'Terra baixa' al TNC: un 'Crims' de quan Barcelona era la Rosa de Foc

BarcelonaPer a la directora artística del TNC, Carme Portaceli, el respecte i el context sociopolític d’una obra teatral són claus per portar-la al segle XXI. Així ho fa fet amb el clàssic d’Àngel Guimerà Terra baixa juntament amb Pablo Ley com a autor de la nova versió, amb qui ja va col·laborar en una posada en escena renovada de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. “La memòria està molt oblidada, no hem conegut mai prou el moment de Terra baixa”, afirma Portaceli. “Hem fet el que es diu una espolsada de caspa i evitar la cosa més costumista i rural per fer una obra del segle XXI”, subratlla. La gran novetat de Terra baixa (Reconstrucció d’un crim) és l’aparició de dos personatges de nova creació, sobretot una periodista inspirada en la primera corresponsal de guerra espanyola, Carmen de Burgos, que cobreix la notícia que Manelic ha assassinat el Sebastià i la posterior fugida amb la Marta. I, avís per a navegants, aquesta versió de Portaceli i Ley comença pel final, perquè els autors consideren que és prou conegut per tothom, i fa dialogar amb fluïdesa l’obra original amb la nova dramatúrgia.

Pel que fa als intèrprets, els personatges protagonistes són Anna Ycobalzeta (Anna), Borja Espinosa (Manelic) i Eduard Farelo (Sebastià). Kathy Sey fa una Nuri carregada de consciència social, Pepo Blasco fa de Tomàs, Mohamed El Bouhali de Josep, Mercè Mariné de Pepa i Roser Pujol de Xeixa. “M’ha sorprès que Guimerà sigui tan contemporani, d’antic no en té res”, adverteix Ycobalzeta. L'estrena de Terra baixa serà dimecres vinent i es podrà veure fins al 26 de febrer. Aquesta serà la primera producció del teatre que emprendrà una gira internacional: passarà per Brussel·les, Orleans i Porto. També es podrà veure en una vintena de ciutats dels Països Catalans, entre les quals Mallorca i València.

Un text enorme i preciós

“Fer Terra baixa és una enorme responsabilitat, perquè és un text enorme, preciós, d’una potència, una bellesa i un interès molt grans”, diu Ley. Pel que fa a la voluntat de recordar-ne el context sociopolític, assegura que en part és fruit d’adonar-se com a docent que els seus estudiants no el coneixen. “S’han perdut moltes coses que hi ha darrere l’obra, i el que hem intentat amb aquesta transformació és fer evident tot el que hi ha, i que és important que la gent conegui”, subratlla. La periodista està interpretada per Laura Conejero, i, com diu ella mateixa, el seu personatge és capaç de veure que el crim té un caràcter “simbòlic” de les lluites socials del començament del tombant del segle XX. Mentre que aquesta periodista representa la reflexió i la lucidesa, l’altre personatge nou és un policia inspirat en un comissari real, el Vinagret, interpretat per Manel Sans, que simbolitza la dreta i la tortura. La versió s'apuntala en el moment del Procés de Montjuïc, durant el qual van ser detinguts uns 400 obrers i van ser executats cinc anarquistes. “Hi ha la sospita que aquests anarquistes no van llançar la bomba de la processó de Corpus i que l’execució i les detencions van ser un intent de la policia d’escapçar el moviment anarquista perquè en aquell moment era molt potent”, adverteix Ley.

Un altre dels puntals d’aquesta revisió de Terra baixa és el qüestionament del desenllaç de l’obra. “El públic es queda molt tranquil pensant que el Manelic i la Marta s’escapen i que són feliços, però Guimerà va escriure tres petites rèpliques molt petites al començament del tercer acte amb les quals va introduir la Guàrdia Civil, així que la pregunta immediata és: què passa si continuem la història? Com acaba el Manelic?”, diu Ley. La resposta és terrible. “És evident que el Manelic no acaba bé –explica el dramaturg–, perquè si l’enxampa la Guàrdia Civil el jutjaran i molt probablement l’acabaran executant, i la Marta com a còmplice tampoc acabaria bé. Aquest seria el final”.