Jo de gran vull ser... president

ARTUR MAS, candidat de CiU

El nen que s'embadalia amb 'Viatge al fons del mar'

Les metàfores marineres d'Artur Mas vénen de lluny. Nascut el 31 de gener del 1956, és el gran de quatre germans, dos nois i dues noies. Com que a casa seva no tenien televisió, cada dissabte a la tarda anava amb el seu germà a casa de l'àvia, que va comprar un televisor en color, i quedaven embadalits mirant la sèrie Viatge al fons del mar . Quan visitaven els avis de Sabadell jugaven amb les bales de teixit del magatzem de la família. Però també li agradava muntar figures amb el mecano i jugar a futbol pel passadís de casa. De fet, va arribar a jugar d'extrem, ja d'adolescent, al Junior de Sant Cugat, on l'anomenaven la fletxa negra perquè era ràpid.

Si hi havia una nit en què no podia dormir, era precisament la de Reis, quan acabava al llit dels seus pares perquè tenia por que el veiessin. Un dels moments que li van quedar gravats a la memòria va ser quan li va caure a sobre una paella d'oli calent. De fet, li van quedar senyals a la cara. No era el millor de la classe, però era bon estudiant. Quan era més gran jugava al quinto amb mongetes i cigrons. Qui li havia de dir que dècades més tard, després d'haver-se llicenciat en ciències econòmiques, estaria capitanejant la Generalitat i intentant quadrar un altre tipus de números.

PERE NAVARRO, candidat del PSC

Nascut amb la discreció sota el braç

Si hi ha una cosa que destaquen tant els que coneixen Pere Navarro (Terrassa, 23 de desembre del 1959) de petit com de gran és la seva "discreció". Montserrat Busón, que va ser mestra i secretària de l'escola on Navarro va estudiar des dels 7 anys, explica que aleshores "era tal com és ara". "Discret, treballador, voluntariós, aplicat, polit, amb facilitat per aprendre", descriu Busón, que afegeix que sempre era molt participatiu en les activitats de l'escola.

El candidat del PSC no era ploraner ni tampoc "dels que portaven la batuta dins de la classe", però sí que destacava perquè era un dels que obtenien més bones notes. Ni mestres ni companys recorden que fes mai cap entremaliadura i destaquen que era un nen "molt responsable". Busón també recorda que, a mesura que es va anar fent gran, Navarro, que sempre ha tingut bona planta, aconseguia atraure l'atenció de les seves companyes. Tot i això, ell sempre "va ser normal i discret". Com ara.

ALÍCIA S. CAMACHO, candidata del PP

La nena que jugava en una caserna de la Guàrdia Civil

Alícia Sánchez-Camacho (22 d'abril del 1967) va viure la infància en una caserna de la Guàrdia Civil de la qual el seu pare era el comandant. Eren cinc germans i Camacho recorda especialment com el seu pare la portava, agafada de la mà, a l'escola de les monges. La seva mare i les germanes recorden, de la seva etapa universitària -quan estudiava dret-, el seu "esperit de sacrifici, tenacitat i voluntat", ja que era capaç de quedar-se tota una nit estudiant encara que hagués de treballar l'endemà.

JOAN HERRERA, candidat d'ICV-EUiA

El polític precoç queescoltava Víctor Jara

Joan Herrera, nascut el 29 de gener del 1971, era, dins de la seva colla d'adolescència, un dels més "llançats i extravertits". Ho explica Gabi Losada, el seu amic d'institut, que afegeix que, al contrari del que pugui semblar ara, "li agradava fer el pallasso". Això sí, Herrera era un adolescent "tossut". "S'havia de fer les coses com a ell li agradava", recorda Losada, que també destaca que tenia molta iniciativa, era bon estudiant i obedient amb els pares. Molt fan de la música, en aquest àmbit, a la colla, era una mica "el raret", perquè li agradaven els cantautors sud-americans, com Víctor Jara. Com que era alt i atlètic -feia natació-, tenia "facilitat per lligar" amb les noies. En plena adolescència, ja parlava de política amb la colla i apuntava maneres. Era també "una mica impuntual" i ara, diuen, "ho continua sent".

ORIOL JUNQUERAS, candidat d'ERC

Un fan dels llibres que preferia l'hort a la disco

Oriol Junqueras va néixer l'11 d'abril del 1969 i quan tenia dos anys va anar a viure amb la seva família a Sant Vicenç dels Horts. Ja de ben jovenet, devorava llibres i gaudia treballant l'hort i els camps d'ametllers i oliveres que la seva família tenia a Castellbell i el Vilar. Encara ara segueix gaudint d'aquest afany de treballar la terra al seu poble. Va estudiar la primària i la secundària al Liceu Italià de Barcelona. A la universitat va estudiar ciències econòmiques i, més tard, història.

El seu amic Bartomeu Avellaneda explica que "no li ha agradat mai" sortir de marxa ni anar a les discoteques. A més, era tan estudiós que es quedava "a dormir amb un matalàs a la facultat" quan tenia exàmens. "Sempre ha tingut una memòria d'elefant", destaca Avellaneda, que confessa que fins i tot fa uns anys li va posar el sobrenom de Google. Assegura que Junqueras és "senzill, de tracte afable i un gran garant del diàleg", tot i que "quan s'enfada, s'enfada". Caldrà veure si a partir del 25-N podrà dialogar sense arribar a l'enuig.

ALBERT RIVERA, candidat de Ciutadans

Un menut hàbil i sobre rodes

No arribava ni als pedals, però Albert Rivera ja frisava des de ben petit per pujar a la moto o al kart del seu pare. Nascut el 15 de novembre del 1979 i fill únic, era un nen "aplicat, carinyós i intel·ligent", segons explica el seu pare, Agustín Rivera. Era molt "hàbil". Amb dos anys ja manipulava el vídeo de casa i amb poc més deixava bocabadada la gent als restaurants per la seva destresa menjant amb coberts. I també era un nen "molt sentit". "Quan el renyaves, es tancava a la seva habitació a plorar", explica el pare. A la classe no era el millor, però "anava sobrat" i volia combinar l'estudi amb la diversió. Era líder a la colla i tenia èxit amb les noies. "Aquesta li durarà poc", acostumava a dir l'Agustín quan portava una novieta nova a casa. Volia estudiar INEF i, de fet, va ser campió de Catalunya de 50 metres i 100 metres braça. Però finalment va decidir estudiar dret.

ALFONS LÓPEZ TENA, candidat de Solidaritat

Somiant amb les aventures de Tintín

"Nen, gasta-t'ho en coses de menjar, no en coses de llegir, que et quedaràs cec". Aquesta frase que li deien les seves àvies posa de manifest que l'activitat preferida d'Alfons López Tena (Sagunt, Camp de Morvedre, 1957), quan era menut, era llegir. Ni entremaliadures ni fer esport ni jugar al carrer. Per a ell no hi havia res com un còmic de Tintín. Rosa Novell va conèixer López Tena de jove en un teatre de València, als anys 80, en un assaig de l'obra La marquesa Rosalinda . Tenien amics comuns, així que van acabar compartint molts moments de joventut. "Era molt simpàtic, enginyós, divertit, carinyós i amable", explica l'actriu, que afegeix que ja aleshores era "brillant" i "el seu cap sempre anava més ràpid que el dels altres". Novell i López Tena fins i tot van ser veïns a Barcelona. "En qualsevol moment et trucava i baixava amb una paella", explica Novell, que destaca "la gran fidelitat" de López Tena amb els seus amics.

DAVID FERNÀNDEZ, candidat de la CUP

Un cul inquiet que ja era activista a l'institut

Amb un sentit de l'humor molt agut, extravertit, sempre implicat en totes les activitats de l'escola i molt amic dels seus amics. Així explica Mònica Puig que era i segueix sent el candidat de la CUP, el periodista David Fernàndez (Barcelona, 1974), de jovenet. "No era el guaperes de la classe, però era un amic molt pròxim, molt carinyós", explica la seva amiga de l'institut. Quan es tractava de parlar d'història i política, ell s'hi apuntava sempre, però si es tractava de tocar la guitarra, també era el primer. No va dubtar a col·laborar activament en el diari de l'institut, que van batejar com El Barracó , ja que l'institut on anava estava, precisament, en barracons al barri de Gràcia de Barcelona. "Sempre ha estat un activista", resumeix Puig.