Teologia de manual 'made in UK'
Música, tècnica i teologia es fusionen en una unitat indivisible com la Santíssima Trinitat
Gabrieli Consort & Players & McCreesh
Palau de la Música, 13 desembre 2021
La teòloga i periodista Míriam Díez, amiga i companya de cuites universitàries, em va fer notar a la sortida del concert del Palau dilluns al vespre que la grandiositat i la pompositat de la música de Bach al final de la cantata nadalenca Christe, ätzet diesen Tag contrasten amb la petitesa, humilitat i delicadesa del pessebre. Però és que en aquest contrast –continua Díez– hi ha una convicció profunda: Bach sap que en la petitesa del Crist nascut a Betlem hi ha l’esperança de l’eternitat d’un Déu fet home. Teologia de manual a mans d’un músic tan humil com grandiós en la seva saviesa compositiva. I que creients i no creients seguim amb devoció, sigui quina sigui la forma musical adoptada pel mestre d’Eisenach.
Tocava, doncs, en aquesta setmana de celebració musical diària (i el mateix dia que a L'Auditori es feia la llum amb la Schöpfung haydniana) assistir al Palau per celebrar en profunda comunió l’actuació del Gabrieli Consort dirigit magistralment per Paul McCreesh. El programa incloïa la citada cantata bachiana, a més de la missa luterana en sol major BWV 236 i la cantata Süsse Trost, mein Jesus Kömmt.
Els fills de la Gran Bretanya continuen sent els millors ambaixadors del barroc europeu amb Händel i Bach al capdavant, a qui –juntament amb Henry Purcell– senten legítimament seus. I els músics de McCreesh van tornar a mostrar la seva lleialtat i entrega a Johann Sebastian Bach en una actuació que assegurava ser majúscula ja abans del concert. Les típiques pífies de les trompetes a la cantata 63 van ser anecdòtiques al costat de la interpretació precisa, de sàvia afinació i meticulositat rítmica al llarg i ample de la vetllada. I els obligats de flauta i oboè van demostrar la bona salut del conjunt, a més de l’orgue en els passatges introductoris a les cantates.
Les veus, discretes i complidores, van tenir en el baríton Morgan Pearse (genial al Gratias de la missa) i en la mezzo Anna Harvey les millors intervencions d’una nit d’advent en què música, tècnica i teologia es van fusionar en una unitat indivisible. Com la Santíssima Trinitat, vaja.
