Publicitat
Publicitat

Una reforma ben orientada però mal comunicada

"La gran majoria de diacrítics distingien homògrafs que era impossible que es confonguessin, perquè no són intercanviables dins de cap frase real"

Una reforma ortogràfica, per petita que sigui, sol provocar una irritació general. L’adhesió social que genera l’ortografia té un clar lligam amb el seu ús per assenyalar els ignorants i riure-se’n. Arribem a creure, absurdament, que escriure bé és no fer faltes d’ortografia. No és estrany, doncs, que havent-nos esforçat tant per no fer-ne ens irritem tant quan ens diuen que part del que hem après deixarà en un futur de ser normatiu. ¿Té sentit, doncs, que una acadèmia faci reformes ortogràfiques? En té, diria jo, si canvia molt poc i el poc que canvia creava unes dificultats absurdes i gratuïtes que, amb el canvi, desapareixen.

Els canvis que proposa l’IEC van en aquesta línia, però a qui beneficien, sobretot? Doncs a les futures generacions: a les que ara comencen a aprendre català i a les que esperem que l’aprenguin durant molts anys. Justament beneficien als que no poden aixecar la veu per agrair-ho. En canvi, creen maldecaps a la resta: docents, editorials i professionals de la llengua en general. Mirant-ho amb perspectiva beneficien a molts més catalans dels que perjudiquen, però perjudiquen als que ara mateix poden fer-se sentir més. Per tant, els que proposen la reforma hauran de tenir molta paciència i no deixar-se impressionar per les reaccions ni la polèmica inicial.

La reforma fa l’ortografia més clara i racional. Agafem, per exemple, el tema estrella: els diacrítics. La funció d’un diacrític era desfer l’ambigüitat. Però la gran majoria de diacrítics distingien homògrafs que era impossible que es confonguessin, perquè no són intercanviables dins de cap frase real. D’altra banda, quin sentit tenia que el diacrític es mantingués en els mots compostos? Si ja és difícil confondre déu amb deu, amb quin adeu-siau es podia confondre adéu-siau? El mateix podríem dir de doblar la r darrere d’un prefix. La paraula erradicar serà molt més fàcil de llegir ara i han sigut molts els docents que han cregut que calia llegir-la amb erra bategant i que no percebien la e inicial com un prefix. I no cal dir que el teòric hiat que marcava la dièresi d’helicoïdal era imperceptible i gairebé impronunciable.

Aspectes millorables

Dit això, és segur que hi ha qüestions de detall que són discutibles i millorables. L’IEC ha d’estar obert -i diria que ho està- a crítiques i reflexions dels professionals de la llengua que alterin en part el que ara proposa. ¿Són, per exemple, els 14 diacrítics salvats els més salvables? Per deixar clar que un prefix no afecta només el mot següent sinó tot un sintagma, ¿ ex director general no és una forma més clara que ex-director general? ¿Calia fer de cop tots els canvis que proposa aquesta reforma?

I és clarament millorable la política comunicativa. L’IEC havia de preveure que la nota que ha fet pública provocaria un cert rebombori i que els mitjans reclamarien que alguns dels responsables de la reforma estiguessin preparats per fer-ne, de manera immediata, una difusió pedagògica que neutralitzés i donés resposta a les reaccions irritades i indocumentades. La Secció Filològica s’està obrint a la societat en molts aspectes -i és molt d’agrair- però encara viu massa en una bombolla.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT