'Un pequeño mundo (Playground)': el pati de l'escola com a camp de batalla

'Un pequeño mundo (Playground)'

(4 estrelles)

Direcció i guió: Laura Wandel. 72 minuts. Bèlgica (2021). Amb Maya Vanderbeque, Günter Duret, Karim Leklou i Laura Verlinden. Estrena als cinemes

Dues abraçades obren i tanquen, de forma simètrica, una pel·lícula tan concisa (en metratge) com rigorosa en la seva decisió de filmar tot un món –una escola– des d'un únic punt de vista, el de la nena de sis anys (Maya Vanderbeque, amb la mirada abrasiva d'una Ana Torrent d'ulls clars). Un pequeño mundo (Playground), debut impactant de la belga Laura Wandel, és un drama escolar que es viu amb la intensitat d'un thriller carcerari. No és un símil casual: la cineasta filma aquest col·legi com una institució penitenciària, un centre de disciplina i control dirigit per funcionaris desbordats on es reprodueixen les jerarquies i violències del món exterior.

D'una manera que recorda l'esgarrifosa El jove Törless, el punt de vista que utilitza Wandel no és el dels protagonistes d'aquesta història d'assetjament escolar sinó el d'una observadora externa, la Nora, que assisteix incòmoda i confusa als actes de brutalitat gratuïta sobre el seu germà, l'Abel, víctima de bullying. La càmera s’enganxa al seu rostre, al seu clatell, i deixa la resta d'aquest petit univers fora de focus o directament en fora de camp. És una limitació voluntària i rigorosa del punt de vista que confia cegament en la capacitat de la petita actriu per expressar, només amb la seva mirada i gestualitat facial, la complexa gamma d'emocions que provoca la confrontació directa amb la violència cíclica i estructural. Una decisió que, ja des de la primera escena –una separació entre llàgrimes el primer dia d'escola capaç de trencar el cor al més cínic–, exhibeix tot el seu potencial.