Qui és Romina Paula, l'autora de l'emblemàtica 'El tiempo todo entero'?

BarcelonaLa dramaturga argentina Romina Paula (Buenos Aires, 1979) i la seva companyia són uns vells amics del públic català: el 2011 es va poder veure al festival Temporada Alta l'obra El tiempo todo entero, i més endavant al Teatre de Salt. Des d'aleshores, aquesta obra s'ha convertit en un referent del teatre contemporani argentí, i ara el mateix Temporada Alta l'ha inclòs dins el seu Flaix de Tardor barceloní al Teatre Lliure del 21 al 23 d'octubre. A més, uns dies abans, el 18 i el 19 d'octubre, el mateix festival ha programat a la sala La Planeta de Girona un espectacle de fa dos anys, Sombras, por supuesto. Els intèrprets, Esteban Bigliardi, Esteban Lamothe, Susana Pampín i Pilar Gamboa, són els mateixos que el 2011, tota una fita tenint en compte les seves atapeïdes agendes.

El tiempo todo entero és una versió molt lliure d'El zoo de vidre, de Tennessee Williams, i el punt de partida de Sombras, por supuesto és la pel·lícula La tercera generació de Rainer Werner Fassbinder. Però el teatre de Romina Paula va molt més enllà de les adaptacions. "La Romina és una artista que toca molts pals: a més de teatre, ha fet novel·la i cinema", afirma el director del festival Temporada Alta, Narcís Puig. "Fer pel·lícules és una de les coses que més m’agraden, estar amb un equip filmant una pel·lícula –afirma Romina Paula–. Però el teatre i, sobretot, treballar amb la nostra companyia de teatre és el lloc on em sento més artista, si m’ho puc permetre, encara que em faci una mica de vergonya dir-ho. En el teatre és on puc provar i arriscar molt més, on puc experimentar noves formes d’actuar, on nosaltres mateixos anem empenyent els límits a mesura que provem coses. El teatre també és el lloc on d’alguna manera va començar tot, on vaig descobrir què significava actuar, amb la primera obra que vam fer, Algo de ruido hace".

Respecte a les adaptacions, Puig matisa que són molt diferents les unes de les altres. Mentre que els personatges d'El tiempo todo entero recorden en certa manera els de Williams, en el cas de Sombras, por supuesto Fassbinder va ser un referent per trobar "una teatralitat concreta" més aviat extravagant. "En origen volíem fer El zoo de vidre, però els diners que costaven els drets no els hauríem pogut reunir ni en anys, així que ens vam haver d'inventar una altra cosa", diu Esteban Lamothe.

El revelador vessant humà de les històries policíaques

La pel·lícula La tercera generació la protagonitza una cèl·lula terrorista "molt ridícula", tal com diu Romina Paula. "Han de passar desapercebuts, però es disfressen d'una manera molt cridanera", explica l'autora. I a Sombras, por supuesto, els protagonistes són un matrimoni el fill del qual ha desaparegut i dos agents de policia "gens realistes" que n'investiguen el cas. "Però després hi ha un munt d’històries divergents, que és una cosa que també acostumo a fer: hi ha com una trama que avança, però els personatges aporten els seus propis mons. En aquest cas també hi ha diversos casos policials més, perquè per a mi hi ha alguna cosa de la humanitat que esclata o que emergeix en els relats policíacs", explica Paula.

La companyia de Romina Paula ja té uns vint anys. Ella i els actors venien de les mateixes escoles i compartien els mateixos referents. La protagonista d'El tiempo todo entero és una noia "inexplicablement inadaptada i passiva", i també hi apareixen la mare, un germà i un amic del germà. A més de Williams, un altre referent important és l'artista mexicana Frida Kahlo. Aquest detall mexicà té a veure amb el fet que molta gent de la generació de Paula van néixer a Mèxic perquè els pares s'hi havien exiliat arran de la dictadura argentina. "És molt interessant veure com envelleixen les obres. Per a mi ha envellit bé, però no soc ningú per opinar. A la primera part, on es parla d’aquells crims que abans s’anomenaven passionals, ara són feminicidis, i aquest canvi de paraules va ser políticament molt important, i l'obra és anterior a això. Així que també cal escoltar-la i veure-la i preguntar-se què passa, com encaixa en l'ara", explica. I en una Argentina governada per l'extrema dreta de Milei, Paula espera continuar tenint "un país, i sobretot un país on es pugui fer teatre".