Jordi Casanovas, Magda Puyo i Oriol Pla encapçalen la nova temporada de la Sala Beckett

Barcelona"Avui dia treure la gent de casa i proposar-li altres maneres de comunicar-se amb el món és un acte polític de resistència cultural", diu el director de la Sala Beckett, Toni Casares. Per aconseguir-ho, la sala del Poblenou ha programat 18 espectacles i nombrosos cursos, xerrades i lectures des d'aquest setembre fins al juny. La nova temporada arrencarà aquest dijous amb una producció de dansa, l'espectacle Absències d'Andrés Corchero, que consta de dues peces sobre la mort del pare. La família, de fet, serà un dels principals fils conductors del curs de la Beckett. També l'abordaran La sort, de Juli Disla, una obra sobre una família homoparental i interracial, i Talaré a los hombres de sobre la faz de la tierra, de María Velasco, una peça sobre l'educació sexual fallida i la prostitució.

Jordi Casanovas també s'endinsarà en els vincles familiars amb Tocar mare, un text de Marta Barceló sobre una mare i una filla amb un lligam peculiar. "L'espectacle es pregunta si es pot tirar endavant una relació familiar mitjançant tractes i contractes empresarials. És una història que toca molt el cor", afirma Casanovas. D'entre les famílies disfuncionals que passaran per la Beckett també hi ha els personatges d'Els encantats de David Plana i Les maleïdes de Sergio Baos. Plana s'endinsarà en la intimitat d'una família trencada formada per un pare i dos fills, mentre que Baos resseguirà tres generacions de dones que han estat abandonades.

Però més enllà d'aquest cicle temàtic, la Beckett s'obrirà a altres temàtiques amb muntatges com Viatge d'hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert) de la Nobel de literatura Elfriede Jelinek, amb direcció de Magda Puyo. "Jelinek fa una literatura molt potent, però encara la coneix poca gent. Era imprescindible posar-la sobre la taula, investigar-la i tenir aquest diàleg amb ella", diu Puyo.

Les sentències del Procés i les Espies de Veritat

Un dels espectacles més joves de la temporada és Allò que ve després del diumenge, del col·lectiu lleidatà Amaga i Anna Serrano, que presenten una aposta amb una forta càrrega visual sobre un jove atrapat en una dimensió estranya. La Beckett també aposta aquesta temporada per la farsa amb La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga), escrita pel crític teatral de l'ARA Santi Fondevila i dirigida per Ramon Simó. "L’origen de l'obra és un impromptu de les sentències del Procés. És descaradament incorrecta i esperem que sigui tremendament divertida", subratlla Fondevila. En el gènere del noir, Pablo Rosal presentarà Asesinato de un fotógrafo amb direcció de Ferran Dordal. "És una revisitació del gènere detectivesc en teatre, perquè tothom s'ha sentit atret per la idea de desemmascarar l'assassí", explica Rosal.

A la primavera s'estrenaran els espectacles de les companyies residents a la Beckett aquesta temporada. Juan Miranda dirigirà Miracle, un espectacle sobre el cos a partir de figures com Artemisia Gentileschi, Gwyneth Paltrow i la Mare Teresa de Calcuta. Titzina Teatre portarà Búho, un espectacle protagonitzat per un antropòleg que pateix un episodi d'amnèsia greu. I Las Chatis de Montalbán presentaran Derecho a pataleta. La missió més trepidant de les Espies de Veritat, una aventura èpica en què les protagonistes tenen la missió de salvar el món.

La temporada de la Beckett s'arrodoneix amb cinc retorns. L'exitós Travy d'Oriol Pla, que va triomfar el 2018 al Teatre Lliure, i El desig del cor de Caryl Churchill, que dirigeix Lucia del Greco i que es va poder veure al Tantarantana, saltaran ara a la Beckett. La sala també recupera Animal negre tristesa, un dels espectacles més celebrats de la temporada passada, i Eufòria de Lara Díez Quintanilla, autora resident de la temporada 2020-2021, que va haver de suspendre funcions per culpa de la pandèmia. L'últim retorn serà Una niña es una cosa a medio formar d'Eimear McBride amb direcció de Juan Miranda.