Les txeques, l’art al servei de la tortura

BarcelonaEs titula Habitació, però no té ni un bri de calidesa ni de comoditat. Exposada en diàleg amb l’art de la Guerra Civil del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la creació de l’artista Pedro G. Romero s’endinsa en les txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic. Aquests espais van funcionar del 1937 al 1939 com a centres de detenció i de tortura, en especial entre el bàndol republicà. Pedro G. Romero s’hi aproxima posant damunt la taula la violència i les contradiccions a les quals anaven lligades. S’ha inspirat, en concret, en les txeques que hi havia dins de les esglésies dels carrers Vallmajor i Saragossa de Barcelona i al convent de Santa Úrsula de València. Habitació forma part de l’Arxiu F.X., en què des dels anys 90 Pedro G. Romero aborda la iconoclàstia antisacramental a l’estat espanyol, i també hi han participat els artistes Patricia Gómez i Maria Jesús González.

Al centre de la sala, una petita habitació de fusta parla per si sola. Pedro G. Romero ha reproduït fins a l’últim detall una de les txeques que van existir a Barcelona. Bancs de fusta inclinats per evitar el descans dels detinguts, una massa per picar al sostre i impedir-los el son, una finestra amb un cep afilat i un terra ple d’obstacles que el fan incòmode mostren fins on podia arribar l’odi cap a l’enemic. El director del MNAC, Pepe Serra, explica que el projecte, comissariat per Ángel Calvo i Nuria Enguita, “mostra com s’utilitzaven alguns elements d’avantguarda al servei de la tortura”. Fora de la txeca, la documentació inunda l’espai amb imatges dels torturats, croquis dels edificis i fotocòpies de les investigacions dels torturadors. A través de tot aquest material, Pedro G. Romero explora qüestions com la iconoclàstia, la profanació i la blasfèmia (les txeques s’instal·laven en esglésies i convents) en relació amb les pràctiques radicals de l’art. També aprofundeix en com, a partir de les txeques, “s’utilitzaven elements de la Bauhaus per situar els detinguts en condicions impossibles”, diu Serra.

Antres del terror

Habitació suposa un contrast amb la sala prèvia del MNAC, on s’exposa la propaganda republicana. Creades durant la Revolució Russa, les txeques van ser espais de detenció il·legals impulsats a Espanya pels republicans per interrogar i torturar membres del bàndol contrari. Laurencic, de fet, les va construir per al Servei d’Intel·ligència Militar de l’exèrcit republicà sota el control del Partit Comunista. “Els antres del terror estalinista” i “La tragèdia de l’antifeixisme espanyol” són algunes de les definicions que van fer servir els franquistes per referir-se a aquests espais en documents que Pedro G. Romero exposa a la sala. L’artista busca la participació activa del visitant amb el que ell anomena Fulls de circulació itinerant, que descriuen profusament les experiències dels torturats. També incorpora projeccions i quadres que reflecteixen les txeques com a al·legories crítiques davant de certes eines utòpiques i espirituals del disseny i l’art moderns.