25/12/2015

Un món entre la guerra i l’esperança d’aturar-la

4 min
Una dona morta al carrer després d’un bombardeig a la ciutat de Kramatorsk, a Ucraïna, el febrer passat.

BarcelonaEl món es mira a si mateix aquest tombant de segle i no s’agrada. Les guerres, lluny d’anar a la baixa, continuen sacsejant el planeta i l’ombra de l’amenaça terrorista s’estén una mica més sobre els països occidentals. Un conflicte, la guerra de Síria, sobresurt per damunt de tots. I ho fa per les implicacions que té: en una regió del planeta permanentment calenta, amb l’extensió d’una temuda organització com l’Estat Islàmic (EI) en marxa i enmig d’una partida d’escacs que juguen les grans potències mundials.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Síria tornarà a ser, sens dubte, el gran punt calent del món aquest 2016. L’extensió del terrorisme jihadista pels cinc continents i les tensions al mar de la Xina Meridional competeixen també a la llista de grans focus de tensió. L’esperança d’un món millor l’haurem de buscar aquest 2016 a Colòmbia, Ucraïna -on les armes estan callant molt lentament- i també en la feina de l’ONU, una organització revitalitzada aquest 2015 després de forjar acords clau com el del canvi climàtic o el de lluita contra les desigualtats al món.

Síria

Un pla de pau a l’horitzó, molta desolació per vèncer

Fa una setmana, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar per unanimitat un inèdit pla de pau per a Síria. Aquest mateix gener ha de començar un diàleg que, si realment prospera, ha de culminar d’aquí a 18 mesos amb una nova Constitució i unes eleccions. Però la ferida oberta a Síria és tan profunda, després de quatre anys de guerra i 300.000 morts, que qualsevol horitzó de pau sembla inabastable. Sobretot perquè les grans potències mundials, els EUA i Rússia bàsicament, continuen sense posar-se d’acord en el destí del president, Baixar al-Assad. I aquesta és una línia vermella en què ningú sembla disposat a cedir. Per ara, el primer repte és fer callar les armes que castiguen essencialment la població civil i aturar l’expansió d’un desbocat Estat Islàmic que controla parts de Síria i l’Iraq.

El terrorisme

Els focus: l’Afganistan, l’Iraq, Nigèria, el Pakistan i Síria

Cinc països acaparen el flagell terrorista al món: l’Afganistan, l’Iraq, Nigèria, el Pakistan i Síria. La insurgència i el jihadisme es barregen en aquests llocs, on es van produir el 80% de les morts per terrorisme el 2014, segons l’últim índex publicat per l’International Peace Institute, que augura pocs canvis per al 2016. Només una part molt petita de les morts per terrorisme es registren a Occident, però el xoc i la potència mediàtica dels atacs indiscriminats a París o els EUA escampen una amenaça difusa, difícil de controlar, que molts cop s’acaba plasmant en la restricció de llibertats i en un estat gairebé de setge policial.

L’est asiàtic

Un nou focus de tensió: el mar de la Xina Meridional

El mar de la Xina Meridional és la punt de l’iceberg d’un conflicte latent que enfronta les grans potències regionals de l’est asiàtic. Aquesta zona marítima ha esdevingut un aparador de la -fins ara inèdita- expansió militar de la Xina i del gir de 180 graus que ha fet el Japó en matèria de defensa de la mà del primer ministre, Shinzo Abe. La lluita pel control d’un arxipèlag d’illots deshabitats, que en el fons representa el control d’una zona estratègica per a les comunicacions i dels recursos naturals que hi ha, s’escalfa cada dia que passa. La Xina qualifica de “provocacions” les incursions en aquestes aigües, que considera seves, i mostra múscul com mai no havia fet abans.

Colòmbia

Un històric acord de pau a tocar per a aquest 2016

Si res no es torça, Colòmbia podria copar aquest 2016 el rànquing de les bones notícies de l’any. Després de mig segle de conflicte i més de 220.000 morts, el procés de pau entre el govern i la guerrilla de les FARC és a punt de donar fruit. Així s’acabarà un diàleg iniciat el 2012 que, aquest cop sí, ha aconseguit avançar en les grans qüestions -víctimes, participació política, possessió de terres, etc.- com mai fins ara s’havia avançat en els processos precedents. Un dels últims capítols pendents es va tancar la setmana passada i l’acord de pau -que serà sotmès a referèndum- es podria signar al març.

Ucraïna

Menys bombes però la mateixa tensió entre Occident i Rússia

A poc a poc la guerra oberta a l’est d’Ucraïna ha anat rebaixant el to bèl·lic. Però que hagin callat les armes, sobretot gràcies a l’acord de Minsk, no vol dir que la confrontació entre les regions rebels i el govern de Kíev s’hagi esvaït. I encara menys que hagi acabat el xoc entre Occident i Rússia, un país sotmès a dures sancions econòmiques que es deixen sentir a la seva economia. De moment, la desconfiança i el desafiament continuen. Però l’aliança forjada entre les potències mundials a Síria sembla l’inici d’una nova etapa en la relació entre els EUA, Europa i Rússia.

L’ONU

Una organització que torna a ser l’eix del debat mundial

A l’ONU se li acumula la feina aquest 2016. Acords com el del clima o el que ha permès renovar els Objectius del Mil·lenni -per lluitar contra les desigualtats- han servit per reconciliar el món amb l’organització que la representa. Que aquest fòrum mundial torni a centrar les mirades de tothom -ara serà el pal de paller del diàleg a Síria-és un motiu d’esperança en el camí per fer un món més habitable per a tothom. I per completar el dibuix d’una nova era, l’ONU viurà aquest 2016 un relleu de lideratge que sembla que portarà, per primer cop, una dona a la secretaria general.

stats