Robert Riley, excònsol dels EUA a Barcelona: “Mai es va tornar al ritme d’abans de l’11-S”

Feia només un mes que treballava a la Casa Blanca, ni més ni menys que a la Situation Room, on era un dels quatre oficials superiors de guàrdia (senior duty officer ). La icònica sala de comandament i gestió de crisis que hem vist en infinitat de sèries i pel·lícules va viure aquell 11 de setembre un dels dies més negres de la seva història. Robert Riley, que fins aquest mes de juny era el cònsol dels Estats Units a Barcelona, té avui un record molt desdibuixat d’aquell dia per tots els anys que han passat, però té clar que hi va haver un abans i un després en la feina de les agències de seguretat i d’intel·ligència dels Estats Units. “Mai es va tornar al ritme d’abans de l’11-S”, diu.

Riley aquell dia tenia festa. S’estava dutxant a casa seva quan, de sobte, el bloc de quinze pisos on vivia a Arlington (Virgínia) va experimentar una sacsejada. A menys d’un quilòmetre de distància, l’impacte del vol 77 d’American Airlines sobre el Pentàgon, a les 9.37 del matí, va fer tremolar tot l’edifici. El missatge del seu sogre al contestador, que li preguntava des de Colòmbia si estaven bé, el va empènyer a posar les notícies i, immediatament, trucar a la Situation Room per oferir-s’hi. Va anar fins a la Casa Blanca amb bicicleta per evitar el caos de trànsit que s’havia desencadenat a mesura que la policia evacuava els carrers de la capital. A l’entrada oriental de l’edifici, un agent del servei secret li va explicar que encara hi havia un avió a l’aire que podria estar volant cap a ells o cap al Capitoli. Es va haver de ficar en un cotxe oficial per entrar dins del complex, perquè s’arriscava a rebre un tret dels franctiradors situats al sostre de la Casa Blanca si el confonien amb un intrús. Quan per fi va arribar a la Situation Room hi havia el doble de personal del que era habitual: “Alguns estaven treballant per fer baixar els avions de l’aire a tots els aeroports, uns altres parlaven amb els militars, uns altres trucaven a les autoritats estatals de Nova York per recollir informació...”

Riley evoca la barreja de “tristesa, ràbia i misteri” que enraria l’ambient de la sala aquell dia, però que en cap moment va fer aturar el ritme frenètic de treball: “El que m’ha quedat gravat com una sensació molt profunda és que tot i que va ser un dia summament trist i difícil, des dels líders més alts fins als càrrecs més baixos van mantenir en tot moment la professionalitat, ningú es va ensorrar i tothom continuava treballant incansablement”.

No recorda haver-hi vist aquell dia el vicepresident. I és que, efectivament, a les 9.36 del matí Dick Cheney havia estat traslladat al búnquer de la Casa Blanca per protegir-lo. El president George W. Bush era a Florida, on va rebre la notícia a cau d’orella quan llegia un conte als nens d’una escola de primària.

Classificat

A la memòria de Riley aquella jornada es barreja amb tots els dies posteriors, en què la intensitat de la feina no va baixar. S’hi afegeix el fet que una part de les seves tasques de llavors continuen sent informació classificada. “Hi va haver moltes converses del president amb líders estrangers per preparar la resposta, nosaltres li facilitàvem la trucada i havíem de prendre’n notes”, explica. La resposta va ser precisament la invasió de l’Afganistan: en dos mesos van expulsar els talibans del poder. Com a diplomàtic, Riley declina comentar els esdeveniments d’aquestes últimes setmanes. Vint anys després, els talibans són altre cop al poder. I les dues dècades de guerra que van obrir els esdeveniments d’aquell dia aviat semblaran només un record borrós.

Dossier 20 anys de l'11-S

Següent

L’11-S i els altres catalans

Anterior

Michael Lomonaco, xef del restaurant de les Torres Bessones: "Ajudar les famílies de les víctimes em va permetre mirar endavant a la vida"

Vés a l’ÍNDEX