Música
Cultura 17/05/2020

Alba Ventura i Sira Hernández, que parlin els pianos!

Una publica un disc amb sonates de Mozart i l'altra un amb composicions pròpies

Valèria Gaillard
4 min
La compositora Sira Hernàndez

BarcelonaEn clàssica, el panorama musical també es belluga malgrat el confinament. La prova: dues pianistes catalanes de primer nivell, Alba Ventura i Sira Hernández, han presentat els seus últims treballs, que ja circulen per les plataformes digitals i també estan disponibles en format CD. Alba Ventura ha tret el doble àlbum Sonates de Mozart, que suposa la primera entrega de la integral de les sonates que planeja fer en dos anys. Enregistrat al Palau de la Música pel segell Aglae Música, el primer volum conté sis sonates de diferents èpoques compositives del geni de Salzburg. L'ordre no és cronològic, sinó que l'ha triat la mateixa Alba Ventura. Comença amb la Sonata núm. 16 en do major K. 545, coneguda com la Sonata fàcil, i acaba amb la Sonata núm. 11 en la major K. 331, batejada com Alla turca pel seu tercer moviment. Les dotze sonates restants es publicaran durant els pròxims dos anys.

Per a Alba Ventura, aquest àlbum, que arriba després del que va consagrar a autors com ara Chopin, Scriabin, Czerny i Rautavaara, ha suposat d'alguna manera recuperar una etapa que havia "deixat de banda", tot i que mai havia renunciat a tocar Mozart en els seus recitals. "Vaig encaminar la meva carrera cap a un repertori amb molt de gruix, compositors russos i romàntics, per evitar que m'encasellessin, tal com li va passar, per exemple, a Alicia de Larrocha, perquè encara existeix el prejudici que les dones no poden tocar bé aquest repertori per manca de força quan, en realitat, la força és una qüestió de tècnica", reflexiona Ventura. No sap si es pot atribuir a un tema de maduresa creativa, la qüestió és que ara li venia de gust dedicar una atenció especial al mestre de Salzburg per oferir la seva versió personal i meditada.

La pianista Alba Ventura

Enfront de la tendència d'interpretar-lo amb una expressivitat "massa romàntica", Ventura ha volgut imprimir flexibilitat i proximitat a unes partitures –recorda– que van ser compostes per a forte-piano, un instrument que va estudiar a Londres amb el mestre Simon Nicholls. "Precisament li dedico aquest àlbum perquè gràcies a les seves classes vaig poder entendre el repertori classicista que fins aleshores sempre havia tocat amb un punt d'incomoditat", comenta Ventura. A nivell d'enregistrament, la intèrpret explica que han optat per una estètica del so "real" que aconsegueix una sonoritat propera, tot recordant que aquest repertori es va compondre per ser escoltat en petites sales i davant d'una audiència reduïda. Alba Ventura espera poder presentar aviat en concert el seu treball, però no amaga el seu neguit pel confinament, que afecta de ple els músics. "Em semblen bé aquests concerts que es fan per les xarxes en directe, però no deixen de ser promocionals. Jo, de moment, no n'he volgut fer, en part per la mala qualitat del so", diu Ventura, que se sent afortunada perquè ha pogut continuar treballant, fent classes al Conservatori Superior del Gran Teatre del Liceu per videotrucada.

Explorant l'ombra

De la seva banda, la compositora i pianista Sira Hernández ha gravat amb Naxos Initiation to the shadow (Iniciació a l’ombra), un àlbum que és el resultat de cinc anys de treball. Hi aplega composicions creades arran de diferents espectacles i performances que ha desplegat en diàleg amb altres disciplines com ara la dansa i la poesia. L'origen del projecte va ser la performance que va fer el 2014 a l'Arts Santa Mònica amb el ballarí Pau Aran, de la companya de Pina Bausch, a partir de poemes d'Ángel Crespo que giraven al voltant del concepte d'ombra. "En aquest cas, l'ombra era entesa com a misteri, com allò ocult que està més enllà del visible i d'on sorgeix la veritable música que hem d'anar a descobrir", explica Sira Hernández. L'àlbum també recull Terra Santa. Ci sono angeli nel cielo, un projecte que va fer a Itàlia al voltant de l'"extraordinària" poeta italiana Alda Merini, autora de La Terra Santa (traduïda al català per Nora Albert i publicada per Arrela), "una dona que va patir molt, però que, a través de la bellesa, ho salva tot", assenyala la compositora.

Un altre dels temes, Fantasia sewing machines, està inspirat en un espectacle que va fer a Itàlia i que estava dedicat a dones que han patit abusos. "Són dones que segueixen tallers on cusen vestits com per cosir les ferides, i aquí el piano reprèn la sonoritat permanent de la màquina de cosir i que recorda el destí inexorable que et voldria esclafar i, de l'altra, la possibilitat que tens de cosir aquestes ferides", diu Hernández. I finalment, Don't forget about that, un tema al voltant de l'homenatge a la figura de Primo Levi, de qui l'any passat es commemorava el centenari del naixement. Van fer un espectacle al voltant de l'obra Si això és un home a la Biblioteca Enric Granados de Cerdanyola del Vallès, i que s'havia de fer a Barcelona i Torí, però s'ha cancel·lat sine die pel confinament.

"Aquest àlbum –assenyala la compositora– apareix en una època de moltes ombres, però les hem de fer servir com un senyal d'alerta, per reflexionar que no anem bé i que hem de rectificar: la humanitat s'hauria de replantejar moltes coses". A nivell compositiu, aquesta pianista barcelonina que es va formar a Itàlia diu que no pertany a cap escola concreta i assumeix una multiplicitat d'influències, des de la música minimalista, passant per la barroca, la romàntica o la contemporània, i reivindica la improvisació. Ha tocat molt Mompou, Blancafort, Britten, Messiaen, i amb la seva música cerca "evocar emocions", i això ho aconsegueix a través de la sonoritat, la vibració i les ressonàncies del piano.

stats