La tempesta perfecta que amenaça el cinema català
L’anul·lació de la taxa, el 155 i la crisi de TV3 deixen la producció en punt mort
BarcelonaLa tradicional trobada dels nominats per a la foto de família dels Gaudí acostuma a ser un moment de distensió, de retrobament d’amics i noves coneixences. Però en la que es va celebrar la setmana passada era inevitable copsar un rum-rum de neguit, una preocupació compartida sobre el futur del cinema català, on les alarmes han saltat davant del que sembla una tempesta perfecta que posa en perill la producció de noves pel·lícules.
El problema es remunta a l’estiu, quan el Tribunal Constitucional va tombar definitivament la taxa audiovisual que portava dos anys proveint l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de fons per impulsar la producció de cinema. La Generalitat va reaccionar immediatament anunciant la redacció d’una nova llei per substituir la taxa suspesa i garantint la dotació pressupostària actual fins que la nova norma estigués en funcionament.
Sis mesos després, els dos polítics que van fer la promesa són, respectivament, a Estremera (Oriol Junqueras) i Brussel·les (Lluís Puig, conseller de Cultura), i l’aplicació del 155 ha paralitzat l’activitat legislativa. Els 21,5 milions d’euros que l’ICEC tenia previst destinar al cinema s’han vist de moment reduïts a 5 milions. El director de l’ICEC, Xavier Díaz, admet que amb aquesta dotació només poden fer front als “ajuts prèviament compromesos” i mantenir el suport als festivals del territori, però “no convocar noves línies d’ajuts a la producció”.
L’exili a Navarra o Galícia
La situació fa que productors com Toni Carrizosa i Kike Maíllo, nominats al Gaudí per La llamada, es plantegin seriosament endur-se a Navarra un projecte que volien rodar a Barcelona, la nova comèdia romàntica de Dani de la Orden. I un altre productor, Alberto Aranda, es troba en la mateixa situació i demanarà els ajuts de la Xunta de Galícia per rodar el thriller Orígenes secretos, de David Galán. “Si ens els donen haurem d’emportar-nos la producció a Galícia, esclar”. Valerie Delpierre, productora d’ Estiu 1993, també veu “molt negre” el panorama a Catalunya. “Seria molt més fàcil finançar els meus nous projectes al País Basc o Navarra -diu-. Almenys allà tenen ajuts o beneficis fiscals. En una coproducció, els productors catalans no tenim gaire cosa per oferir, ja no som atractius”.
La deslocalització del cinema català no és un problema menor. Si una producció es trasllada a una altra comunitat autònoma, un percentatge alt de l’equip tècnic i artístic haurà de ser per força del territori que finança la pel·lícula. Per tant, les feines que haurien sigut per a tècnics i intèrprets catalans seran per als seus homòlegs d’altres comunitats. En la pràctica, la situació pot comportar una descatalanització del cinema català. També des d’un punt de vista lingüístic, perquè rodar en versió original catalana serà cada vegada més difícil.
“O fem alguna cosa o morim”
El problema no es limita solament a l’ICEC, esclar. L’altre gran recurs de les productores catalanes, TV3, sumida en una crisi estructural, ha vist reduïda al mínim la seva capacitat per participar en produccions cinematogràfiques. La caiguda dels ajuts de la televisió pública catalana i de l’ICEC, sumada a la situació d’excepcionalitat política, crea un panorama que Raimon Masllorens, president del gremi de productors PROA, qualifica “d’extrema gravetat”. “O fem alguna cosa o morim -afegeix-. Ens podríem acabar convertint en un sector residual”.
El món del cinema està a l’espera que el nou Govern faci seus els compromisos adquirits per l’anterior i capgiri la situació. “Si no ho fan, hi haurà una rasa tremenda”, alerta Isona Passola, presidenta l’Acadèmia. És, per tant, una qüestió de voluntat política. Els tècnics de Cultura i Economia ja tenen molt avançada la redacció d’una nova proposta de taxa audiovisual que en el millor dels casos trigaria un any a ser aplicada. I si el nou Govern destinés una partida extraordinària a la producció, l’ICEC podria convocar línies d’ajut per al segon semestre. “Estem a l’espera, primer, que hi hagi una normalitat de funcionament -diu Xavier Díaz-. I després caldrà que el nou equip de govern decideixi quines són les prioritats”.
Díaz recorda que, en el pitjor moment de la crisi, quan l’aportació de l’ICEC al cinema va caure fins als 5 milions, TV3 compensava el desastre invertint-ne uns 20. L’any passat, en canvi, la situació era la inversa: l’ICEC rondava els 20 milions i TV3 queia a prop dels 5. “Si l’ICEC es mantingués i TV3 recuperés la seva participació, l’impuls per al cinema català seria brutal”, diu Díaz. Mentrestant, el sector celebra demà la seva festa anual entre l’esperança i la preocupació, amb la mirada posada en el futur.
