Arts escèniques

La tardor serà l'última taula de salvació per als teatres

Les sales privades no descarten obrir amb el 66% de l'aforament a partir del setembre

Públic entrant a la Sala Beckett just abans d'una funció aquest juliol / MANOLO GARCÍA

Totes les mirades estan posades al setembre. Els teatres d'arreu de Catalunya tenen l'esperança que el coronavirus estigui controlat a la tardor i, així, poder reobrir amb una certa normalitat. La majoria d'espais estan tancats des de mitjans de març, de manera que la situació de la pandèmia a partir del setembre serà cabdal per intuir com acabaran l'any: l'evolució del coronavirus decidirà si l'últim trimestre és el de la remuntada o bé, en el pitjor dels escenaris,  els obligarà a donar per perdut el 2020

"Moltes gràcies per venir al teatre. Sou uns herois"

L'obertura d'alguns teatres durant el juny i el juliol ha servit per experimentar sobre el terreny el protocol de la Generalitat que obliga les sales a deixar almenys un metre de distància entre grups de convivència, a controlar que tothom porti mascareta, a utilitzar butaques preassignades i a tenir un registre amb les dades de contacte de tots els espectadors. El que canvia en funció del territori són, ara per ara, els percentatges d'aforament: a les zones sense restriccions els teatres poden obrir amb totes les butaques plenes, però en llocs amb rebrots –com ara Barcelona i Lleida– en aquests moments només poden fer-ho amb el 50% de l'aforament. L'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) alertava a mitjans d'abril que, amb menys del 100% de l'aforament, els teatres privats no obririen perquè no els resultava viable. Però davant la situació actual de la pandèmia, Adetca ha rebaixat aquest percentatge fins al 66%.

"Obrir amb un 50% és inviable. En temps de crisi, i tenint en compte que els teatres no són espais amb grans concentracions de gent com el transport públic, podríem obrir amb un 66% de l'aforament", explica la presidenta d'Adetca, Isabel Vidal. L'associació –que insisteix que els teatres compleixen totes les mesures de seguretat establertes– planteja implementar aquest 66% amb una butaca de separació entre grups de convivència. "Estem treballant en un segell comú entre els teatres per garantir que són espais segurs i aconseguir la confiança del públic, que és fonamental", afegeix Vidal.

La majoria dels espais preveuen obrir entre mitjans de setembre i principis d'octubre. El Teatre Gaudí de Barcelona serà dels més primerencs (el 13 d'agost estrena Here comes your man), tot i que la majoria de telons s'aixecaran a partir del setembre amb propostes com La fuerza del cariño de Lolita al Goya, Todas las flores de Bàrbara Mestanza a la Sala Beckett,  Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers d'Àlex Rigola al Poliorama i  P.A.U. de Carolina Llacher a l'Atrium. També arribaran les primeres obres de la segona part del Festival Grec –com Winnipeg de Norbert Martínez a l'Akadèmia i L'habitació blanca de Josep Maria Miró a la Flyhard, entre d'altres– i algunes estrenes o reestrenes com WhiCh / Adoctrinadas de Virgínia Gimeno Folgado a l'Antic Teatre. I de cara a l'octubre encetarà temporada el Teatre Nacional de Catalunya amb 10 monòlegs inspirats en el Decameró de Pier Paolo Pasolini.

El TNC s'imposa a l'apocalipsi en la temporada 2020-2021

No acabar la tardor en blanc

"La nostra intenció és obrir el 14 de setembre encara que sigui deixant una butaca lateral buida per protegir grups de convivència. I, de cara al desembre, que són les millors dates per al teatre, esperem poder fer-ho al 100%, però ara mateix tot és molt incert", diu la responsable de programació del Poliorama, Anna Victori. A la Flyhard, una de les sales més petites de Barcelona, reprendran les funcions amb menys de 30 butaques i l'obra Instruccions per enterrar un pare, que va quedar suspesa al març. "Esperarem a principis de setembre per veure exactament com estan les coses abans de posar les entrades a la venda", destaca Clara Cols, una de les responsables de la Flyhard. "Som relativament optimistes, tenim moltes ganes de reprendre l'activitat, però sabem que la tardor pot ser molt complexa. Només esperem no acabar-la de nou en blanc, ja que tants mesos sense activitat no són sostenibles", afegeix. 

Els teatres de fora de Barcelona també naveguen en la incertesa. "Prendrem la decisió final a principis de setembre, però tenim l'esperança d'obrir al 100% d'aforament amb mascaretes", explica la tècnica en gestió cultural de l'Ajuntament de Lleida, Marta Salla, que gestiona el Teatre La Llotja i l'Escorxador. El rebrot que afecta el territori complica una mica les perspectives, tot i que ja tenen la programació muntada fins a finals d'any –amb obres com Viejo amigo Cicerón de Josep Maria Pou i la producció nacional de circ Estat d'emergència–. Salla tem que el tancament prolongat afecti profundament el sector cultural. "L'hàbit de consum de les arts en viu es desfà com un terròs de sucre a l'aigua. Si no reprenem l'activitat, viurem una hecatombe difícilment recuperable", subratlla. 

A Terrassa, on l'increment de contagis els últims dies ha fet saltar alarmes, els teatres municipals (l'Alegria i el Principal) obriran, com a màxim, amb el 50% de l'aforament. "Ens curarem en salut i ens anirem adaptant en funció de l'evolució del focus", assenyala el tècnic d'arts escèniques del municipi, Gabriel Sicília. A part de la temporada estable, la ciutat acollirà del 9 a l'11 d'octubre el festival Terrassa Noves Tendències, que aquest any "està pensat seguint un model diferent, amb menys exhibició i en clau de covid-19", diu Sicília, que afegeix que hi haurà "un programa de residències amb espectacles que es representaran el 2021".

A Tarragona, un altre festival encetarà la reobertura cultural del territori, on no es representa teatre des del març. El FITT Noves Dramatúrgies, impulsat per la Sala Trono, posarà fi al desert teatral a partir del 2 de setembre. Els muntatges es representaran en espais insòlits a l'exterior, i la Trono obrirà el 19 de setembre. "Crec que serà una boníssima temporada. La gent té ganes de tenir activitat cultural ja", afirma el gestor de la Trono, Joan Negrié, que subratlla la importància de difondre que els teatres són espais on les mesures sanitàries "es compleixen al peu de la lletra". Escampar el missatge que la cultura és segura serà la clau de volta d'aquesta tardor perquè els teatres puguin agafar una mica d'aire en l'any de la pandèmia.

Un nou sistema d'illes per garantir les distàncies 

El coronavirus està posant a prova la capacitat d'adaptació dels teatres i del públic, però també de tot el que hi orbita al voltant. Les empreses de venda d'entrades han hagut d'idear noves fórmules que permetin comprar tiquets i, alhora, garantir la distància de seguretat entre espectadors. La gironina Koobin –que dona servei a espais i festivals com el Temporada Alta, el TNC i el Gran Teatre del Liceu– ha trobat la manera de poder posar totes les entrades a la venda i, a mesura que es van venent, bloquejar les del voltant per assegurar així que el públic està separat.

"És un sistema d'illes que funciona per radis d'actuació. Quan es compren unes entrades, queden inhabilitades totes les localitats del voltant, en funció del que cada teatre hagi establert prèviament. N'hi ha que separen els grups de convivència amb una butaca buida entremig, d'altres que prefereixen bloquejar les dels costats, la de davant i la de darrere", explica la responsable d'atenció al client de Koobin, Cristina Galera, que diu que ara l'opció més habitual és deixar buides una butaca a la dreta i una a l'esquerra.

Amb aquesta fórmula, no cal bloquejar prèviament les localitats. Tot i això, alguns teatres són partidaris d'establir des d'un inici les butaques no disponibles. "La majoria opten pel sistema d'illes i per anar controlant el volum de vendes i evitar així que se superi l'aforament permès. D'altres es decanten pel prebloqueig directament", assenyala Galera. El sistema també demana les dades de contacte de tots els espectadors, una funció que fins ara no era gaire comuna al món de les arts escèniques.