Paraules, paraules, paraules (i només paraules) al Grec

Dos espectacles de formats gens convencionals construïts sobre les paraules. El sorprenent Manual per a éssers vius de la companyia emergent La Mula, que va arrasar amb el primer espectacle (Thauma) i la Història de l'amor dels veterans Agrupación Señor Serrano, que lluny de seguir per camins fressats busquen noves narratives amb una creació de títol ambiciós i resultats menys sorprenents.

Després del magnífic Thauma (2024), Andreu Martínez Costa i Magda Puig Torres s’empesquen una proposta lúdica i participativa jugant amb un seguit de missatges escrits de paraules i frases. En un gran teatrí, a la manera d’un castellet, les paraules es manifesten jugant entre elles i donant indicacions al públic, que fins i tot acabarà cantant. Magnífic joc visual de telons i formes geomètriques sobre una poderosa banda sonora (Erol Ileri Llordella) que conclou (massa aviat; caldria anar molt més enllà del format) despullant l’enginy perquè els espectadors el descobreixin. Ben segur que La Mula té camp per trotar amb aquest Manual per a éssers vius.

Es pot escriure una història de l'amor? Imagino que amb temps i un munt de folis, ben segur que algun lletraferit podria intentar-ho, i fins i tot assolir-ho. De tota manera, i malgrat el títol, el Señor Serrano no pretén fer una història sinó una breu, brevíssima, aproximació a moments històrics que donen peu a l'amor. Quatre postals que evoquen amb moltes paraules i algunes fotografies les relacions més o menys amoroses, des dels cavernícoles fins a la Barcelona actual. Quatre històries sense massa interès –a les que salven els apunts humorístics, perquè les coses no són mai com semblen– i que s’insereixen en un relat força més ambiciós, més interessant i superbament interpretat per Anna Pérez Moya que arrenca amb un llarg primer pla en directe d’un rostre que sospira, somriu, gaudeix, trontolla i plora. Aquest relat és un viatge poètic amb pentinades surrealistes per espais dinàmics a la recerca de l’amor que es clou amb la impressionant presència d’una mena de tòtem daurat. Una bella imatge en una proposta amb elements fútils, com els petons de cinema, i en general poc relligada i reeixida.