'Göteborg': A la recerca de l'adolescència perduda

El teatre de Jordi Casanovas es mou entre les múltiples arestes de la comèdia humana i el compromís del drama polític sobre la realitat més propera. Amb Göteborg l’autor de Jauría, Ruz-Bárcenas, Un menú tancat, Idiota o Vilafranca s’aboca a la comèdia sentimental. Ho fa amb una història agredolça sobre el sobtat retrobament d’una parella ja madura 30 anys després del viatge de fi de curs a Göteborg amb els companys d’institut. Allà va néixer alguna cosa entre ells. La Paula (Maria Molins) ha recuperat un vell diari de la seva adolescència, esperonada per la inquietud de desvelar què va passar realment entre ells. Per aclarir-ho, es presenta sobtadament a casa del Sergi (Roger Coma). Així s'estableix un diàleg, gairebé un interrogatori, al llarg del qual eixirà la manera d’entendre l’amor de tots dos. Fins i tot es plantejarà que, si bé el passat no es pot canviar, potser sí que es pot modificar el record d’aquell passat, encara que no canviï res. 

Però què es el que realment va passar? I com eren fa 30 anys aquella noia fan de Depeche Mode i aquell noi introspectiu i murri? A més de dominar els diàlegs i les trames, Casanovas sempre té un as a la màniga. Per esbrinar-ho, l'espectacle s’obre a un viatge al passat tot combinant molt encertadament el diàleg dels adults amb el dels joves (Berta Rabascall i Jan Mediavilla).

En un espai escènic funcional (l'escenari central de La Villarroel condiciona tant les obres com les escenografies), els quatre intèrprets juguen la partida amb emoció. La Paula de Maria Molins conserva en la actitud i el moviment un punt de l’ànima espurnejant de la joventut. I la jove Paula de Berta Rabascall retrata molt bé l'energia i l'ànsia de viure. A Roger Coma li toca el paper d’espàrring, molt adequat a les renúncies del personatge que el Sergi jove de Jan Mediavilla defineix molt bé, tot i una certa exageració.