Arqueologia

Un viatge als orígens de la Rambla

Troben restes del convent de Sant Francesc i de la muralla moderna de Barcelona

3 min
Arqueòlegs de l'Ajuntament de Barcelona treballant entre les restes del convent de Sant Francesc de Barcelona

BarcelonaLes excavacions arqueològiques que s’estan fent amb motiu de la reurbanització de la part baixa de la Rambla continuen donant sorpreses: s’hi han trobat restes del convent de Sant Francesc, que va estar en funcionament entre els segles XIII i XIX. Concretament, han sortit a la llum vestigis relacionats amb els jardins o amb l’hort, com el mur de tancament, una sínia i la base d’un safareig del segle XVI. “La sínia funcionava per poder regar el pati. Posteriorment, van desmuntar el pati per construir-hi a sobre el Semibaluard de Drassanes”, afirma Carles Carbonell, l’arqueòleg del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona director d’aquesta excavació. “Els militars es van quedar el pati del convent a partir del 1774. Aleshores el convent va retrocedir al punt on ara hi ha la seu del Govern Militar de Barcelona”, explica.

El convent de Sant Francesc va ser el primer de l’orde franciscà a la ciutat de Barcelona. S’estenia fins on actualment hi ha la plaça del duc de Medinaceli i els edificis adjacents. L’església i els dos claustres que tenia eren un dels millors exemples del Gòtic primerenc a Catalunya. El convent va estar en funcionament fins que va ser desamortitzat el 1835 i els frares van ser exclaustrats. Tot el conjunt va ser enderrocat el 1837. El solar on hi havia el convent es va fer servir per fer-hi habitatges, la plaça del duc de Medinaceli i el Govern Militar.

El convent de Sant Francesc a la maqueta del litoral de Barcelona exposada al Museu Marítim

Els arqueòlegs també han trobat restes del Semibaluard, que era la construcció defensiva de la muralla moderna, construïda a finals del segle XVIII i que va ser enderrocada el 1854. També l’entrada, el pati i diferents estances de les Casernes de les Drassanes, restes del col·lector primigeni de les Rambles, que funcionava amb el Semibaluard, i del mur de tancament de les Drassanes de la banda que es coneix com la de les Naus de la Generalitat, datada el segle XVII. “En aquest punt hi trobem fins a quatre Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN): la muralla del segle XIII, el Semibaluard, la Muralla del Mar i les Drassanes”, subratlla Carbonell.

Una oportunitat d'or en un jaciment enorme

Els arqueòlegs treballen per zones en un jaciment enorme que fa tres hectàrees i mitja. La reurbanització de la Rambla ha sigut una oportunitat d’or per fer feines més ambicioses que les puntuals que s’havien fet fins ara. Les troballes han sigut una “sorpresa a mitges”, com diu també Carbonell, perquè, com que la zona era militar, n'hi ha molta documentació, sobretot plànols antics. En aquesta zona també hi ha una altra obra molt documentada, la primera transformació de les Rambles. En canvi, era una incògnita en quin estat de conservació estarien les restes, que han aparegut malmeses. “El grau de destrucció per a les obres posteriors és molt elevat, perquè hi ha col·lectors i hi passen mil i un serveis. Així i tot, les estructures que estan apareixent en aquesta zona són molt grans i tenen molta potència, i podem veure-les bé, situar-les bé i comparar-les amb el que diuen els plànols”, explica Carbonell. Pel que fa al futur de les troballes, tocarà documentar-les totes i es tornaran a tapar, tret d’algunes parts, que s’hauran de desmuntar per poder instal·lar unes pilones de seguretat. Com que són retràctils requereixen una instal·lació subterrània.

Les restes que han sortit a la llum es remunten a un moment molt dinàmic de la història de Barcelona, en el qual es va començar a obrir el gran espai públic que són les Rambles, que aleshores no quedaven obertes al mar sinó tancades pel Semibaluard. Els vestigis també apunten el dinamisme que la ciutat tenia des de molts segles abans: “Les actuacions ens permeten confirmar el que ja sabíem per plànols i per altres actuacions i confirmar que en aquesta part la ciutat va tenir una evolució històrica des dels segles XIII i XIV fins al segle XVIII", conclou el també arqueòleg del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona Xavier Maese.

stats