Cultura 14/05/2021

The Sey Sisters: la lluita continua a ritme de soul

Les germanes osonenques publiquen el disc 'We got your back', que presentaran al Festival Grec

3 min
El grup The Sey Sisters

BarcelonaLa història del disc We got your back (Satélite K, 2021) de The Sey Sisters comença just abans de la pandèmia amb un viatge de Catalunya a Ghana. Les tres germanes Sey, Yolanda, Kathy i Edna, hi van anar a visitar la família. “Era un viatge per descansar –recorda l’Edna–, però és cert que hi vam anar preparades amb una gravadora per si de cas. Així, si passava res ho podríem enregistrar. I sort que ho vam fer perquè n’han sortit coses molt maques”. Una d’aquestes coses té un testimoni sonor al disc: el tema Auntie’s reunion. “Bàsicament són les nostres tietes cantant per celebrar l’aniversari de la nostra mare”, afegeix l’Edna. “Anar a Ghana també ens ha servit per connectar amb músics i sales d’allà. Vam tocar en un club i tenim ganes de tornar-hi”, diu la Yolanda. I tot plegat també va servir d’inspiració per a cançons com Black african woman, soul contemporani a la manera de Beyoncé que està dedicat “a les dones de la família i a les dones en general”.

La família és un dels elements essencials en el procés de construcció d’identitat de les Sey Sisters, que ja en el disc anterior , Rise (2018), reflexionaven sobre l’espai que ocupen com a dones catalanes afrodescendents en una societat que arrossega estereotips masclistes i racistes sovint també amarats de condescendència i paternalisme. “A Rise parlàvem molt de la lluita, i en el disc nou també hi ha moments de descans i de posar les cures al centre. Per poder continuar la lluita necessito moments de descans i saber que hi ha altres persones que mantindran la lluita si jo necessito un descans”, diu la Kathy donant sentit el concepte de comunitat.

“En el nostre camí de descoberta de la identitat moltes vegades ens havíem sentit soles, però al trobar-nos en comunitat vam veure que hi havia moltes més persones negres a qui els passava exactament el mateix que a nosaltres –continua la Kathy–. Reconèixer això, validar la nostra història, els nostres sentiments i les nostres experiències, ha sigut una manera d’anar sanant una ferida col·lectiva. I We got your back va per aquí: donar-nos suport i lluitar juntes en comunitat”.

Aquesta comunitat és l’espai on coincideixen amb la poeta i rapera nord-americana Akua Naru, a qui van convidar a participar en el disc. “Vam pensar que el seu estil de spoken word li aniria molt bé a una de les cançons, The journey. Li vam enviar un mail al mànager, i al cap d’uns dies ens va dir que sí –relata la Yolanda–. Deia que s’havia identificat molt amb el missatge”. “Vam fer una videotrucada i un dels moments més macos va ser quan ens va dir que una de les coses que l’havien convençut a fer la col·laboració va ser que ella, des dels Estats Units, estava sentint el mateix que tres germanes de Barcelona”, completa la Kathy.

El poder del soul contemporani

La referència anterior a Beyoncé fa rumiar les Sey. “Potser té a veure amb la idea del retorn a l'Àfrica”, suggereix l’Edna. “I segurament té a veure amb voler trobar una sonoritat més contemporània que no havíem treballat fins ara”, diu la Kathy. “Va haver-hi un estira-i-arronsa perquè volíem una altra sonoritat, però alhora que se’ns reconegués”, admet Albert Bartolomé, pianista i company de l’Edna. El disc efectivament consolida un canvi en l’estètica musical, cada vegada més allunyat del gòspel del primer disc, Let freedom ring (2015). I això també les ha alliberat d’alguns codis estilístics a l’hora de cantar. “És que quan vam començar com a The Sey Sisters teníem 16 anys, i ha sigut madurant i fent concerts que hem anat encaixant les coses”, contextualitza la Kathy. “Coses que també tenen a veure amb l’alliberament”, diu la Yolanda, que a més de col·laborar al programa Planta baixa de TV3 fa uns mesos va protagonitzar la pel·lícula La dona il·legal.

L’estrena oficial de We got your back serà al Grec, un festival que dedica aquesta edició a l'Àfrica i més específicament a la creació dels afrodescendents. La programació ho reflecteix abastament, i tanmateix la inauguració del Grec serà Carrer Robadors, un muntatge dirigit per Julio Manrique a partir del llibre de Matthias Enard, dos homes blancs europeus. “És una oportunitat perduda. Crec que s’hauria d’haver apostat per una inauguració que confiés en el talent afrodescendent”, lamenta la Kathy, que tot i això valora la feina feta pel director del Grec, Cesc Casadesús. “Des del col·lectiu Tinta Negra hem tingut moltes converses amb el Cesc perquè les coses es facin bé, i hi haurà moltes activitats que es dinamitzen des del col·lectiu. Hi ha una intenció clara de treballar en aquest sentit”, diu la Kathy, que també participarà al Grec, a l’obra FAM de Les Impuxibles. 

stats