EUSKADI SENSE POR
Dossier 28/02/2016

Jesús Eguiguren: “A Espanya, el Parlament no ha fet cap declaració felicitant-se per la pau”

Entrevista a l'expresident del Partit Socialista d’Euskadi

4 min
Jesús Eguiguren: “A Espanya, el Parlament no ha fet  cap declaració felicitant-se per la pau”

Sant SebastiàParla de forma pausada però enfila paraules rotundes, nascudes d’anys de reflexió i feina pràctica a favor de la pau. El socialista Jesús Eguiguren (Aizarna, 1954) va ser determinant perquè ETA deixés les armes. L’avui d’Euskadi no s’explicaria sense els seus esforços negociadors, sovint incompresos, i sense les converses amb Arnaldo Otegi a principis dels anys 2000 al caserío Txillarre d’Elgoibar, a Guipúscoa.

Com està el conflicte?

Al País Basc ja no hi ha conflicte. El conflicte era l’existència d’un grup terrorista i una confrontació social. En el moment que ETA deixa la lluita armada, aquest país esdevé el territori més pacífic i tranquil d’Espanya. Ara hi ha a un problema basc com hi ha un problema català.

Però queden les armes, ETA encara no s’ha dissolt...

Efectivament. En el terreny polític, perquè l’esquerra abertzale pugui jugar amb condicions d’igualtat, ha d’aconseguir que es dissolgui i faci el gest d’entregar les armes. Haurà de ser una cosa simbòlica perquè el material està en zulos i això amb el temps s’espatlla, no se sap on és... Però a la gent del carrer no els afecta per res que ETA no s’hagi dissolt.

Fa falta que es demani perdó?

Som un país molt catòlic i aquí sembla que el perdó serveix per a tot. Posar-lo com a obligació fa que no sigui real i, a més, molts dirigents de Batasuna ja n’han demanat.

¿Per a vostè, que va ser a Txillarre, a Ginebra, a Oslo, això és la pau?

Sí, això és la pau. La pau és que no es mati ningú, que puguis anar pel carrer tranquil, que no s’insultin els uns als altres. Tot això es va produir en qüestió de mesos però ja sabíem, quan parlàvem a Suïssa i a Noruega, que les conseqüències del conflicte s’allargarien com a mínim una dècada. Les penes de presó s’han de complir, perquè no hi haurà amnistia, i la majoria de víctimes continuaran sent-ho tota la vida. Les seqüeles hi són però es canalitzaran raonablement bé aviat si hi ha un canvi de govern. El PP ha preferit seguir com si res perquè li era més rendible electoralment.

Crec que vostè li va dir a Otegi: “A vosaltres us tanquen a la presó, nosaltres anem a enterraments; estarem així tota la vida?” Va ser així la frase?

La frase va ser: “Vosaltres aneu a la presó, a nosaltres ens mateu, i en canvi altres partits rendibilitzen aquesta situació. Som imbècils”. En aquella època governava el PP allà, i aquí, el PNB, i hi havia una tensió enorme. Però la primera vegada que ens vam reunir li vaig dir: “Tots dos anem cap als seixanta, estem ficats en això des de xavals. ¿Deixarem això així per als nostres fills?” Vam aconseguir avançar a partir de plantejaments personals.

Estava receptiu, Otegi?

Sí, estava en la mateixa actitud mental perquè la situació del País Basc era molt trista. La policia funcionava, ETA es debilitava però una organització terrorista pot sobreviure eternament amb un atemptat a l’any.

¿Si algun dia reconeguessin amb el Nobel el mèrit dels que van treballar per la pau, hi serien vostè i Otegi?

Aquest premi no ens el donaran ni a Otegi ni a mi. No crec que el govern d’Espanya ni ningú es vulgui posar en aquest tema. Als socialistes bascos ens ha dolgut molt que no s’hagi reconegut el mèrit d’haver lluitat aquí durant anys. A mi em van matar 18 companys a Guipúscoa. La resposta de les institucions d’Espanya, la pàtria comuna, ha sigut que aquí no ha passat res. A Espanya, el Parlament no ha fet cap declaració felicitant-se per la pau. Quan es va resoldre el problema més important pendent des de la Transició, la gent es va quedar una mica òrfena d’un problema a qui culpar de tot. L’Estat tenia un enemic, ETA, i això amagava moltíssims problemes.

¿I per a l’Estat era una ferida suportable i que cohesionava?

Sí, els dos grans partits tenien una cosa clara que era dolenta i l’Estat creia que no s’ensorraria per un o dos morts al País Basc.

Com portava la por?

Al principi tens por però arriba un moment en què acceptes que tens un perill, es converteix en una dada objectiva de la teva vida i perds la por. Sents el risc: jo quan sortia al matí de casa no sabia si tornaria. No trucava mai a casa per dir que arribaria a tal hora perquè pensava que en aquell interval em podien matar i que la impressió per a la família seria molt superior. Érem incapaços, i encara ho som, de seure en una cadira sense tenir una paret darrere i veure qui venia de cara.

Ara que tot això ha passat, ¿hi ha algú que hagi guanyat i algú que hagi perdut?

Ha guanyat la democràcia, si es pot dir que en un conflicte d’aquests guanya algú. El terrorisme com a arma política ha sigut vençut. Alguns dels que parlen de vencedors i vençuts el que volen és que es perpetuï el conflicte, i no es tracta d’això.

¿El dret a decidir pot ser un punt de trobada per a diferents sensibilitats polítiques?

Està molt verd i no trobem la llei en què està reconegut [riu]. El País Basc no anirà pel camí de Catalunya, els bascos sempre juguem a guanyar. Crec que a la llarga es tendirà a una situació en què les Corts no puguin esmenar el que s’aprovi aquí. Passarem del concert econòmic al polític per la via del pacte.

stats