MEMÒRIA HISTÒRICA

Qui són els esclaus enterrats al Born?

Les anàlisis del carboni 14 demostren que els musulmans de la necròpoli van ser inhumats al s. XI

Els van enterrar seguint rigorosament el ritual musulmà: els van rentar, amortallar i els van col·locar mirant cap a la Meca. Sense aixovar, perquè els musulmans creuen que davant Al·là tothom és igual. Se’ls va inhumar fora muralles, a la sorra, sota el que actualment és el barri del Born. Fins ara, gairebé no se sabia pràcticament res de la seva història, ni tan sols quan van ser enterrats. Les proves de carboni 14 que s’han realitzat, però, han revelat algunes incògnites i han donat uns resultats inesperats: “Ha sigut sorprenent, perquè crèiem que els cossos van ser inhumats al segle VIII durant la dominació musulmana, però les anàlisis han demostrat que són del segle XI i XII i, per tant, el més probable és que siguin esclaus”, assegura Toni Fernández, arqueòleg d’El Born Centre de Cultura i Memòria.

Sota el Born hi ha dues necròpolis: una de tardoromana d’entre els segles III i V i una altra, per sobre, de musulmana. Es calcula que la necròpoli musulmana és de grans dimensions: sota la plaça Comercial l’any 1991 es van trobar les restes de 17 persones musulmanes, el 2001 es va trobar un nen també enterrat sota el jaciment del Born, i el 2013, un altre infant al carrer Fusina. “Queda molt per excavar, més del 60% del jaciment del Born. És molt probable que surtin moltes més restes”, apunta Fernández. “Se’ns han obert molts més interrogants i el més interessant serà saber qui eren aquests barcelonins”, afegeix l’arqueòleg. Està previst fer excavacions puntuals en col·laboració amb diferents universitats, que començarien el juliol de l’any vinent.

L’únic cementiri musulmà

La majoria dels que hi havia enterrats sota la plaça Comercial són adults, tenen entre 18 i 25 anys i hi ha més homes que dones. No tenien cap dèficit alimentari ni cap desgast prematur provocat per alguna activitat física intensa. “Si no sabéssim que són esclaus, podríem pensar que eren burgesos -assegura Fernández-. Segurament eren esclaus domèstics, estaven ben alimentats i no sabem per què van morir però no hi ha signes de violència”, afegeix l’arqueòleg, que afirma que es continuarà investigant i s’intentarà esbrinar, entre altres coses, per què un dels esclaus enterrats duia grillons. “Es va respectar tot el ritual, se’l va rentar i se’l va amortallar però no se li van treure. No en sabem els motius”. No és descartable, apunta l’arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró, que fossin esclaus ben qualificats: “Com a l’època romana, hi havia esclaus mestres o metges”, assegura.

“Hem de continuar investigant, perquè aquest és el primer cementiri de l’època musulmana documentat”, destaca Miró. De fet, és una de les úniques necròpolis musulmanes de Catalunya. L’arqueòloga destaca que precisament l’època en què es va crear la necròpoli del Born és de les més fosques: “Hi ha molt poca documentació arqueològica de la Barcelona dels segles IX, X, XI i XII -diu-. I el Born és un jaciment amb moltes pàgines encara per llegir”, afegeix.

Un negoci lucratiu

Sigui com sigui, els musulmans a Barcelona tenien el seu propi cementiri durant l’Edat Mitjana i es respectaven els seus rituals. “Segurament aquests esclaus tenien llibertat de moviment, podien circular per la ciutat. No podien accedir al poder i feien un treball no remunerat. Però tampoc sembla que hi haguessin càstigs físics”, assegura l’arqueòleg.

A l’Edat Mitjana el tràfic d’esclaus era perfectament legal i estava força regulat. Les expedicions eren freqüents i alguns dels primers propietaris de naus de la Barcelona del segle XII estaven relacionats amb aquest negoci. A mitjans del segle XI, Barcelona era la porta d’entrada cap a Europa de l’or del Sudan i dels esclaus sarraïns que o bé eren capturats pels pirates o queien en mans cristianes durant la guerra contra l’islam. La ciutat es va convertir en un dels mercats més importants d’esclaus de la Mediterrània cristiana. L’enviament d’esclaus apareix en diferents documents i fins i tot al segle XIII estava subjecte a la tarifació duanera.

Quan arribaven al port, els esclaus eren presentats a les autoritats municipals, se’ls interrogava i se’n certificava la venda legal. S’especificava que només podien ser esclaus els captius de guerra, els infidels i els fills de les esclaves. A la Plaça de la Catedral es venien i compraven esclaus, i també podien ser llogats per a tasques puntuals com alletar infants. Els propietaris fins i tot els podien assegurar. Hi havia l’assegurança de la Guàrdia d’Esclaus: a canvi de pagar una taxa, si un esclau s’escapava i no l’atrapaven, la Generalitat compensava el propietari.