Lucia del Greco: "Recordo mirar 'Donetes' i després voler casar-me i tenir fills"

BarcelonaSi el teatre contemporani té dos camins —el de les obres on pesa el text i el dels espectacles on el motor és l'imaginari visual—, Lucia del Greco (Roma, 1992) sempre tria el segon. La creadora italiana és un dels valors joves més consolidats de l'escena catalana. Qui n'hagi vist anteriors creacions —com Els encantats (2023), Pura passió (2024) o Mata'm psicosi (2025)— sap que proposa endinsar-se també en un univers únic i captivador que porta els espectadors cap a indrets insospitats. Les creacions de Lucia del Greco són el més allunyat a una adaptació exacta i precisa d'un text. I això és, justament, el que ha fet ara amb la novel·la Donetes, de Louisa May Alcott. L'espectacle Little women, que es representa al Teatre Lliure de Gràcia del 23 d'octubre al 30 de novembre, és una versió absolutament lliure del llibre en què l'artista imagina la cara B dels personatges aplicada a la contemporaneïtat.

La Jo (Elisabet Casanovas), l'Amy (Paula Jornet), la Meg (Míriam Moukhles) i la Beth (Blanca Valletbó) són el vehicle a través del qual Del Greco es fixa en la manera com la mirada de la societat impacta en les dones, especialment les adolescents. "En aquesta etapa de la vida, el cos està constantment exposat a la mirada de l'altre, alhora que canvia tota l'estona", explica Del Greco. A partir d'aquí, la creadora va començar un procés de recerca d'obres que abordessin aquesta qüestió i va anar a parar —entre molts altres títols, com la pel·lícula Close (2022), de Lukas Dhont, i els llibres de Fleur Jaeggy— fins a Donetes.

"També hi ha un record personal. Quan era petita, recordo mirar la pel·lícula de Donetes i després voler casar-me i tenir fills. Algunes persones s'identificaven amb la Jo. Jo, en canvi, volia vestir-me de rosa", explica la directora. Investigant la biografia de Louisa May Alcott, Del Greco va llegir que "els editors la van obligar a casar els seus personatges perquè, d'alguna manera, el llibre havia de ser pedagògic i moralment acceptable per als paràmetres de l'època". Ella s'ha agafat a aquesta submissió per contraposar el que senten els personatges amb el que els exigeix la societat. "M'interessava posar el focus en el conservadorisme del llibre. Elles són trencadores en alguns paràmetres, i la novel·la ho va ser en aquella època, però avui dia aquests personatges no posen en risc a ningú", assenyala Del Greco.

Exposades en una vitrina

Little women situa dotze vitrines transparents a l'escenari per on transitaran les protagonistes. Així, l'espectacle emfatitza la idea de voyeurisme que apareix a la novel·la a través d'en Laurie (Joan Esteve), que les observa a través de la finestra, dels armaris, des del carrer. "Elles s'exposen en una mena d'aparador, de tribuna confessionària, de vitrina de peep show. Des d'aquí, portem a l'extrem el desig de complaure l'altre per posar llum sobre els desitjos de la societat respecte a les dones", subratlla Del Greco.

Amb aquest espectacle, Del Greco debuta al Teatre Lliure i fa un salt endavant en la seva trajectòria professional. "Accedir al Lliure és un privilegi molt gran. Entro a la sala i, de sobte, hi ha 25 persones treballant per al projecte. És emocionant el compromís ètic que tenen amb el que fem", conclou.