Un altre encert de Parking Shakespeare

William Shakespeare és un misteri. Se sap quan el van batejar però no quan va néixer. Es va dubtar sobre si era l’autor de les obres que firma. No sabem exactament quantes en va escriure. No s’ha conservat cap original perquè es van cremar a l’incendi de The Globe. El First Folio (la primera col·lecció amb obres de Shakespeare) el van publicar dos dels actors de la companyia nou anys després de la seva mort. El corrector de Word ignora l’existència de Cimbelí. Entendran, doncs, que si afirmo que Cimbelí (1610), una de les últimes obres que va escriure, no s’havia estrenat mai entre nosaltres i menys en català, pugui estar equivocat. O no. I, en aquest cas, la companyia Parking Shakespeare té l’honor de fer l’estrena mundial en català (alerta: no es troba a l'extensíssim programa del Grec, ves a saber per què) d’aquesta comèdia amb el segell i la imaginació del gran Bard en una versió molt lúdica que, capgirada cap al clown, fa les delícies del públic assegut a les grades el·líptiques del Parc de l'Estació del Nord una tarda en la qual bufa una lleu brisa i la calor sembla que s’ha retirat.

Cimbelí és una comèdia en què ressonen idees i recursos dramàtics d’obres anteriors de Shakespeare en un enrevessat argument entre Britània, Roma i Milford. Hi ha pocions màgiques com a Romeu i Julieta; hi ha travestisme femení com a Dos cavallers de Verona o a Nit de Reis; hi ha el parany de la infidelitat de la protagonista que explota Iago a Otel·lo; hi ha la maldat d’una reina com a Macbeth.

L’obra arrenca amb el matrimoni per amor de la filla del rei i un plebeu. Això comporta el conseqüent enuig de la reina, que volia col·locar el seu fill malgirbat, i del rei, que rebutja un gendre pobre i el desterra a Itàlia. La versió de Jenny Beacraft és molt clara i facilita la comprensió amb un narrador que, de tant en tant, situa el que ha passat i el que passarà. Així mateix, la direcció és fidel a la lletra al servei de les accions, sense oblidar el detall però amb l’exageració que el món del clown i l’aire lliure requereixen. Els vuit actors fan de tot. Doblen o tripliquen personatges. Fantàstics. Atenció al vestuari de Berta Riera, cabdal en els múltiples canvis i en la concepció global de la proposta. Teatre popular més que recomanable.