RBLS, el festival perquè els joves tornin al teatre
Els espectacles volen impactar i fer viure experiències que remoguin l'espectador
Diuen que és possible arrossegar els adolescents al teatre. El que és difícil és que hi tornin. El festival RBLS va néixer fa cinc anys amb la intenció d’omplir un buit en el circuit teatral: dissenyar una programació pensada per a persones de 13 a 20 anys. RBLS torna aquesta setmana –del 2 al 7 de novembre– a diversos teatres de Barcelona seguint la mateixa filosofia fundacional: “Escollir espectacles professionals, perquè el públic jove té molt criteri –afirma la directora, Carme Tierz–, i que es tracti d’obres que per llenguatge i format puguin impactar i fer viure a l’espectador una experiència que el remogui. Només així crec que voldrà repetir”.
El festival, en el fons, recull una selecció de perles que ja s’han vist en les programacions regulars per a adults. L’exemple és l’obra inaugural a La Villarroel, Raphaëlle, de La Conquesta del Pol Sud, una obra que ja es va exhibir al Teatre Nacional el 2020, però que s’ha recuperat perquè tracta, amb una estètica molt contemporània, un tema adient per als joves com és el gènere i la transsexualitat. A més, tindrà l’atractiu que la mateixa protagonista, la Raphaëlle, ha evolucionat en el seu procés de trànsit des que l’obra es va estrenar al CCCB el 2018.
Una de les novetats d’aquest any és que el festival s’amplia de Barcelona a Santa Coloma de Gramenet i a Sant Joan Despí. A les tres localitats s’hi podrà veure la primera coproducció de l'RBLS conjuntament amb altres fires catalanes: l’espectacle de carrer Container, de la companyia Emília Gargot. Es tracta d’una obra sobre el “vandalisme digital” i el perill dels missatges d’odi a les xarxes, que a més proposa un joc interactiu: el públic, armat amb el seu telèfon mòbil, podrà decidir com avança l’espectacle.
Les altres obres del cartell inclouen tres peces de teatre breu del festival Píndoles, l’espectacle de hip hop Flow!, també un fals documental sobre la violència en un institut (Cry Babies) i una versió “amb litrona i ritme de rap” del Lazarillo de Tormes titulada Lázaro, totes dues aixoplugades al Teatre Tantarantana. A banda, hi ha l’obra Nosaltres (A nosotros nos daba igual), d’Helena Tornero, que fa temporada al Teatre Nacional i que tracta la immigració de segona generació.
L'RBLS també té dues potes que van més enllà de l’exhibició. “No volem tractar els joves només com a públic, em sembla molt mercantilista; també els volem incentivar des de la pràctica teatral”, explica Tierz. Per això es faran tallers en centres cívics amb les companyies Moveo, L’Excèntrica i Plàudite Teatre. Gràcies a una beca dels Premis Ciutat de Barcelona s’ha ampliat el projecte de teatre comunitari RBLS Teen Project, centrat, aquest any, al Raval. Nois i noies del barri crearan amb la companyia Mos Maiorum un treball que es titularà Homo Consumer sobre els efectes del consumisme.
El festival es presenta com una invitació evident als joves per anar al teatre –amb preus molt reduïts, de 6 i 9 euros– però també és un recordatori al sector “perquè pensin en ells”. I, de fet, mirant les programacions, la crida està funcionant.
