Carlota Gurt: "Quan una dona es relaciona amb un home heterosexual, els seus orgasmes cauen en picat"

BarcelonaCarlota Gurt (Barcelona, 1976) s'ha llaurat una prolífica trajectòria com a escriptora –amb títols com Cavalcarem tota la nit (Proa, 2020) i Sola (Proa, 2021)–, traductora i articulista. Ara trepitja per primera vegada un territori desconegut: els teatres. A partir de les seves experiències i d'una extensa investigació dels textos clàssics, Gurt ha confegit el monòleg Una aniquilació fallida, en què desplega troballes i reflexions sobre el desig i la libido femenina al llarg de la història. Ho fa amb humor i amb contundència, constatant la influència de la mirada masculina sobre les dones i l'impacte que té encara avui. El monòleg es podrà veure el 23 d'octubre a El Siglo Mercantic dins del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, el 7 de novembre a La Planeta de Girona dins del Temporada Alta i el 26 de novembre al CCCB dins del Festival Clàssics. En paral·lel, el text es publicarà a mitjans de novembre sota el segell d'Ara Llibres.

És el teu primer monòleg. Per què necessitaves escenificar un text?

— La idea inicial era fer alguna cosa sobre les coses que m’obsessionen. En vaig parlar amb la Sira Abenoza [directora del Festival Clàssics] i em va dir que l'edició de 2025 la dedicarien al desig. Un dels temes que m’obsessionen és la libido femenina i la incongruència entre el que ens han explicat i el que jo he viscut. Al monòleg m’hi han portat dues coses. D’una banda, quan vaig a fer presentacions i xerrades, m’adono que comunico bé. Això ara està mal dit, és allò que no pots pensar mai res de bo de tu mateix i encara menys dir-ho, però tinc la sensació que comunico millor que no pas escric. D’altra banda, em va semblar que seria econòmicament més rendible, em divertiria i ho podria fer prou bé. 

Què ha passat amb el desig sexual femení al llarg de la història?

— Quan et poses a llegir t’adones que hi ha com una basculació. En certs moments de la història, les dones eren éssers sexualment insaciables. Al cap d’uns segles, de cop, ens trobem amb diagnòstics de frigidesa i des de la biologia es diu que les dones no tenen pulsió sexual. Com hem passat d’una cosa a l’altra? Quina és la veritat? Des de petita he vist a la tele que quan arriba el moment de catxar, les dones parlen de jaqueca. Em pensava que era un mal de cap específic de quan et posaves al tema. Però després m’he trobat que sovint són ells els que tenen jaqueca. Què està passant aquí? Hi ha una expectativa sobre les dones i una altra sobre els homes que ho distorsionen tot. 

Malgrat aquesta mirada esbiaixada, alguns textos de segles enrere ja alertaven els homes de la importància del plaer femení i de tenir en compte les dones.

— L’Speculum al foder (el Mirall del fotre) és una mena de Kama Sutra en català, un text del segle XIV que copia sense miraments totes les idees dels manuals d’erotologia àrabs, però després hi afegeix coses. Algunes no ens acaben de convèncer, com allò que a les dones de més de 50 anys ningú les ha de desitjar. Tanmateix, té uns quants encerts. Relaciona el cicle menstrual amb la libido femenina i diu que tant els homes com les dones tenen el mateix plaer en l’acte sexual. També dona consells perquè les dones no quedin insatisfetes. Un dels grans problemes és la insatisfacció. No és que no hi hagi libido femenina, és que hi ha una gran insatisfacció femenina. Desitges una cosa per treure’n un gaudi. Si les dones al llarg de molts segles no han tret gaudi del sexe, per què haurien de desitjar-lo? 

Alguns clàssics, en canvi, diuen que les dones gaudeixen del sexe nou vegades més que els homes. D'on surt això?

— Hi ha el mite que Zeus i Hera discutien sobre qui dels dos tenia més plaer sexual. Com que no es posaven d’acord, l'hi van preguntar a Tirèsies, que havia sigut dona uns anys de la seva vida. I ell els va dir: “Si dividissis el plaer en deu parts, nou serien de la dona i una seria de l’home”. Això va apareixent en diversos textos. En alguns documentals que ho han estudiat científicament, sembla que és cert. És una qüestió de terminacions nervioses: el clítoris en té com a mínim el doble que el gland, i la superfície és molt més petita. Per tant, la intensitat és molt més bèstia. Els orgasmes de les dones duren més i en podem tenir més de seguits.

Al monòleg carregues contra grans referents universals com Rousseau o Freud. Per què?

— La meva idea inicial era utilitzar fragments de textos escrits per dones, però n’hi ha molt pocs, i encara menys que parlin del tema. La vida femenina s’ha d’observar a través dels que han tingut veu, que són els mascles. I rasquis on rasquis, hi trobes coses. Hi ha persones que tenim mitificades i que van fer coses meravelloses, però també tenen una cara fosca, i em sembla interessant mostrar-la. Rousseau té una concepció terrorífica de la dona. Diu que "amb el sexe, basta que un pugui i vulgui", l’home, "i que la dona es resisteixi poc". I té aquella frase meravellosa: “L’home plau pel sol fet de ser fort”. És una mirada tan esbiaixada! Va ser un gran pensador i va saber veure problemes de desigualtat, però cap a les dones era absolutament cec. 

Tot això genera el que tu anomenes "una falsa consciència". 

— Si et diuen tot el dia que ets una cosa, al final t’ho acabes creient. El que ha de fer la libido femenina és aixecar-se contra els grans déus: Déu, Freud i la psicologia, i Darwin i la biologia. Ens hem de rebel·lar contra tots aquests missatges esbiaixats que s’han creat al voltant de la libido. 

Què diuen les estadístiques que has consultat?

— En vaig trobar diverses, i totes van en aquest sentit: hi ha una gran insatisfacció sexual. La majoria de dones tenim alguna amiga que no té orgasmes. Això als homes els passa? Fins a quin punt ho han normalitzat? Pot passar puntualment que una dona no tingui orgasmes, però no pot passar com està passant. Hi ha estudis que parlen d’un 30% de dones que no en tenen. Algunes diuen que no passa res, que ja els està bé, però ¿no estaria millor si en tinguessin? Això no vol dir que s’hagin de sentir pressionades per tenir-ne. La pressió és de l’altre, per fer bé la feina. 

Els homes heterosexuals són els que surten més mal parats de les dades que comentes a l'escenari.

— Sembla que les lesbianes tenen més o menys les mateixes xifres d’orgasmes que els homes heterosexuals i els gais. Ara, quan una dona es relaciona amb un home heterosexual, els seus orgasmes cauen en picat. Fa uns anys, durant uns mesos, vaig estar al mercat de la carn. Tres paios em van deixar a mitges. No tots junts, l'un darrere l’altre. I es quedaven tan tranquils. ¿Com tenen els sants collons d’acabar i ni preguntar ni continuar? Eren homes simpàtics, intel·ligents, macos, normals. ¿Al segle XXI, encara estem així?