Rere la pista de les obres d'art "perdudes" que els franquistes van donar a la UB

BarcelonaEl 1942, la Universitat de Barcelona (UB) necessitava obres d'art per decorar les seves sales. Hi havia una manera d'obtenir-ne sense desembutxacar diners: el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN). Quan va esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936, la Generalitat va intentar protegir el patrimoni. Per preservar-lo de les bombes, va confiscar i traslladar desenes de milers d'obres a diferents dipòsits de Barcelona, Olot, Manresa, Vic, Girona, Poblet, Viladrau... Quan els franquistes van guanyar la guerra, els republicans els van lliurar voluntàriament les peces procedents de col·leccions privades i públiques, d'esglésies, parròquies i monestirs. Tot plegat va passar a mans de l'SDPAN, que a partir del 1939 va començar a tornar-lo als seus propietaris. Però moltes devolucions no van culminar mai.

El destí de milers d'aquestes obres que no van ser tornades als propietaris legítims van ser museus, esglésies, institucions públiques i universitats. Fins ara, s'han localitzat vuit universitats que en van ser beneficiàries: la d'Alcalá de Henares, la Complutense de Madrid, la de Múrcia, la d'Oviedo, la de Valladolid, la de Saragossa i la Menéndez Pelayo de Santander. "La Universitat de Barcelona és l'única que ha investigat l'origen d'aquestes obres", explica Arturo Colorado, de la Universidad Complutense i l'investigador que ha fet la recerca juntament amb Santos M. Mateos, de la Universitat de Vic-Universitat Central de Barcelona. El resultat es pot veure a l'exposició L'art dispersat del franquisme, a l'Aula Capella, fins al 18 de juliol. Precisament, la Capella és en part l'origen de tot plegat.

Obres per decorar una nova capella

La UB va rebre dos dipòsits el 17 de gener i el 8 de juny del 1942. El primer a demanar obres d'art per decorar espais de la universitat va ser el degà de Filosofia i Lletres, Sebastián Cirac Estopañán. Va rebre sis teles. El segon va ser el rector Francisco Gómez de Campillo, que acusava la recepció de vint-i-dos objectes: pintures, escultures, peces d'orfebreria i indumentària litúrgica. El destí de tot aquest art era la capella que es va començar a construir a la facultat després de la victòria franquista i que va estar en funcionament fins a la dècada dels 80. La construcció d'aquest espai religiós va ser part de la transformació de la universitat, que va estar marcada per la depuració de fins al 70% del professorat. Consagrada el 5 de març del 1945, no només s'hi celebraven misses, sinó també casaments.

A la documentació que va intercanviar la UB i l'SDPAN s'explicita que, si apareix el propietari, les obres s'hauran de tornar. Tanmateix, fins ara ningú les ha reclamat i seguir-ne la traçabilitat és pràcticament una activitat detectivesca. "Només hem pogut esbrinar l'origen d'una de les peces, l'escultura del Sagrat Cor de Josep Llimona", explica Mateos. L'escultura va ingressar al Palau Nacional de Montjuïc el 1936 i es va registrar amb el número 65949 sense especificar-ne l'origen. "En aquest cas, les pistes les han donat les fotografies", afegeix Santos. A la Biblioteca de Catalunya hi ha una fotografia que va fer Josep Salvany el 1926 al pati del Foment de la Pietat Catalana i on apareix l'obra de Llimona. Aquesta entitat era catalanista i amb la victòria de Franco es va haver de refundar. Actualment, és la Biblioteca Balmes (carrer Duran i Bas, 9). Hi ha una altra fotografia on es pot veure l'escultura als dipòsits, que l'SDPAN va obrir al públic perquè qui pogués acreditar que era propietari dels objectes els reclamés. A Barcelona, el principal dipòsit va ser l'actual seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, a Montjuïc.

Els intents per recuperar les obres

El 1939, Josep Vives i Gatell, bibliotecari de la Biblioteca Balmes, i el mossèn Eudald Serra van fer una reclamació per recuperar el patrimoni. Se'ls va tornar tot, però no l'escultura. "No se'ls va tornar perquè l'obra de Llimona no estava identificada i es va donar per perduda", detalla Santos. Fins ara, els actuals responsables de la Biblioteca Balmes no han fet cap pas per reclamar-la. De la resta d'obres que es poden veure a l'exposició, se'n desconeix l'origen. "La UB va rebre 29 obres de pintura, escultura, orfebreria i indumentària religiosa", destaca Colorado. Només se'n conserven 11 (nou pintures i dues escultures). La resta, sobretot l'orfebreria i la indumentària religiosa, han desaparegut. "Segurament van desaparèixer en el moment que la capella va deixar de tenir un ús religiós", detalla Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la UB.

Entre les obres que es poden veure a l'exposició i de les quals es desconeix l'origen hi ha olis sobre tela amb temàtica religiosa dels segles XVII i XVIII. Entre altres hi ha La continència d'Escipció, atribuït a Luca Giordano (XVII), i el Desembarcament de Colom a Amèrica, de José María Rodríguez de Losada. Les obres de la UB són tan sols la punta de l'iceberg. "Més de 3.000 obres van anar a parar a les esglésies i més de 2.000 als organismes públics, però el ministeri de Cultura només ha investigat els fons dels museus nacionals espanyols", lamenta Colorado.