Dossier 13/09/2021

90 hores seguides en directe

El matí de l’11 de setembre del 2001 el primer canal de televisió que va connectar en directe amb les Torres Bessones va ser la CNN

4 min
Mònica Planas: 90 hores seguides  en directe

El matí de l’11 de setembre del 2001 el primer canal de televisió que va connectar en directe amb les Torres Bessones va ser la CNN. A les 08.49 hora local, tres minuts després que el primer avió impactés contra la Torre Nord, els presentadors de l’informatiu tallaven abruptament un anunci, ensenyaven la imatge i connectaven via telefònica amb el vicepresident de la cadena, Sean Murtagh, que havia vist la col·lisió des de la planta 21 del 5 Penn Plaza, un edifici d’oficines. Murtagh va anticipar que es tractava d’un vol comercial de passatgers i que s’hi havia fixat per la poca alçada a la qual volava per sobre la ciutat.

A partir d’aquell moment i fins al 15 de setembre, totes les cadenes d’informació més importants dels Estats Units (NBC, CBS, ABC i Fox) no van parar ni un moment de retransmetre tota la informació possible al voltant dels atemptats. Més de 90 hores seguides en directe. The New York Times va publicar que les pèrdues econòmiques d’aquestes cadenes van ser de 30 milions de dòlars al dia perquè en cap moment van emetre publicitat. Els canals temàtics com l’ESPN, el Discovery Channel o la MTV van tallar les seves emissions regulars per connectar amb la tragèdia. La televisió era la font principal a través de la qual els nord-americans accedien a les imatges de la tragèdia. Es van congregar audiències de més de 50 milions d’espectadors. Tot i que des de Fox News Roger Ailes va intentar jugar fort inicialment insistint en ensenyar les imatges més impactants de la gent llançant-se des de les finestres del World Trade Center, el sentit comú general es va imposar al sensacionalisme. Juan Manuel Benítez, periodista del canal de notícies local New York 1, em comenta en una entrevista telefònica que la tradició informativa del país sempre ha sigut molt pudorosa a l’hora d’ensenyar imatges de cadàvers i violència, i els criteris es van mantenir “segurament també perquè aleshores no hi havia la pressió de les xarxes socials, que ens han acostumat molt més a la viralitat d’imatges”.

Equips de rescat  treuen un home de la torre del World Trade Center de New York a l' l'11 de setembre del 2001.

A les 9.31, amb les dues torres cremant i el convenciment que es tractava d’un atac contra els Estats Units, el president George Bush apareixia per televisió. Ho feia des d’una escola de primària de Sarasota, a Florida, que havia visitat aquell matí. La imatge televisiva que els seus assessors van triar perquè fes un comunicat a la nació no podia ser més insòlita per anunciar una tragèdia nacional. Pronunciava un discurs ple de por i terror des d’una aula, envoltat de nens de primària que es miraven el president entre perplexos i espantats.

Sis dies després dels atemptats, el 17 de setembre, tornaven els late-night a les principals cadenes de televisió. Però els monòlegs de l’arrencada inicial aquell dia no van ser fàcils de fer. Un dels més sonats va ser el de David Letterman en el seu Late show de la CBS. Li tremolaven les mans i en alguns moments se li entretallava la veu de l’emoció. Va apel·lar més a la humanitat que a l’humor i els crítics van qualificar aquell moment televisiu com un dels moments més honestos i importants de la història de la televisió. Aquell dia Letterman va tenir de convidat Dan Rather, una llegenda nacional del periodisme. Durant la conversa, tots dos es van haver d’eixugar les llàgrimes en algun moment i Rather fins i tot va demanar una pausa.

La PBS, la televisió pública nord-americana, va fer tornar Fred Rogers, el presentador estrella de la televisió infantil. Després de 35 anys en antena, s’havia jubilat al mes d’agost, però li van demanar que enregistrés uns vídeos per enviar missatges als nens. Un any després va confessar que l’amoïnava profundament el trauma que podien haver provocat aquelles imatges en les generacions més joves.

La gent observa dimecres els esdeveniments de l'atac terrorista contra els Estats Units d'Amèrica al saló d'arribades de l'aeroport internacional d'Auckland.

El periodista Juan Manuel Benítez m’explica des de Nova York que, setmanes després dels atemptats, es va instaurar el protocol de no emetre més les imatges en bucle de la tragèdia. “Calia tenir una raó molt específica per tornar a emetre aquelles escenes que durant dies no s’havien parat de repetir. Bona part dels ciutadans vivien encara sota l’impacte del trauma i no se’ls volia fer reviure l’experiència cada vegada que engeguessin la televisió”.

En el vintè aniversari dels atemptats, i amb la manera com les xarxes socials han viralitzat la violència i la cruesa de les imatges, ara segurament serà més difícil que aquesta cautela es mantingui.

stats