La pintura romànica catalana, vista amb lupa

Un llibre de gran format permet endinsar-se en els detalls d’un centenar d’obres mestres de l’època

La pintura romànica catalana, vista amb lupa Un cicle dividit entre tres propietaris
Antoni Ribas Tur
05/05/2015
6 min

BarcelonaObservar les obres d’art de molt a prop molt sovint és un privilegi reservat a conservadors de museu, restauradors i estudiosos. El gran públic, tot i les bones condicions que ofereixen les sales dels museus per contemplar les peces, potser a vegades no arriba a copsar els detalls més mínims però que poden representar tot un món, com passa en el cas de la pintura romànica.

De quants colors són les ales de l’àngel de les tenebres que apareix al Tapís de la Creació? ¿L’expressionista francès Georges Rouault coneixia el Caín de Sant Climent de Taüll quan va pintar els seus caps de Jesucrist? ¿La maldat que expressa aquest retrat contradiu el hieratisme amb què se sol associar la pintura romànica? Quants personatges pintats per Pablo Picasso s’assemblen a l’Herald de la Parusia de l’església de Sant Climent de Taüll, conservat encara al mateix temple?

Pintura catalana. El romànic, un nou llibre de gran format d’Enciclopèdia Catalana, proposa una aproximació íntima a l’art català medieval del segles XI al XIII. No cal forçar la vista per apreciar les grans joies de la pintura romànica, i també s’hi poden veure obres que són propietat de col·leccionistes privats.

La conservadora de pintura romànica del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Montserrat Pagès ha seleccionat un centenar d’obres d’aquest període, les millors, i el lector en podrà veure, com qui fa zoom amb una càmera, fins a l’últim detall. El romànic està considerat el bressol de l’art català i els absis conservats al Museu Nacional i al Museu Episcopal de Vic -i també al Museu Comarcal de Solsona, als Cloisters de Nova York i al Museu de Belles Arts de Boston, entre altres pinacoteques-, són monumentals. La minuciositat i la magnitud de les nombroses imatges del llibre, més de 250, fan revifar l’experiència que se’n pot tenir i distanciar-se de la solemnitat i la mitificació que els envolta, tant per les dimensions físiques com per la càrrega històrica. L’edició de Pintura catalana. El romànic és luxosa -el preu és de 590 euros- i les introduccions sobre l’art de l’època i cadascuna de les tècniques pictòriques -miniatures, pintura mural i pintura sobre fusta- i els brodats, i les fitxes de les obres incloses estan actualitzades. També hi ha descobertes recents, com les pintures murals de l’església de Sant Vicenç d’Estamariu, a l’Alt Urgell. Es van retrobar el 2003 i és el conjunt de més dimensió conservat al lloc d’origen.

Obres als museus i ‘in situ’

Montserrat Pagès proposa també un diàleg entre les pintures murals conservades en museus i els fragments menors dels murals que es van trobar més endavant a les mateixes esglésies. És el cas del cicle d’ El pobre Llàtzer i la taula del ric, provinent de l’església de Sant Climent de Taüll. La figura de Llàtzer cobert de nafres i esperant les almoines es conserva al MNAC. Més endavant es va trobar al temple la taula parada amb tots els ets i uts que completa de la paràbola. Un altre dels casos és el de l’església de Sant Pere del Burgal: la comtessa Llúcia és una de les grans dames que viuen al MNAC, però al temple hi ha un palimpsest amb diferents retrats de la seva nissaga comtal del Pallars Sobirà. “Els restauradors italians que van arrencar els frescos eren molt bons, però treballaven a preu fet”, explica Pagès, que també apunta que s’han conservat més pintures murals en esglésies dels Pirineus perquè les parròquies eren humils o fins i tot estaven empobrides i això no els va permetre substituir les pintures per unes altres quan va canviar l’estil.

La pintura romànica realitzada en les tècniques més diverses és, més enllà del contingut religiós, una crida a submergir-se en un univers fantàstic de narracions fascinants i ple d’imatges impactants pintades amb colors vius. “El romànic és un art molt simbòlic, però alhora és molt pròxim a la nostra sensibilitat, com ja ho era per a Pablo Picasso i la generació dels artistes de l’avantguarda. No és un art primitiu, no es proposaven representar la realitat fidelment, sinó una idea”, diu Pagès. “El romànic català és molt original -afegeix- perquè hi conflueixen bagatges de diferents llocs: sobretot el de Roma i també el llombard, el centreuropeu i el bizantí. Totes aquestes influències, a més, se sobreposen al llegat carolingi. La pintura era com una homilia, i cada parròquia volia fer el seu sermó. Per això es van fer obres diferents. El romànic català és molt original a l’hora de combinar les formes”.

Uns fons únics a Europa

“Cap altre país europeu té unes col·leccions de pintura romànica sobre taula com les del Museu Nacional i el Museu Episcopal de Vic. Noruega és el país que s’hi acostaria més, però les obres que tenen són més tardanes, a partir del segle XIII”, precisa Pagès. A més de la qualitat de les peces, el llibre també reflecteix la formació de les col·leccions medievals del Museu Nacional. “L’operació de salvament de la Junta de Museus va ser exemplar, en un moment en què les obres es començaven a vendre i a sortir del país. La intervenció de la Junta de Museus va ser fulminant i exemplar”, insisteix Pagès. Però per veure la majoria de les miniatures amb què arrenca el llibre cal anar a l’estranger: les dues Bíblies de Ripoll són a la Biblioteca Nacional de França i a la Biblioteca Vaticana. “Les de Ripoll estan considerades entre les millors del moment i també cal tenir en compte que els manuscrits eren molt importants per a la difusió d’elements decoratius”, diu Pagès. Entre els manuscrits hi ha el Beatus de Girona, realitzat al regne Lleó, però com que és a la catedral de Girona des del segle XI, va exercir una gran influència en l’art del país. I el Beatus de Torí es conegut pel nom de la ciutat, però es va fer a Girona i es va inspirar en el de Lleó.

Una mirada detinguda a algunes pàgines de la Bíblia de Ripoll conservada al Vaticà revela detalls de la vida quotidiana de l’època com la indumentària i els instruments musicals. Una de les pàgines de la Bíblia de Rodes reproduïda al llibre té la peculiaritat que algú en va retallar dues escenes d’un cicle del Gènesi. Una altra de les joies del romànic català que va abandonar el país és el Frontal brodat de la Seu d’Urgell, conservat al Victoria & Albert Musuem de Londres. Tot i que està malmès, conserva traces de la seva magnificència.

Un dels personatges més peculiars que es poden veure al llibre és un coper de les noces de Canà que omple tres gerres alhora. “És una figura acrobàtica”, diu l’experta sobre la postura contorsionada del personatge. Forma part de les pintures de l’església de Sant Esteve d’Andorra conservades al MNAC. Fins que no es va trobar un manuscrit dels emperadors Otó no es va poder atribuir a l’episodi bíblic. Montserrat Pagès també destaca l’atreviment d’aquells pintors que van anar més lluny en les seves obres: “Van ser molt agosarats a l’hora de deformar les figures i de pintar blanc sobre blanc”, com és el cas de Maria com a figura de l’església dels murals de Santa de Maria de Taüll.

Un cicle dividit entre tres propietaris

Unes de les peces incloses dins Pintura catalana. El romànic que reflecteix més bé les vicissituds de l’art medieval català són les pintures murals de l’església de Sant Esteve d’Andorra, realitzades per un mestre anònim a qui se li ha donat el nom del temple. El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva, entre altres fragments, les pintures murals de l’absidiola, on hi ha l’ Anunci a Zacaries i Joan el Baptista. Van formar part de la col·lecció de Bosch i Catarineu, i l’empresari Julio Muñoz Ramonet, que en va ser el propietari, els va donar al museu el 1950. Un altre fragment de la mateixa procedència, El lavatori, va ingressar al Museu del Prado el desembre del 2013 arran de la donació que en va fer el col·leccionista José Luis Várez Fisas. Per acabar, els plafons Bes de Judes i Arrest de Crist i Flagel·lació es troben actualment a la col·lecció de Juan i Enriqueta Bosch.

stats