La corrupció a l’esport, en 13 conceptes

BarcelonaDOPATGE

Dos segles després dels primers casos documentats, el dopatge ha arribat a un grau de sofisticació que cada vegada fa que sigui més difícil detectar-lo. Els esportistes continuen buscant substàncies per augmentar d’una manera artificial i deshonesta el seu rendiment en la competició. Cada organització esportiva té una llista detallada de les substàncies prohibides, així com de les quantitats màximes permeses. L’escàndol de l’atletisme rus és l’últim cas que ha sacsejat l’opinió pública.

APOSTES

La popularització de les apostes esportives ha fet augmentar el nombre de xarxes mafioses que es dediquen a fer-ne un ús fraudulent. Els esportistes reben diners a canvi de pactar resultats inesperats i generar guanys econòmics a les persones que els han anticipat. El cas del Montpeller, un equip d’handbol francès, va rebre molta atenció mediàtica, però el tenis és l’esport que més ha patit aquesta adulteració voluntària de resultats. Un tenista pot endur-se uns 45.000 euros per perdre expressament un partit.

PARTITS VENUTS

El món del futbol ha protagonitzat alguns casos de compravenda de partits. Abans, la transacció econòmica es feia a través de maletins, però ara el procés s’ha sofisticat molt. Itàlia, on equips importants van ser castigats amb la pèrdua de la categoria, i Espanya acumulen la majoria de casos. El 2006 la Juve va baixar a Segona, ja que el director general del club, Luciano Moggi, tenia una xarxa per controlar àrbitres i rivals amb xantatges.

ESPIONATGE

Aconseguir informació sobre el rival de manera il·lícita també és un frau esportiu. El món del motor, on conèixer les novetats tecnològiques dels adversaris pot tenir un gran valor estratègic, concentra la majoria de les sancions, però un dels casos més populars va ser l’ spygate de la NFL, en què els New England Patriots van ser descoberts mentre espiaven els New York Jets.

COMPRA DE VOTS

La designació d’una ciutat per acollir un campionat internacional de primer nivell té unes conseqüències econòmiques molt importants, i algunes organitzacions han acceptat suborns per modificar la seva intenció de vot. El cas de Salt Lake City, que va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2002, va sacsejar el Comitè Olímpic Internacional i va provocar una reestructuració interna. L’expresident de la FIFA Joseph Blatter i l’expresident de la UEFA Michel Platini van ser sancionats i apartats de qualsevol activitat relacionada amb el futbol després de ser culpats per delictes de suborn i corrupció, acceptació de regals i conflicte d’interessos.

EVASIÓ D’IMPOSTOS

Arantxa Sánchez Vicario va ser una de les primeres esportistes famoses que va tenir problemes amb Hisenda, però la llista de famosos ha crescut molt en els últims anys. Leo Messi, Javier Mascherano o Neymar són alguns dels jugadors del Barça que han sigut acusats d’intentar evadir impostos. Els esportistes creen complexos entramats financers per aconseguir una tributació més beneficiosa per als seus interessos particulars.

PASSAPORTS

Les nacionalitzacions exprés per millorar el rendiment de les seleccions amb esportistes d’altres països són l’origen del problema. Des que els equips tenen restriccions per alinear jugadors estrangers, les màfies que ofereixen passaports utilitzant dreceres il·legals estan fent l’agost. Un document fals pot costar entre 35.000 i 40.000 euros. El bàsquet és l’esport més afectat. L’ACB i el Barça van decidir personar-se fa unes setmanes en el procés penal obert al jutjat d’instrucció número 27 de Madrid pel passaport fals de Marcus Slaughter, exjugador del Madrid. Va disputar un total de 13 partits de la Lliga Endesa i 3 de la Copa del Rei sense ocupar llicència de jugador extracomunitari, ja que va ser inscrit amb un passaport de Guinea Equatorial, un país que forma part de l’Acord de Cotonou, que permet als esportistes tenir el mateix conveni que els comunitaris.

FAVORS

El Reial Madrid està sent investigat per la Comissió Europea per haver rebut presumptes ajudes il·legals de l’ajuntament de la capital espanyola quan manava el PP, ja que s’haurien sobreestimat uns terrenys del club per afavorir la directiva de Florentino Pérez. L’intercanvi de favors saltant-se la legislació ha sigut molt comú a Espanya amb diferents governs, ja sigui de ciutats, diputacions o comunitats autònomes, de manera que s’han destinat diners a entitats esportives amagant les operacions amb trampes legals.

POLÍTICA D’ESTAT

Ja des dels anys 20, quan el feixisme italià i l’Alemanya nazi van invertir milionades per organitzar Mundials i Jocs, els estats han polititzat l’esport per oferir una imatge de poder concreta. Durant la Guerra Freda els dos bàndols van apostar pel dopatge com a eina per intentar obtenir més bons resultats que els adversaris i en els últims anys estats en creixement econòmic han utilitzat l’esport per posicionar-se millor. Seria el cas dels països del Golf -com Qatar i els Emirats Àrabs Units- o Rússia: han comprat clubs, Qatar patrocina el Barça, han construït circuits i se sospita que han comprat vots per organitzar un Mundial.

COMISSIONS

El 2015 es van detenir 10 persones a Marsella (França) per cobrar comissions il·legals en fitxatges de futbol. Inflar les xifres d’operacions s’ha convertit en una pràctica comuna, però, a part de les comissions, també s’investiguen les primes a intermediaris per posar en contacte persones o tancar acords com el de Nike amb el Brasil. Per aquest motiu va ser interrogat l’expresident del Barça Sandro Rosell, per exemple.

FRAU TECNOLÒGIC

El cas de frau de Femke van den Driessche en ciclocròs, acusada de competir al Mundial sub-23 amb l’ajuda d’un motor amagat a la bicicleta, ha recuperat un vell debat que esquitxa l’esport des de fa anys. Potser dècades. Fa temps que la lluita antidopatge ha ampliat la seva guerra a altres tipus de dopatge més enllà del tradicional, i apunta als nous perills de l’actual era: el dopatge genètic i el tecnològic. L’èxit es busca amb trampes que afecten el material amb què es competeix. El motor de la bicicleta és un d’entre altres casos de dopatge tecnològic. Banyadors que ajuden a flotar, samarretes ionitzades o pròtesis no reglamentàries, sota sospita.

EXTORSIÓ

Karim Benzema, davanter del Reial Madrid, va ser imputat com a còmplice d’un intent de xantatge i extorsió. El jugador francès, que va ser col·laborar amb una associació de malfactors, va reconèixer haver intervingut en el presumpte intent de xantatge amb un vídeo sexual del seu company de selecció Mathieu Valbuena. La Federació Francesa el va apartar del combinat internacional.

BLANQUEIG

Jesús Gil y Gil va ser enxampat quan presidia l’Atlètic de Madrid utilitzant diner negre per pagar part del sou dels seus jugadors. Utilitzar diners en negre o el blanqueig de diners està documentat en molts estats. A Espanya, el Reial Múrcia va ser investigat per un delicte de blanqueig de capitals aprofitant la construcció del nou estadi del club, la Nueva Condomina.