Els nus viscerals, eròtics i misteriosos d’Agustí Puig
Terrassa“M’agrada que les obres siguin com petits sols, que desprenguin energia”, afirma l’artista Agustí Puig (Sabadell, 1957) amb motiu de l’exposició Creant una pròpia cosmicitat al Centre Cultural Terrassa. Mentre que la mostra amb què conviu, Rembrandt. Geni del gravat, és gairebé de gabinet, Puig ha assumit el repte de mostrar el seu treball en una de les sales monumentals del centre i ha fet expressament dues obres gegantines, de 4x8 metres. “En obres com aquestes hi pots entrar, t’hi pots posar a sobre per pintar amb les mans i els peus”, diu Puig. De fet, la quarantena d’obres exposades, entre pintures, gravats, escultures i dibuixos, semblen ser fruit d’una lluita violenta amb els materials: en les escultures també s’hi poden veure les seves empremtes i en les pintures no amaga els detalls atzarosos de la seva feina. Com a temes, Puig està interessat en “l’ésser humà” i “les vicissituds de la vida”, i els nus femenins i els rostres de perfil que hi ha en les peces tenen un caràcter sobretot visceral. “M’agraden la gestualitat i la matèria, i en canvi amb els temes crec que soc més eròtic que dramàtic. M’agrada que les obres siguin suggerents -diu-. Si una obra està massa explicada, és pornogràfica. Es tracta de buscar el misteri, la contenció, la simplicitat, la força i l’elegància”. La mostra, que es pot visitar fins al 10 de febrer, és una bona ocasió per poder veure a Catalunya l’obra de Puig, que en els últims anys exposa sobretot a Nova York.
L’exposició forma part del programa Itiner’Art de la Fundació Vila Casas, d’on provenen també les xilografies exposades. Les altres obres són de la col·lecció de l’artista. “Agustí Puig és un artista que arrenca amb l’informalisme però en la seva obra també hi podem veure l’empremta d’artistes de l’expressionisme abstracte com Jackson Pollock”, explica Natàlia Chocarro, directora artística adjunta de la Fundació Vila Casas i comissària de la mostra. “La manera que té Puig d’enfrontar-se a l’obra reflecteix la influència de diferents moviments d’avantguarda del segle XX”, explica la comissària. Un altre aspecte destacat de les obres és el color, concentrat en l’ocre, el negre i el vermell. “És un virtuós de la pintura, i els diferents llenguatges que fa servir són més vies de comunicació”, conclou Chocarro.
