja, i amb la restauració d'altres aspectes dels mateixos bancs. Per continuar les obres, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu està buscant finançament en empreses privades i també farà els tràmits per augmentar el grau de protecció del conjunt de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), una qualificació que els permetria accedir a més ajuts.

Un arquitecte trencador i al mateix temps beat

Encara que ara el jardí modernista està envoltat per una tanca a causa de les obres de restauració, no és difícil imaginar-se el monument en tota la seva esplendor. "Hi havia aigua per tot arreu, l'aigua regalimava entre les roques, hi havia cascades... És una al·lusió al paradís terrenal: l'argument de l'Apocalipsi és la d'un cataclisme seguit de la reinstauració del Jardí del Paradís, i aquí tot això es plasma amb aquesta idea del jardí terrenal, el jardí de Maria, el jardí de la Mare de Déu de Lourdes", diu Agulló. La Mare de Déu de Lourdes, per cert, era molt estranya perquè tenia una corona de dotze estels de l'Apocalipsi. Així mateix, en aquesta obra hi conviuen un temple cristià amb un espai lúdic per als malalts i els infants. I des d'aquesta posició es podia veure el Baix Llobregat per damunt del mur.

En la línia de la càrrega religiosa de l'arquitectura de Gaudí, que era molt religiós, Agulló planteja la hipòtesi que va tenir accés al Beat de Girona i que el jardí modernista inclou referències codificades a les seves il·lustracions, com el drac vomitant aigua i la Mare de Déu amb la corona de dotze estels, en un moment en què l'Església perdia pes i començaven a produir-se aparicions marianes. "Tot i que Gaudí és l'arquitecte més modern de la seva època, i fa servir les tècniques més modernes i els avenços científics, té un discurs tradicional lligat al relat del text de l'Apocalipsi de Sant Joan al Parc Güell, on fa referència a la Jerusalem celestial; a la Sagrada Família, on aquesta referència ja és literal, perquè és una prefiguració de la Jerusalem celestial de l'Apocalipsi, i a la Pedrera, que havia d'estar coronada per una escultura de la Mare de Déu, mentre que l'edifici recorda una mena de grutes i sembla que s'ensorri", conclou Agulló. La divulgació del conjunt continuarà amb una exposició al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa que s'inaugurarà el 17 de maig.

stats