Les tribulacions de la maternitat en temps de sexualitats líquides

'Lengua madre'

Teatre Lliure Montjuïc. Fins al 8 de maig

Les nou històries que componen el nou espectacle de Lola Arias, de qui recordem l’excel·lent Campo minado (Grec 2019) sobre la guerra de les Malvines, tenen el rerefons dramàtic de la confrontació del desig individual amb les estructures polítiques i administratives d’una societat pertorbada que intenta assumir els nous models d’identitat sexual des de patrons mentals tradicionals. I no obstant, Lengua madre té un encertat tractament de comèdia lleugera de la mà d’una certa ironia, de la naturalitat amb què els intèrprets ens expliquen les seves tribulacions vitals al voltant de la maternitat i d’un embolcall de breus coreografies i tendres cançons en el marc d’una poderosa escenografia.

Nascut arran de la maternitat tardana (38 anys) de la directora, Lengua madre planteja la problemàtica del desig –i del no desig– maternal de les que se situen i se senten fora dels esquemes tradicionals, com les parelles de lesbianes i gais, els transsexuals, les famílies monoparentals, i dels avançaments científics per accedir-hi, des de la fecundació in vitro a la maternitat subrogada. Una mirada des dels condicionants derivats de l’educació sexual a les escoles i a les famílies, la lluita per l’avortament lliure i la incomprensió del sistema per encaixar aquestes maternitats dintre dels protocols i les normatives.

Lengua madre es presenta com una enciclopèdia teatral en vuit capítols que transcorre en una mena d’ostentosa biblioteca. El text es correspon en gran manera amb la realitat viscuda per les vuit actrius i un actor que la protagonitzen conformant un retaule o ventall d’aires periodístics situat dintre del teatre documental tan en voga en els últims temps. És difícil no empatitzar amb unes intèrprets no professionals que vessen sinceritat, és impossible no riure amb certs comentaris o amb actituds com la de la mare sobrepassada per conciliar la maternitat amb la vida. Lengua madre té garantit el públic majoritàriament fidel al teatre, el femení, i va a la recerca del tan cobejat públic jove.