ART

Es ven a França un Bernat Martorell inèdit

Ni el MNAC ni la Generalitat opten a aquesta peça del retaule gòtic de Vinaixa

El trencaclosques ja està complet: la casa de subhastes Briscadieu Bordeaux va vendre el 24 de juny l’únic fragment del retaule gòtic dels Sants Joans de Vinaixa, de Bernat Martorell, que estava en parador desconegut. Segons fonts de la casa, pertanyia a una família aristocràtica de Bordeus. El preu de sortida era molt baix, entre 10.000 i 15.000 euros, i va ser rematada per 72.000 euros, als quals s’ha d’afegir un 25% de comissions (el total fa 90.000 euros). Malauradament, tot i comptar amb informes favorables del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació, ni el museu ni la direcció general de Patrimoni de la Generalitat tenien pressupost per adquirir-la.

La cap del departament de restauració i conservació preventiva del MNAC, Mireia Mestre, i un dels conservadors de l’àrea d’art medieval, Cèsar Favà, van viatjar a Bordeus abans de la venda per estudiar l’obra, que pot representar l’escena de la Trobada de sant Joan Baptista amb els sacerdots i levites. Mentre que els experts de la casa de subhastes l’atribuïen a Martorell i el seu taller, els dos tècnics van veure-hi clar el pes del pintor. “No hi ha cap dubte, és un Bernat Martorell autògraf. A vegades hi ha discrepàncies entre els estudiosos en com es fa servir la classificació del taller, i es fa servir per cautela”, explica Favà.

El professor d’història de l’art de la UAB Rafael Cornudella també coneix la pintura i coincideix amb el conservador. “La qualitat autògrafa és substancialment la mateixa que la dels restants compartiments del retaule de Vinaixa”, afirma. Cèsar Favà i sobretot Mireia Mestre també van examinar l’estat de conservació de la pintura. “No era òptim, perquè havia estat serrada, tenia alguns despreniments de pintura i havia estat retocada. La pintura de Martorell es veia perfectament, però necessita una restauració important”, explica Favà.

El retaule dels Sants Joans està disgregat entre el MNAC, que conserva cinc compartiments i el bancal; el Museu Diocesà de Tarragona, on hi ha la taula central, i el Museu Rolin de la localitat francesa d’Autun, on es pot veure la taula dedicada a l’escena Sant Joan Evangelista beu de la copa emmetzinada. El preu de la taula venuda a Bordeus és inferior als 125.000 euros de l’última adquisició de pintura gòtica del MNAC, Decapitació de sant Baldiri, de Lluís Dalmau, que va ser una donació de la Fundació Palarq.Els 90.000 euros també queden molt lluny de la venda, l’any 1989, de cinc compartiments del retaule de Santa Llúcia per 400 milions de pessetes en una subhasta a París; el preu va aixecar polseguera, ja que la Generalitat va criticar que les obres s’havien sobrevalorat.

Un conjunt exportat a França

El bancal del retaule de Vinaixa formava part de la col·lecció de Matías Muntadas l’any 1902 i va ingressar al MNAC quan el museu la va adquirir l’any 1957. Deu anys després, el museu va comprar a França cinc compartiments més, tres dels quals són els que coronen el conjunt. Abans havien passat per la col·lecció Wildenstein & Co, de Nova York, on també hi havia la taula conservada al Museu Rolin. Pel que fa a la taula central, va entrar al Museu Diocesà de Tarragona abans de l’any 1914.

“És significatiu que la peça subhastada a Bordeus hagi reaparegut en territori francès, perquè reforça la idea que totes les peces del cos superior, excepte la central, degueren ser exportades a França”, explica Cornudella, que també apunta que, com que els marcs i les motllures dels compartiments del Museu Rolin i el de Bordeus són similars, “durant un temps van tenir un itinerari comú”. A més, després de veure que el compartiment de Bordeus està serrat per la part superior, proposa una ubicació dins el conjunt diferent de la que s’havia considerat fins ara. “En origen formava part de la mateixa taula que el compartiment de l’escena de la Predicació conservat al MNAC i que anava situada a sota, i no al damunt, com s’havia pensat”, diu Cornudella.

El compartiment de Bordeus ja s’havia relacionat amb el retaule de Vinaixa, però es descartava que en formés part perquè es confonia amb la Predicació. De fet, Cornudella i Favà coincideixen que el de Bordeus pot representar la Trobada de sant Joan Baptista amb sacerdots i levites. “Les fonts bíbliques parlen de diferents prèdiques i, mirant els cicles iconogràfics de fora, n’hi ha que apleguen fins a tres escenes de prèdiques diferents, i l’anàlisi de la peça que va fer Mireia Mestre conclou que és molt probable que aquest compartiment anés a sota de l’altre”, explica Favà.

La controvèrsia de l’origen

Però el més “controvertit”, com diu Cornudella, de la història del retaule no són les circumstàncies en què es va desmembrar i les successives vendes, sinó l’origen de l’obra. “Cap especialista no dubta de l’atribució, però l’encàrrec i l’execució estan envoltats de circumstàncies obscures. El que complica la qüestió és que un altre pintor, Ramon de Mur, va contractar un retaule també dedicat als sants Joans per a la mateixa església parroquial de Vinaixa”, explica Cornudella. Els documents aporten informació valuosa, però no van més endavant en la història. “El contracte es va signar el 9 de juny del 1432 i es va haver de renovar dos anys després perquè el pintor no havia començat la feina -afegeix Cornudella-. En qualsevol cas, es conserva un pagament davant notari, conegut com a àpoca, que indica que Ramon de Mur va cobrar el preu íntegre del retaule, cosa que vol dir que havia fet la feina”. Els detalls que sí que han pogut confirmar és que el retaule de Martorell és més petit que el que havia contractat Ramon de Mur i que hi ha diferències substancials entre les escenes previstes al contracte del 1432-1434.

Més continguts de