El teatre maleït de Tennessee Williams, per primera vegada en català
Prometeu Edicions llança tres volums amb les obres més experimentals del dramaturg nord-americà
BarcelonaTennessee Williams (Columbus, 1911 - Nova York, 1983) va ser un dels dramaturgs més importants del segle XX. Entre els anys 40 i 60 va donar llum als seus tres grans èxits: El zoo de vidre (1945), Un tramvia anomenat Desig (1947) i La gata sobre la teulada de zinc calenta (1955), els anomenats big three. Però Williams va ser un autor molt prolífic que gairebé no va parar d'escriure fins a la seva mort. També va endinsar-se en l'experimentalisme i les seves creacions van caure del pedestal. Ell mateix va definir aquell teatre com a maleït perquè ni la crítica ni el públic el van lloar, tot i que amb el temps experts i estudiosos de la seva figura l'han valorat. Ara Prometeu Edicions ha engegat un projecte per publicar-ne, per primera vegada, les obres principals en català. Serà una edició de tres volums –el primer dels quals ja es troba a les llibreries, i el segon arribarà al gener– traduïda per Marc Rosich.
"No són obres menors, malgrat que no van tenir èxit. Plasmen l'època més crepuscular de Williams, que val molt la pena conèixer, i és important tenir-les en català", explica Rosich. Deu anys enrere, va formar part de l'equip de Calixto Bieito per aixecar Camino real (1953) en una producció al Guthman Theatre Chicago, als Estats Units. "Allà vaig veure que era una llàstima que a casa nostra no es conegués un text tan meravellós com aquell, emparentat amb el teatre de l'absurd i d'avantguarda del moment", assenyala el traductor. Camino real és precisament la primera obra del primer volum, que també inclou La davallada d'Orfeu (1957). "Totes dues van ser eclipsades pel big three, melodrames comercials de Williams. Al costat d'aquestes, ell intentava buscar nous llenguatges i s'avançava a Europa, però l'ambient comercial americà no l'ajudava", diu Rosich.
L'època de l'apedregament
Williams escrivia sempre des de la introspecció i l'autobiografia, de manera que les seves obres són un reflex d'allò que havia sentit o li havia passat. I en el cas del teatre maleït, el dramaturg s'exposava com una persona que patia. "El 1957 va morir el seu pare i el 1961 va morir el seu company. Williams va entrar en una depressió profunda i va caure en la beguda i les drogues. I a tot això cal sumar-hi els fracassos a escena. Ell mateix parlava d'aquest període com l'època de l'apedregament", subratlla Jordi Vilaró, que ha elaborat el pròleg del primer volum del projecte editorial.
Segons Vilaró, a les seves obres Williams fa "un retrat d'una certa decadència personal", i posa èmfasi "en el fet artístic i la dificultat de produir art davant d’una societat materialista". Des del seu punt de vista, el dramaturg "tenia en el fons un fort component polític" i, alhora, es trobava en un atzucac: "Si innovava se li retreia, però si intentava tornar als models dels espectacles més comercials, se li deia que havia passat de moda". El teatre maleït de Williams no només no havia estat traduït fins ara al català, sinó que pràcticament no ha passat pels nostres escenaris. Al Teatre Nacional de Catalunya, en l'etapa de Xavier Albertí, s'hi va poder veure La nit de la iguana (1961) i La rosa tatuada (1951), però "són dues excepcions més enllà del big three, que es continua representant", afirma Vilaró.
El projecte de Prometeu Edicions vol ser també un incentiu per portar aquestes peces a la cartellera catalana. "El món d'avui, on justament hi ha un creixement de l’extrema dreta i de la intransigència, ens torna als textos teatrals de Williams. Ell sempre escriu des d'una ferida, la de l'homosexual incomprès en un món que rebutja la diferència", apunta Rosich. Ara que els textos es troben en català, el proper pas és que aquestes obres de Williams sedueixin els directors per fer-les reviure i reivindicar-les en escena.
