Dossier 13/09/2021

L’11-S que ens va explicar la ficció

Sèries i pel·lícules van esperar anys abans d'atrevir-se a tractar de manera explícita els atemptats i les seves conseqüències

8 min
Una escena de 'The loudest voice', que dedica un episodi als atemptats
Dossier 20 anys de l'11-S Desplega
1
11-S: vint anys de l'atemptat que ens va canviar a tots
2
“O esteu amb nosaltres o esteu amb els terroristes”
3
La guerra a l’Afganistan, un pur teatre
4
Europa, de la fractura post 11-S a l'emancipació transantlàntica
5
L'atac que va commocionar el món, en gràfics
6
Al-Qaida, una xarxa global per exportar el terror arreu del planeta
7
L’11-S que ens va explicar la ficció
8
Estats Units: Conflicte a fora o a dins
9
Bin Laden, l'home més buscat del món
10
Adsel Sparrow: "Tota la meva vida hem estat en guerra al Pròxim Orient"
11
Nadia Ghulam: "Les imatges dels atemptats les vaig veure molts anys més tard, el 2010, quan ja era a Catalunya"
12
Alexander García, militar que va perdre una cama a l'Afganistan el 2011: "No vull tornar a reviure-ho tot, estic sobrepassat"
13
Michael Lomonaco, xef del restaurant de les Torres Bessones: "Ajudar les famílies de les víctimes em va permetre mirar endavant a la vida"
14
Robert Riley, excònsol dels EUA a Barcelona: “Mai es va tornar al ritme d’abans de l’11-S”
15
L’11-S i els altres catalans
16
Barcelona i Cambrils: El jihadisme autòcton
17
Talibanistan: cercle tancat
18
El plaer de l’apocalipsi
19
Terrorisme salafista: Esperant la pròxima onada
20
11-S, l’atac que va redefinir l’experiència de volar

Abordar a través de sèries o pel·lícules un fet tan traumàtic com va ser l'atemptat de les Torres Bessones no és fàcil quan el record encara està viu en els espectadors. Durant força temps la ficció, amb comptades excepcions, va esquivar la qüestió i en la majoria de casos es va esperar gairebé una dècada per tractar l'atemptat i les seves conseqüències de forma explícita. Fem un repàs d'algunes de les sèries i pel·lícules que ens han explicat l'11-S i les seves conseqüències.

'El ala oeste de la Casa Blanca'

(Només disponible en DVD)

Després de l’atac a les Torres Bessones van ser poques les sèries que es van atrevir a tractar l’atemptat de forma explícita. Una de les que més s’hi va acostar va ser la ficció d’Aaron Sorkin, que va haver d’endarrerir l’estrena de la seva tercera temporada a causa dels atacs. Quan finalment va tornar a emetre’s, el 3 d’octubre, ho va fer amb un episodi especial titulat Isaac y Ishmael, que va ser escrit i produït en menys tres setmanes. El capítol, que es podria considerar un episodi ampolla, ja que no té continuïtat en la trama, no menciona l’11-S, però és una reflexió en veu alta sobre el terrorisme islamista. L’episodi arrenca amb la Casa Blanca sent confinada després que els treballadors de l’edifici detectin que un empleat comparteix nom amb un sospitós de terrorisme. El tancament deixa aïllats a la cafeteria un grup d’estudiants que estan de visita i que acaben establint un debat amb els protagonistes de la sèrie sobre el terrorisme islamista. 

Isaac y Ishmael va ser l’episodi amb més audiència de tot El ala oeste de la Casa Blanca, però va rebre força crítiques. Tom Shales, crític del Washington Post, va lamentar que el capítol se centrés en la islamofòbia i va assegurar: “Fins i tot en aquest moment de dolor, trauma, destrucció, agressió i victimització, els liberals de Hollywood encara troben alguna excusa per fer que Amèrica sembli culpable”.

Una de les escenes del capítol d''El ala oeste de la Casa Blanca'

'Homeland'

(Disponible a Disney+)

Estrenada una dècada després dels atacs, la sèrie protagonitzada per Claire Danes és una de les que va saber condensar millor la inestabilitat col·lectiva i el trauma generat per l’atemptat. Howard Gordon i Alex Gansa, que havien treballat prèviament a 24, van explicar que la sèrie sempre es va plantejar com una exploració de les conseqüències de la guerra contra el terrorisme que es va començar arran de l’atemptat. “La sèrie és una resposta a la mort d’Ossama bin Laden. És una exploració psicològica del que ha significat la guerra contra el terrorisme per als Estats Units i per a les persones que hi han estat involucrades”, explicava Gansa a TVGuide. La sèrie plantejava si deu anys després dels atemptats i un cop mort Ossama bin Laden hi havia encara motius per tenir por. Carrie Mathison, el personatge interpretat per Danes, creu que sí i veu en la figura del marine Nicholas Brody, retingut durant vuit anys pels islamistes i alliberat al principi de la sèrie, una amenaça per als Estats Units.

Carrie Mathison, interpretada per Claire Danes

'Ramy'

(Disponible a Starzplay)

L’humorista Ramy Youssef va néixer al barri de Queens, Nova York, l’any 1991, fill de pares egipcis i de fe musulmana. Tenia 10 anys quan es va produir l’atemptat a les Torres Bessones, que va tenir conseqüències per al país però també per a ell, que va conèixer de primera mà l’islamofòbia que va néixer en la societat nord-americana. En la seva sèrie semiautobiogràfica, que encaixa en el motlle de les dramèdies, Youssef reflexiona sobre aquella situació amb un episodi estructurat com un flashback en què el rebuig per part dels seus amics va en paral·lel a la descoberta de la masturbació. 

En un dels seus monòlegs enregistrats, Feelings, Youssef explica com l’11-S va fer que s’acostés més a l’islam. “D’una manera una mica estranya l’11-S em va fer més musulmà. Em deien que la cosa més horrible que jo havia vist mai havia passat per culpa d’on venia jo, de la llengua que jo parlava i de la meva fe”. Intentant entendre-ho, Youssef va començar a investigar sobre la seva identitat. “Em vaig adonar que el que m’havien dit no només era mentida, sinó que jo volia que aquelles coses [la llengua, la fe] formessin part de la meva vida. Vaig començar a pregar, a fer dejú, vaig començar a fer totes aquelles coses que potser no hauria fet mai”. 

Un dels moments de l'episodi dedicat a l'atemptat

'Euphoria'

(Disponible a HBO)

Potser sorprèn veure la sèrie de Sam Levinson en aquesta tria, però aquest drama adolescent és molt clar respecte de la generació que vol mostrar, la del post-11-S. Els personatges de la sèrie han nascut, la majoria, just el mateix any en què cauen les Torres Bessones i, de fet, la Rue, la protagonista interpretada per Zendaya, explica a l’inici de la sèrie que va arribar al món tres dies després de l’atac terrorista –hi ha un moment en què es pot veure els seus pares aguantant-la en braços mentre veuen una vegada i una altra els avions encastant-se contra les torres–. "La meva mare i el meu pare van passar dos dies a l’hospital acaronant-me sota la suau resplendor de la televisió, veient com aquelles torres queien una vegada i una altra, fins que la sensació de dolor va deixar pas a una sensació d'entumiment", diu la Rue al principi d'Euphoria. El retrat dels fills de l'11-S no és esperançador: els embolcalla una tristor i un descontentament permanent. Quan la sèrie arrenca, la Rue acaba de sortir de rehabilitació per addició a opioides, tot i que pensa seguir consumint i pateix depressió i ansietat.

La Rue, protagonista d''Euphoria'

'La última noche'

(Disponible a Disney+)

Una de les representacions més celebrades del Nova York de després dels atacs és una pel·lícula que inicialment no havia de parlar sobre els fets. La última noche, de Spike Lee, es va rodar l'estiu del 2001 i es va haver de refer després dels atemptats. Es va convertir així en la primera pel·lícula nord-americana que incloïa els atacs en la trama. El trauma de l'11-S està present des dels títols de crèdit, que comencen amb la imatge del Tribute in light, la instal·lació lumínica situada al World Trade Center que creava dues columnes verticals de llum que recordaven les desaparegudes Torres Bessones. Lee integra la tragèdia en la història d'un traficant de drogues, interpretat per Edward Norton, que passa el seu últim dia de llibertat a la ciutat després que l'hagin condemnat a cinc anys de presó. El film, que es va estrenar el desembre de 2002, va capturar la desorientació i la incertesa que van viure els nord-americans després dels atemptats.

Aquest agost Spike Lee va estrenar la sèrie documental NYC Epicenters 9/11-2021½, que s'ha vist envoltada de polèmica per donar espai a testimonis que defensen teories conspiratives. Finalment, Lee ha eliminat aquestes entrevistes que formaven part de l'últim episodi, programat per estrenar-se el dia que es compleixin 20 anys de l'atemptat.

Edward Norton a 'La última noche'

'Osama'

(Només disponible en DVD)

Estrenada el 2003, la pel·lícula de Siddig Barmak és la primera cinta que es va rodar a l'Afganistan després de la caiguda dels talibans, que havien prohibit qualsevol mena de rodatge. Osama, títol que fa pensar en Ossama bin Laden, tot i que no hi ha relació explícita, se centra en la situació de les dones durant el règim talibà. Una mare perd la seva feina en un hospital amb l'arribada dels talibans. Desesperada perquè no pot treballar, decideix vestir la seva filla de nen perquè pugui aconseguir feina i mantenir la família, i tria anomenar-la Osama. L'estratagema es complicarà quan els talibans comencin a reclutar nens per a la madrassa, l'escola islàmica d'ensenyament religiós. En un principi, Barmak volia acabar la pel·lícula amb una nota esperançadora, però finalment va canviar de parer per mostrar la falta de llibertat de les dones.