LITERATURA

El triomf d’una novel·la sobre la derrota

El món cultural homenatja Maria Barbal pels 30 anys de ‘Pedra de tartera’

“Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i, segons deia mare, havia arribat perquè Déu havia volgut i s’ha d’acceptar allò que Ell envia”. Així d’eficaç, transparent i sincera és la veu de la Conxa, la protagonista de Pedra de tartera. Ja fa trenta anys que la seva història suma lectors. Ahir al vespre, un centenar d’ells es van reunir a la llibreria Laie de Barcelona per homenatjar Maria Barbal.

El director audiovisual de l’ARA, Antoni Bassas, va entrevistar en directe l’escriptora. “És una sort que en moments com el que ens toca viure -va començar-, en aquesta societat on, en paraules de Rob Riemen, tothom crida i la veu baixa de la cultura costa de sentir, ens hàgim pogut reunir al voltant d’una novel·la com Pedra de tartera ”. Barbal debutava el 1985 amb aquesta història breu, escrita en una prosa continguda i elegant, i el llibre no ha deixat de reeditar-se -ha superat les seixanta reimpressions en català-, i el total d’exemplars venuts supera els 300.000. D’aquests, uns 100.000 han sigut a Alemanya, on es va publicar el 2007. La novel·la ha sigut traduïda a catorze llengües més, entre les quals hi ha l’anglès, l’italià, el neerlandès i el portuguès.

Un clàssic contemporani

“¿Com has portat el fet de ser tan reconeguda al llarg dels anys per aquest primer llibre?”, va voler saber Bassas. “Amb el temps he arribat a fer una síntesi de la part positiva i la negativa d’aquesta idea -va contestar Barbal-. La positiva és arribar a la memòria dels fets amb una història així. Després he escrit novel·les que em semblaven millors, amb moments més interessants i amb més personatges. Però m’he adonat que sóc l’autora de Pedra de tartera ”. Barbal, tímida i emocionada, va rebre uns quants aplaudiments al llarg de l’acte, durant el qual es va presentar una nova edició del llibre -corregida i amb algunes modificacions-, i d’un volum que l’acompanya de 160 pàgines coordinat per Carme Arenas, presidenta del PEN català. Ha reunit 50 veus que commemoren el trentè aniversari de la publicació.

“Amb 50 pedres es pot lapidar una persona -va recordar Barbal-. Per a mi són més aviat 50 perles, roses, benvingudes o alegries. Les paraules incloses en aquest llibre representen els lectors, la bona gent a qui li ha interessat la novel·la al llarg dels anys. Donen altres perspectives que per a mi són de vegades sorprenents, visions de la novel·la que no eren dins meu al moment d’escriure la novel·la. També representen la generositat d’aquest país nostre”. Hi han participats escriptors com Pep Coll, Joaquim Carbó, Roser Caminals, Toni Sala, Sílvia Soler i Antònia Vicens, dramaturgs com J.M. Benet i Jornet, cantants com Marina Rossell, alguns dels traductors de l’obra -com Anne Charlon i Heike Nottebaum- i veus de la universitat, com les d’Enric Sullà i Víctor Martínez-Gil.

“Quan el vaig començar ara fa 30 anys em vaig adonar que aquell llibre seria un clàssic -deia Carme Solé Vendrell, que ha contribuït al volum amb una il·lustració-. Igual que passa amb la Marta de Terra baixa, amb la Mila de Solitud i la Colometa de La plaça del Diamant, la veu que explica la història és important i no l’oblides”. Ramon Solsona, un dels altres col·laboradors del volum, en remarcava el final sorprenent, i l’actriu Àurea Màrquez -que va interpretar el personatge al TNC en un muntatge dirigit per Marc Rosich- assegurava que aquell paper va ser “una de les experiències més enriquidores” de tota la seva trajectòria: es va sentir com “la missatgera o la mèdium” d’una història que passava dins seu. Una història sobre un seguit de derrotes, personals i col·lectives, ambientada al Pallars, que s’ha convertit en un llarg triomf editorial i literari.