Dossier 28/10/2018

Els escenaris del 27-O

Des de la sola decisió de declarar la independència en lloc de convocar eleccions fins al fet que quedés en un estadi de suspensió, la DUI ha marcat el curs polític de Catalunya: des de les conseqüències judicials fins a la tensió a les files independentistes

Mireia Esteve/ Gerard Fageda/ Anna Mascaró
8 min
El president Carles Puigdemont ahir al ple del Parlament, aplaudit pel grup de Junts pel Sí.
Les preguntes:

_ 1 _ Què hauria canviat si Carles Puigdemont hagués convocat eleccions?
_ 2 _ Què hauria passat si s’hagués materialitzat la DUI i s’hagués cridat a la resistència al carrer?
_ 3 _ La divisió del sobiranisme s’explica per la gestió de la DUI?

Bel Olid, escriptora

“No pots fer una DUI i enviar la gent cap a casa”

_ 1 _

No tenia sentit convocar eleccions, perquè això no és el que van dir que farien. El que van prometre va ser que farien un referèndum d’autodeterminació l’1 d’Octubre i, si el resultat era favorable a la independència, declararien la República. I si no ho era, ho deixarien estar.

_ 2 _

Ni idea de què hauria passat. El problema no és que no es cridés a la resistència al carrer, sinó que s’aturés la mobilització ciutadana. I això és el que van fer el 27 d’octubre. No pots fer una declaració unilateral d’independència i enviar després la gent cap a casa . Tenien previst aturar la DUI i deixar-la en suspens.

_ 3_

Abans de l’1 d’Octubre, hi havia una part del sobiranisme més disposat a treballar per la independència que una altra. Hi havia un sector, com el PDECat, que no ho veia gens clar. El referèndum no es va tirar enrere perquè tothom va anar als col·legis. La divisió ja existia, el temps ha posat tothom al seu lloc.

Laia Balcells, professora a Georgetown

“La derrota que va significar la DUI va ampliar les diferències”

_ 1 _

La divisió dins del bloc independentista hauria sigut més evident durant la campanya, i potser haurien sorgit noves forces arran del descontentament dels “unilateralistes”. Respecte al conflicte amb Espanya, s’hauria fet més palesa la derrota independentista i la persecució judicial hauria sigut (potser) més tova. Es pot pensar que si Puigdemont hagués convocat eleccions l’Estat hauria humiliat encara més l’independentisme, però una DUI sense efectes no va ser gaire diferent en aquest sentit.

_ 2 _

Penso que hi hauria hagut violència per part de l’Estat. La qüestió és fins a quin punt i en quina forma. Per exemple, és possible que no a través de l’exèrcit sinó d’altres forces. Amb resistència sostinguda al carrer és probable que hi hagués hagut morts. A part, sospito que l’objectiu no hauria sigut la implantació de la DUI, sinó forçar una nova negociació amb l’Estat, i ja hem vist que no en té gaires intencions.

_ 3 _

La derrota que va significar la DUI i la seva gestió han fet que les diferències s’ampliessin. És interessant perquè, d’una banda, l’independentisme encara no ha assumit públicament aquella derrota, però, de l’altra, el comportament dels partits la fa evident.

Iñaki Gabilondo, periodista

“Tot el Procés és un error de càlcul de les forces”

_ 1 _

Si Puigdemont hagués convocat eleccions s’hauria obert una via de respiració al Procés. L’independentisme feia passos cap a un carreró sense sortida i s’estava ofegant. No tenia la força suficient per aconseguir els objectius que es proposava. Em vaig emportar una gran decepció quan vaig veure la sorpresa que es van endur alguns independentistes quan van veure que no podien anar més enllà.

_ 2 _

Cridar a la resistència al carrer hauria empitjorat encara més les coses.

_ 3 _

Tot el Procés és un error de càlcul de les forces. Així com des de Madrid no es va donar la veritable dimensió al moviment sobiranista, l’independentisme va pensar que tenia més força de la que en realitat tenia. Els que ho observàvem des de fora vèiem que l’independentisme no podia arribar fins on pretenia arribar. Se’n van adonar la tardor passada, van veure que estaven forçant les coses més enllà del que podien.

Pablo Simón, politòleg

“Amb eleccions s’hauria trencat la unitat del 155”

_ 1 _

Probablement s’hauria trencat la unitat d’acció entre Ciutadans, el PSOE i el PP. Al PSOE li hauria costat més justificar el 155 i això hauria debilitat la posició de la Moncloa, al marge de si s’hauria aplicat igualment la suspensió de l’autonomia o no.

_ 2 _

Estaríem parlant d’un escenari de confrontació violenta, hauria sigut molt complicat que no s’hagués produït algun incident desafortunat. Si l’1-O ja hi va haver càrregues policials, imagina què hauria passat si s’haguessin ocupat edificis institucionals. Hauríem pogut veure molta violència i descontrol. En tot cas, crec que les dues parts saben que el que dispara primer perd, perquè la violència és un element de deslegitimitat que no suma. L’independentisme sempre ha sigut caut perquè això fa perdre suport internacional.

_ 3 _

L’1-O va ser una paradoxa que va provocar vertigen a l’independentisme. D’una banda, es va poder burlar l’Estat en celebrar la votació i es va aconseguir legitimitat internacional per l’acció de l’estat espanyol. Però, de l’altra, l’independentisme es va veure forçat a aplicar el mandat de l’1-O tot i no tenir ni la força suficient ni l’equilibri polític interior necessari per dur-lo a terme.

Juan Milián, exdiputat del PP

“Vam estar a punt del conflicte civil als carrers”

_ 1 _

Segurament s’hauria aprovat el 155 igualment, però modulat d’una altra manera i amb unes eleccions convocades pel president. No s’hauria aplicat tan dràstic. Pel que fa a la situació judicial dels processats, difícilment podríem parlar de rebel·lió, sedició i un intent de separar una part de l’Estat si s’haguessin convocat eleccions en lloc de proclamar la independència.

_ 2 _

Hauria sigut un desastre per a tothom, perquè s’hauria intentat resistir a base de mentides: no hi havia cap suport internacional, i sense això no pots fer efectiva la independència. Hi hauria hagut una confrontació social més gran de la que vam tenir: jo crec que vam estar a punt del conflicte civil als carrers. Els polítics independentistes no van ser conscients que una part important dels catalans no hi estaven d’acord i, a més, tenien por: no s’esperaven la manifestació del 8-O.

_ 3 _

Tot comença el 6 i 7 de setembre, quan es comença a tenir un discurs en privat i un altre en públic, basat en l’autoengany. La relació entre la realitat i el que deien en públic fa que la divisió interna sigui difícil de superar. ERC va gestionar-ho millor i el lideratge d’Oriol Junqueras avui no es qüestiona en el partit. Dins el PDECat encara continua aquesta dinàmica de competició per veure qui és més pur, que dificulta una solució.

Laia Bonet, professora de dret administratiu

“L’1-O es llegeix malament. És una victòria moral, no un mandat”

_ 1 _

S’hauria donat una millor resposta al que va passar l’1-O. S’hauria pogut testar millor l’opinió de la ciutadania. Tot el que va passar el 27 d’octubre és fruit de llegir malament l’1-O. El dia del referèndum va ser una victòria moral per a l’independentisme, però no hi ha un mandat de l’1 d’Octubre. Els partits independentistes, però, llegeixen el seu resultat com un mandat a complir. I aquest és l’error.

_ 2 _

La materialització de la DUI no depèn del que un vol, sinó del que un pot fer. La independència es podia declarar, però era impossible de materialitzar. Per fer-la efectiva, depèn que algú te la reconegui. Els observadors internacionals que van ser a Catalunya l’1-O van dir que d’aquell referèndum no se’n desprenia un mandat. El Govern podia cridar a la resistència ciutadana, sí, però això hauria provocat un esquinçament més gran de la societat catalana.

_ 3 _

En bona part. Una part de l’independentisme no entén què va passar aquell cap de setmana posterior a la DUI. L’absència d’efectes pràctics, missatges i lideratges ha portat part de l’independentisme a assumir que les coses no s’haurien d’haver fet així, tot i que s’han fet dos tipus de maduracions. D’una banda, hi ha un posicionament més pragmàtic, dels que creuen que l’1-O va ser una demostració de força de cara a l’Estat, però ara assumeix un discurs per reconsiderar l’estratègia. En canvi, hi ha una altra part que continua donant legitimitat al que es va fer l’octubre passat.

J. A. Zarzalejos, periodista

“Sense la DUI, les conseqüències judicials del Procés serien més lleus”

_ 1 _

Se suposa que no s’hauria aplicat l’article 155 i la situació política a Catalunya s’hauria resetejat, refrescat. Ara bé, dubto de si a les eleccions l’independentisme hauria crescut. Tampoc sé si JxCat hauria quedat per davant d’ERC. En tot cas, alguns efectes de la DUI són clars: la fuga de Puigdemont i els consellers i les conseqüències judicials serien diferents.

_ 2 _

És una hipòtesi inversemblant. Ja hi ha veus autoritzades de l’independentisme que han afirmat que la Generalitat no estava preparada per materialitzar la independència, que implicaria el control del territori, les infraestructures de transports, el reconeixement internacional i l’establiment d’una Hisenda pròpia.

_ 3 _

No només a partir de la DUI: els independentistes es distancien per les discrepàncies sobre si mantenir o no la unilateralitat, si continuar o no amb una institucionalització paral·lela a partir del Consell de la República i si sostenir o no el govern espanyol de Pedro Sánchez. Ara ha sorgit un quart element: el paper de la Crida de Puigdemont. ¿Pretenia absorbir ERC i CUP? Sembla que no ho aconseguirà.

Joan B. Culla, historiador

“Les tibantors entre JxCat i ERC són estructurals”

_ 1 _

Eventualment no s’hauria aplicat el 155, però, per contra, la divisió de l’independentisme hauria esclatat ja fa un any i de manera virulenta, tal com es va apuntar en aquelles hores en què va semblar que Puigdemont parava màquines. Els independentistes haurien hagut d’anar a eleccions al cap de dos mesos amb llistes enfrontades i intercanviant-se qualificatius de traïdor o irresponsable. El que es va fer va activar la repressió i l’aplicació de l’article 155, però va mantenir la cohesió a l’independentisme.

_ 2 _

¿El Govern estava en condicions de fer mínimament efectiva la DUI? Jo crec que la resposta és no. La gent ja s’ha mobilitzat, i això no ha col·lapsat l’Estat. Al carrer s’ha de continuar demostrant la força. Ara bé, imaginar que des del carrer, amb la força pacífica de la gent, aconseguiràs que l’adversari es rendeixi, és il·lusori. Això, a banda que no hi havia cap pla sobre com dirigir aquesta mobilització.

_ 3 _

Respecte a les diferències amb la CUP, sí, però no pel que fa a les tensions entre JxCat i ERC. Aquestes tibantors són estructurals, anteriors a la DUI. ERC no ha renunciat a l’objectiu de convertir-se en el partit hegemònic de l’independentisme i deixar de racó l’antiga CDC. El 2015 els republicans ja s’havien resistit a integrar la candidatura conjunta de Junts pel Sí.

Ferran Sáez, filòsof

“El 27 d’octubre va ser molt ridícul i vergonyós”

_ 1 _

Convocar eleccions hauria sigut una millor decisió, vist com estem ara. La situació en termes de llibertats a Catalunya és pitjor que quan Jordi Pujol va pujar al poder el 1980.

_ 2 _

No crec que una suposada resistència al carrer hagués pogut fer res, més enllà de mostrar el malestar de molta gent. Fer una prova de força seria prendre el control de l’aeroport del Prat, el port de Barcelona, de les fronteres, etc. Però això no estava ni previst; per tant, la idea que unes persones aconseguissin alguna cosa em sembla totalment il·lusòria.

_ 3 _

L’1-O va ser l’èxit d’una societat civil molt madura, però el 27-O va ser molt ridícul i vergonyós. Ni tan sols es va ser conseqüent amb el que es va dir. El Procés es va acabar el 27-O. I tot el que s’està fent ara és la pròrroga de l’agonia, tot i que es faci amb bona fe, no porta enlloc.

Berta Barbet, politòloga

“Després de l’1-O, les discrepàncies eren inevitables”

_ 1 _

No n’estic segura, però crec que no hi hauria hagut 155 i que la reacció judicial hauria sigut més lleu. A més, em costa veure els beneficis que ha tingut la DUI.

_ 2 _

Hauríem tingut molts episodis de violència. L’única cosa bona de sortir al carrer era tornar a demostrar el malestar de molts catalans, però no s’hauria aconseguit acabar amb l’autonomisme. L’estat espanyol és molt més fort. Tampoc s’hauria aconseguit sorprendre i demostrar a Madrid la força de l’independentisme, perquè ja la sabien.

_ 3 _

La divisió era molt profunda abans de la DUI, hi havia qui estava disposat a tot per la independència i qui només ho estava a canvi de costos acceptables. Tenir com a objectiu l’1-O va crear consens entre les dues posicions, però després del referèndum, les discrepàncies eren inevitables.

stats