Shakespeare i Brecht, dos monstres visionaris al Romea

Hi ha obres de teatre que sempre s'han de tornar a veure. "No pots dir mai que ja les has vist i que, per tant, no cal anar-hi. I sempre hi haurà noves generacions que no les hauran vist", defensa el director del Teatre Romea, Josep Maria Pou. Molts clàssics no només són immunes al pas del temps sinó que amb cada revisió que se'n fa sorgeixen coses noves. I la companyia de teatre Atalaya, experta en fer versions d'autors universals, ha topat l'últim any amb els ressons de la pandèmia a les dues obres que tenia en cartera. "A El rei Lear de Shakespeare la ceguesa dels humans deriva en guerres i en maltractar la naturalesa, que acaba castigant la humanitat. Us sona? I a La mare Coratge de Brecht es parla d'aquelles persones que s'aprofiten d'una situació de conflicte per prosperar. Us sona, també, això?", pregunta el director d'Atalaya, Ricardo Iniesta. La companyia sevillana aterra al Teatre Romea amb dos espectacles que "no poden ser més actuals", defensa Iniesta. Madre Coraje hi serà des de demà i fins dissabte, i El rey Lear es podrà veure del 28 d'abril al 9 de maig.

Fa 80 anys que Brecht va estrenar a Berlín La mare Coratge i els seus fills, la tràgica història d'una mare i els seus fills que fugen de la guerra. "Ho va fer just després de la Segona Guerra Mundial i desitjant que, al cap d'un temps, fos un espectacle impossible de representar. Han passat els anys i encara estem així", reflexiona Iniesta, que cita l'última frase del muntatge per recalcar-ne la vigència: "Cap causa està perduda si hi ha un insensat disposat a lluitar". Al seu costat, l'actor Manuel Asensio ho reafirma: "Shakespeare i Brecht són dos monstres analítics. La història és cíclica, i ells van ser grans visionaris". Per a l'escenografia de Madre Coraje han ideat un carretó que es va fragmentant a mesura que avança l'obra. "Buscàvem una idea atemporal, que representés l'essència del text i no estigués lligada a cap època. El carro representa els refugiats, la migració, ho evoca tot", assenyala un dels membres de la companyia, Lidia Mauduit.

"L'Everest" del rei Lear

Atalaya és una habitual de Barcelona –fa dos anys van portar al Lliure Así que pasen cinco años de Federico García Lorca– i s'estima Catalunya amb fervor. "Actuem més aquí que a Andalusia. Ens sentim molt propers a vosaltres, i la gira catalana sempre ens salva", subratlla Iniesta. Per això al Romea han volgut portar una de les seves grans fites escèniques. "Si Shakespeare és l'Himàlaia, El rei Lear és l'Everest. És el màxim del teatre universal, ho té tot: conspiració política, crueltat salvatge, enveges, existencialisme i una gran qualitat humanística", destaca el director.

En les dues obres, la companyia hi ha bolcat la seva peculiar mirada poètica, que fusiona amb cançons, coreografies i una estètica pròpia per aproximar-se als clàssics des d'una altra perspectiva. "Som uns grans defensors del teatre poètic encara que no sempre estigui escrit en vers. Treballem obres que segueixen evocant coses molt diferents, i que tenen frases molt més actuals que fa anys", explica Iniesta. Per arribar-hi, però, segueixen un llarg procés de creació col·lectiva –amb El rey Lear van necessitar d'entrada 140 assajos– i que els porta el cos al límit. "Se'ns va plantejar de fer doble funció al Romea, però ja vam dir que era impossible –diu el director–. Els actors acaben exhaustos".