Cultura 29/05/2021

Francesc Tosquelles: el psiquiatre exiliat, desconegut i revolucionari

Joana Masó rescata de l'oblit un metge que va tractar l'exèrcit republicà, va influir en els surrealistes francesos i va convertir el desbarrar en una teràpia

4 min
Francesc Tosquelles
Disponible en:

BarcelonaEl 1938, en plena Guerra Civil, els soldats republicans ingressats als serveis psiquiàtrics de l'exèrcit destinat a Extremadura van començar a fer teràpia amb prostitutes. Les dones s'havien quedat sense feina pel tancament dels prostíbuls i el cap dels serveis psiquiàtrics les va convèncer perquè formessin part de l'hospital: rebien els soldats als locals del prostíbul, conversaven amb ells i redactaven informes sobre les seves pors i fantasies sexuals. De sobte, les prostitutes exercien d'infermeres i s'havien convertit en una peça fonamental per a la teràpia dels militars. Va ser una de les moltes idees del psiquiatre Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d'Òlt, 1994). Més que posar el focus en els malalts, Tosquelles va centrar-se en els hospitals i els manicomis, convençut que si s'actua en les institucions les patologies individuals també troben cura.

La seva figura va ser clau per a la cultura catalana i europea, tot i que per a molts encara avui és un gran desconegut. Per això, la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Joana Masó ha rescatat el psiquiatre de l'oblit amb Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), un llibre extens i ambiciós que ressegueix el pensament, les fites i la trajectòria del personatge. "Volia fer-lo existir dins l'imaginari col·lectiu i recuperar el seu llegat", explica Masó, que va començar la recerca el 2017. "Aquest llibre és una bomba. Estableix un diàleg amb un personatge fonamental de la cultura catalana i europea", destaca l'editor d'Arcàdia, Antoni Munné. El volum inclou textos i entrevistes amb Tosquelles i es traduirà pròximament a l'anglès, el francès i el castellà.

Psicoanàlisi a l'Església i a la Guàrdia Civil

L'Institut Pere Mata de Reus va ser el primer en provar les idees de Tosquelles als anys 30. "Seguidor de Lacan, feia servir la psiquiatria i la psicoanàlisi per curar les institucions col·lectives. Va introduir el teatre als hospitals i manicomis i, als anys 50, gravava els pacients amb una càmera per deixar rastre de la vida col·lectiva als centres. També va ser el primer en muntar un sistema cooperatiu perquè els malalts es gestionessin els propis diners, trencant així amb el tabú que no tenen autonomia econòmica", assenyala l'autora. Tosquelles entenia que la societat conviu amb l'oposició entre allò que ell anomenava establiments –en referència a les universitats, les escoles, la policia i tots aquells centres "atrapats en la inèrcia burocràtica, on no es pot fer res"– i les institucions, "espais com el cinema i el teatre, que són llocs de transformació col·lectiva". La seva solució per transformar l'escola, l'Església i la Guàrdia Civil era, segons Masó, "introduir-hi la psicoanàlisi i convertir-les en llocs col·lectius oberts a la comunitat".

Francesc Tosquelles a Saint-Alban el 1944

Militant del POUM i del Bloc Obrer i Camperol, Tosquelles també volia curar les esquerres més oficials. Fins i tot va arribar a enviar una carta a Stalin per exposar-li tots els mals del comunisme. "Li explicava que no es podia fer la revolució com Stalin creia i parlava de la singularitat catalana i del paper opressor d'Espanya", diu Masó. Però més que les consideracions polítiques, Tosquelles va destacar per impulsar un mètode de teràpia basat en desbarrar, és a dir, en parlar sense límits i dient disbarats, utilitzant el llenguatge de forma desacomplexada. "Feia servir l'humor com un vincle per desfer les distàncies amb l'altre", destaca Masó. El 1947 es va convertir en ciutadà francès, però mai va abandonar l'accent català a l'hora d'expressar-se. "Cultivava l'accent per conservar la seva condició d'estranger i no assimilar-se a França. Així trencava amb la idea de la comunicació perfecta i l'interlocutor havia de fer esforços per entendre'l", afegeix l'autora.

Un dels precursors de l'art brut

Per allà on passava, Tosquelles sacsejava les institucions psiquiàtriques. Després de la Guerra Civil va passar tres mesos a Setfonts, en un camp de refugiats, on va crear una unitat psiquiàtrica. El 1940 va anar a parar a l'hospital de Saint-Alban, una zona molt empobrida de França que durant la Segona Guerra Mundial va servir d'amagatall per a artistes com Paul Éluard, Tristan Tzara i Antonin Artaud. "A França Tosquelles és conegut, sobretot, pel vincle amb el surrealisme i els seus escriptors", assenyala Masó. El psiquiatre també va contribuir al naixement de l'art brut: els pacients de l'hospital creaven escultures i objectes a partir dels materials que tenien a l'abast. Masó explica que "durant la seva estada a Saint-Alban, Éluard va quedar captivat i els va fer circular dins l'avantguarda del surrealisme", i ara algunes d'aquelles peces formen part de col·leccions de museus.

Francesc Tosquelles amb Jaume Sauret al camp de Setfonts el 1939

Tosquelles va estar exiliat a França durant més de 30 anys i, cap a finals del franquisme, va començar a tornar a Catalunya. "Va tornar a col·laborar amb l'Institut Pere Mata de Reus, però pràcticament no va deixar rastre en la memòria col·lectiva", lamenta Masó. Per això, amb aquest llibre, l'autora espera "que s'obrin les portes a seguir investigant" sobre la figura d'un psiquiatre insòlit.

stats