“No deixis que la realitat espatlli un bon titular”

Un dels pocs vestigis que resten vius de l’arqueologia del periodisme és la regla de la "piràmide invertida", la redacció de la notícia en ordre d’importància decreixent: el més important, a dalt, per captar l’atenció del lector i, en el codi actual dels algorismes, a fi i efecte de distribuir, més per enginyeria que per enginy, les paraules clau que anomenem keywords perquè encara ho semblin més. El secret d’aquesta piràmide és naturalment el seu vèrtex, on en l’espai més ínfim de quantitat verbal hi ha d’haver el màxim de qualitat informativa per convidar a la lectura i desentrellar el secret de la notícia.

Tot i que els primers versos de la Ilíada –excelsa traducció en hexàmetres catalans de Pau Sabaté!– són ben bé un titular, "la ira funesta d’Aquil·les", periodísticament aquesta tècnica arrenca de la Guerra de Secessió nord-americana, on la transmissió per telègraf determinava que, per salvar eventuals intromissions tècniques o per sabotatge del cablejat, el més important quedés expressat abans. L’humorista Cornet, un gran de la il·lustració periodística, li va donar la volta i va dibuixar-ne un acudit autocrític del nostre vituperat ofici on dos reporters de guerra decideixen anar a telegrafiar quan es posen d’acord que no han vist res. La piràmide invertida es va reinventar amb finalitats publicitàries, de manera que si en les adelerades corredisses del tancament arribava un anunci i calia tallar text, el linotipista ho tingués ergonòmicament fàcil i comencés pels baixos, on se suposa que sedimentaria la morralla.

Definir l’article en un comprimit concentrat és important, doncs; tant, que quan el periodista arriba a la redacció és tradició que la cadena de comandament li pregunti "quin és el titular", i aquesta jerarquia pot intervenir en la seva configuració i, si arriba a la portada, fins i tot reescriure’l ad hoc, per exemple, reduint-lo de paraules i carregant-les de cos i de tinta; aquells clàssics esportius davant d’una final que eren motiu de broma als anys del plom i de plom: "Se logró" o "No pudo ser". Jaume Serrats Ollé va ser agosarat en el titular punyent, i com que, a més a més d’un excel·lent periodista, era advocat, sabia fins on podia arribar sense arribar als tribunals o al sensacionalisme. "Es pot exagerar sense mentir", diu un altre aforisme gremial, i aquí va una mostra tan poderosa com la titular del nostre editorial del proppassat dia 29: "La Barcelona cocaïnòmana", que ja es justifica ell mateix a la primera línia, on l’article desapareix: "És dur dir-ho així: Barcelona, cocaïnòmana. Pot sonar exagerat. Però no...". La molt literària addició periodística a la sinècdoque.

Desenvolupant aquesta idea, a partir potser de Mark Twain, de William Randolph Hearst i d’un parell de films que ens posen a parir –un d’ells, el sublim Primera plana, de Billy Wilder–, s’estampa a foc la vulneració hipocràtica del periodisme: "No deixis que la realitat espatlli un bon titular".

El Defensor del Lector de l’ARA té dos correus que situen un titular en aquest llindar de "les portes de la percepció", amb el permís d’Aldous Huxley. Els subscriptors Tirs Abril i Jordi Regincós assenyalen el titular "Detinguts tres jihadistes a l'àrea metropolitana hores abans de la gran apagada" (02/05/2025), que, si més no subliminarment, pot connotar que la fosca més històrica després de la del decés de Crist i la de Nova York el 1977 podia ser d’etiologia terrorista. 

Diu el lector Regincós: "Jo entenc que els titulars han d'aconseguir captar l'atenció amb poques paraules i això s'ha fet sempre des que hi ha premsa... però això en la premsa escrita es feia perquè la gent intentés llegir la notícia o l'article (no tenia pràcticament cap impacte en la publicitat, tret, potser, dels titulars de la portada que podien enviar a pàgines interiors amb més anuncis), mentre que ara, en les versions online, els titulars de les pàgines principals no busquen tant que la gent llegeixi la notícia com que la gent canviï de pàgina i se li puguin mostrar anuncis nous. Aquí és on hi ha el perill o bé de desinformar, o de crear falses expectatives que, a la llarga, són dolentes". 

Per la seva banda, el lector Abril apunta: "Puc pensar en titulars que no provocarien tant d'alarmisme, com per exemple «Detinguts tres jihadistes a l'àrea metropolitana el dia abans del partit del Barça contra l'Inter», o potser «Detinguts tres jihadistes a l'àrea metropolitana hores abans que es cancel·lés la manifestació contra Mazón a València». O, ja entrant en el terreny de la creativitat periodística, «Detinguts tres jihadistes a l'àrea metropolitana de Barcelona». Aquest omet la referència temporal, però amb el context donat per la immediatesa de la premsa crec que ja n'hi ha prou per saber que no fa gaire que han passat els fets".

L’autor de l’article, Cesc Maideu, agraeix els comentaris dels subscriptors i ens dona la seva versió:

"Aquest operatiu antijihadista dels Mossos va ser molt poques hores abans de la gran apagada. En el moment en el qual tot es va apagar, pràcticament tots els policies de Catalunya van deixar les seves feines i es van centrar a mantenir l'ordre públic i fer rescats de gent afectada. L'operatiu va transcendir poques hores després de la gran apagada, i el que volíem dir amb aquest titular és que per qüestió de minuts gairebé es cancel·la l'operatiu i no s'haurien pogut practicar les detencions. Eren dies en els quals només parlàvem de l'apagada, i vam trobar-ho una bona manera de relacionar els dos fets, sense buscar cap mena d'alarmisme ni sensacionalisme. Lamentem si el lector ha obtingut aquesta impressió, o si no ens hem expressat prou bé en el redactat de la notícia, en cap cas era la nostra voluntat".

Afegeixo que tots dos lectors deflacten l’arqueologia en el rigorós present digital: "titular pesca-clics". Segons un estudi del Digital New Report (17 de juny), analitzat per Marta Santisteban al Report.cat del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ja hi ha més lectors –sobretot joves– que s’informen per les xarxes que pels mitjans tradicionals, "que en els darrers anys s’han hagut d’adaptar –amb més o menys encert– als nous llenguatges de les plataformes". En aquesta dinàmica, exercir de "pesca-clics" esdevé una de les contramesures que la premsa ha d’anar activant per mantenir a flor d’aigua el periodisme de qualitat, la veracitat i fiabilitat que són els nostres actius davant les andanades quantitatives dels llenguatges short, descontrolats i en mans d’influencers que poden ser uns perfectes indocumentats.

Seguiré parlant de titulars. He anat desenvolupant el tema amb els subscriptors Tirs Abril i Jordi Regincós, que molt gentilment m’han proporcionat nous titulars polèmics, i convido els lectors a interactuar en un tema tan important fent-me arribar els seus comentaris. Sense ànim d’entrar en el perniciós "i tu més" en què s’ha instal·lat la política, diguem que sectors de la premsa esportiva i d’entreteniment no tenen problemes de titular pel broc gros; mirin això, publicat en una capçalera que no esmento perquè no soc el defensor dels seus lectors: "Sale a la luz la relación de más de 12 años de León XIV: hemos vivido juntos y tenemos confianza”... Havies d’entrar a l’interior de l’article per escatir el secret de la piràmide: es referia a un germà agustinià.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.